LLUÍS TORRES|Els xefs Pedro Moreno (ex Eldorado Petit de Sant Feliu de Guíxols) i José Jiménez van iniciar l’any 1987 el canvi de la cuina de qualitat als hotels de Barcelona. Un dels plats estrella eren les Gambes de Palamós a l’estil de Dènia (bullides dos minuts en aigua de mar i servides sobre una muntanya de gel picat).
El Brunch (unió de Breakfast i Lunch) ofert al Saló La Cascada de l’Hotel Melià Barcelona Sarrià es va convertir en el millor de tota Barcelona; començava pel un petit quiosc de benvinguda amb la premsa dominical, el bar d’esmorzars i aperitius on s’oferia tota mena de cocktails, en particular un super Bloody Mary o un Margarita, passant a un buffet espectacular d’amanides de La Boqueria, buffet de formatges artesanals nacionals, selecció d’embotits i pernil ibèric, etc., per passar als plats calents del dia, finalitzat amb un grandiós assortiment de pastisseria individual del dia i tota mena de begudes incloses, així com els cafès El Magnífico seleccionats especialment per Salvador Sans
El Restaurant de l’Hotel Sarrià, després canviat amb el nom Melià Barcelona Sarrià, el va inaugurar l’any 1987, en Francesc Pérez, va deixar els seus anys de Maître al Restaurant Via Veneto de Barcelona per gestionar conjuntament amb el xef Pedro Moreno, aportat per Carmen Casas, l’assessora gastronòmica de l’hotel, periodista sabadellenca Carmeta Casas Selvas (Sabadell, 24 d’agost de 1946), -qui a la vegada representava el Grup Freixenet-. Carmen feia els articles gastronòmics a La Vanguardia i publicà llibres de restauració.
El disseny gràfic de l’Hotel Melià Barcelona Sarrià va anar-hi a carrer de l’il·lustrador i pintor Perico Pastor, qui per encàrrec de Jaume Serra, va omplir l’hotel amb modernes obres seves.
Jaume Serra Canela (1942-2023), va ser el “Yuppie” que va seduir a Gabriel Escarrer, un dels grans noms de l’hostaleria nacional, que acabà comprant els hotels estatals de l’INI (Instituto Nacional de Industria) i posteriorment tots els hotels Melià. Escarré no dubtà en contractar-lo i donarli la gestió de l’Hotel Sarrià de Barcelona, que va anar canviant de nom, però sobretot de projecte, fins a consolidar-se com a referent de l’hotel urbà per antonomàsia. Va ser quan a Barcelona neix l’hotel boutique. Es contracten professional de prestigi per la restauració de l’hotel i perfeccionen les tècniques modernes en gastronomia i entreteniment. S’ofereix el primer Brunch dominical, copiat del Waldorf Astoria de Nova York, inaugurat al Saló La Cascada, nom que adquirí de la cortina d’aigua que baixava del Lobby de l’hotel. Aquell servei de Brunch dominical es convertí ràpidament en el més prestigiós i de qualitat de tota Barcelona. El xef de cuina del Brunch i de banquets del Sarrià fou en José Jiménez i el cap de sala en Luís González, que posteriorment tornaria al Via Veneto, on el 13 d’abril s’acaba de jubilar com cambrer.
La decoració del lobby del Sarrià s’encarregà a MBM. Perico Pastor, ex il·lustrador del News York Times passa a formar part del paisatge cultural interior, realitzant els dissenys gràfics i penjant obres seves per tot l’Hotel Melià Barcelona Sarrià, fins i tot a la casa de Jaume Serra, situada al final de l’Avinguda del Tibidabo. Es recorda l’exterior de l’hotel, quan després del desgraciat i aparatós incendi, amb la mítica escena dels bombers salvant per la finestra la gran Sara Montiel qui, temps més tard, encara li agraïa a Serra haver-li enviat a casa seva el millor matalàs del món. Fins tornar a restaurar-lo, Perico Pastor va dibuixar les tanques de protecció de l’edifici, el que va aportar una modernitat mai vista a la ciutat de Barcelona.
Finalment, l’equip de direcció de Jaume Serra va sortit per la porta petita, després que un botones fos castigat per negar-se i fer encàrrecs privats a Serra, motiu pel qual el botones emprenyat va desplaçar-se fins a la seu central de Palma del propietari Gabriel Escarrer, explicant com Serra utilitzava sempre el personal de servei de l’hotel per fer reparacions i actes privats a casa seva, com per exemple, dinars amb la premsa gastronòmica i l’assistència de la consul dels EUA del moment.
Altre tema fou la fosca gestió dels banquets de l’hotel. Gabriel Escarrer va retirar la gestió a Jaume Serra, “aquell jove Yuppie que va modernitzar l’hotel i que rebia les visites al seu despatx, caminant en mitjons”
Durant els anys de gestió de Jaume Serra, els caps de setmana eren convidats els més importants periodistes gastronòmics de Madrid, com per exemple, Xavier Domingo, Nines Arenillas Asín, que s’ocupava d’una columna gastronòmica particularment llegida al País Semanal, qui abans que el 1983 li arribés la viduïtat, ja havia ajudat el seu marit, el diplomàtic i senador Víctor de la Serna, en tasques de periodisme culinari, tema pel qual sentia veritable passió. Va ser una professional d’enlluernament, autoritària i temuda, que durant una mica més de tres lustres va prodigar els seus enciclopèdics coneixements entre lectors i amics. Néstor Luján era un del convidats gastronòmics del Sarrià.
BELLATERRA.CAT 