ANTONIO CANCELA|Som davant d’una data emblemàtica: es compleix el 80è aniversari de l’operació Overlord, coneguda com el desembarcament de Normandia (6 de juny 1944), que va suposar el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tropes del Regne unit, Estats Units, Canadà i França van atacar els alemanys a la costa francesa de Normandia. El desembarcament es va fer en cinc platges.
La data inicial del desembarcament estava prevista per al 5 de juny de 1944, Eisenhower la va seleccionar en principi com a data d’assalt, però va haver de retardar-se 24 hores pel fet que les inclemències del temps, la mar gruixuda i el fort vent impedien salpar a les llanxes i la nuvolositat existent dificultaria als avions la localització dels objectius. Com que l’equip meteorològic dels aliats va predir una millora del temps per iniciar la invasió el dia 6 de juny, aquesta va ser la data fixada com definitiva per al desembarcament.
El desembarcament de Normandia constitueix l’operació militar més narrada de la història i posibilità la lliberació d’Europa de l’ocupació nazi. Va ser la més grandiosa operació amfíbia de la història.
Quan durant la primavera els aliats es concentraven a Anglaterra per preparar-se per a la invasió de Normandia es van adonar que els alemanys havien destrossat gran part de les carreteres i senyalitzacions. Davant d’aquesta situació, l’Estat Major americà va decidir demanar a Michelin que li deixés reeditar l’última guia, publicada a França el 1939. El motiu és que aquesta guia contenia una informació valuosíssima, uns plans molt detallats de ciutats i mapes de França que eren imprescindibles per facilitar el desembarcament i les seves operacions posteriors.
La reedició d’aquesta guia es destinava exclusivament als comandaments que van participar en el desembarcament. Es desconeix el nombre exacte de guies Michelin que es van reeditar, però van ser escasses atès que era una edició excepcional només per a ells. És una de les guies Michelin, atesa la seva raresa i l’insòlit de la seva reedició, més difícils de conseguir, ja que la majoria es van destruir durant la guerra, i, per tant, és una de les més cares de tota la col·lecció.
Aquesta guia conté 1.107 pàgines, el mateix nombre que l’original, però és més voluminosa perquè utilitza un paper més gruixut (ja que l’original utilitza paper de bíblia), probablement perquè resistís millor el deteriorament, atesa la finalitat per a la qual es va editar. Tot i això, la pasta és més prima i flexible. I presenta una altra característica única: manca de les pàgines relatives al muntatge i desmuntatge dels pneumàtics, cosa que és lògica, atès que no va ser editada estrictament com una guia de viatges. Aquesta informació a l’origen anava destinada a viatgers, però per als militars resultava irrellevant.
Un altre detall significatiu i distintiu és el color de la portada i la contraportada. Com que el color vermell és l’ensenya de Michelin, aquesta edició s’edita en martó ataronjat, potser per singularitzar-la respecte a les guies habituals. A la portada es poden llegir les descripcions següents: <<<For official use only» i «Reproduced by Military Intelligence. Division War Department […]. Washington D. С.».
Qui li diria a André Michelin que la seva estimada guia contribuiria, de manera significativa, atès el valor inestimable dels plànols que contenia, a alliberar França dels nazis? Som sens dubte davant d’una publicació que atresora un eminent valor històric i econòmic.
Al fil d’aquesta història, cal ressenyar que el primer dia del desembarcament, el 6 de juny de 1944, només hi va participar un espanyol, el gallec Manuel Otero Martínez, d’A Serra de Outes, soldat de primera del 16.º Regiment de la Primera Divisió d’Infanteria, la famosa Big Red One dels Estats Units. Tristament, va morir aquell mateix dia en trepitjar una mina a la platja d’Omaha.
BELLATERRA.CAT 