Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Geografia General de Catalunya 1908’

Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 5 de juliol de 1862-1937) fou un historiador i polític català.

Va néixer al carrer de la Plateria, 9, de Barcelona, fill de Gaietà Carreras i Aragó, plater d’ofici, natural de Barcelona, i Agnès Candi i Casanovas, natural de Castelló d’Empúries. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1882 i el 1890 fou president de la Joventut Conservadora.

Francesc Carreras Candi (Barcelona,1862-1937)

Fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butlletí de la qual publicà nombrosos treballs històrics. Afeccionat a l’excursionisme, el 1888-1890 fou secretari de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i el 1912 vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya. També publicà articles a La Ilustració Catalana i a La Vanguardia.

També s’interessà per la filatèlia i fou membre dels congressos de la Unió Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906) i el 1901 fundà la Societat Filatèlica Catalana. També participà en els Congressos d’Història de la Corona d’Aragó.

Va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona (1891-1922) per la Lliga Regionalista, va promoure la publicació de documents inèdits de l’arxiu municipal, com el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní i Rúbriques de Bruniquer. Fou també president de la comissió d’Eixample (1918-1922) i contribuí a salvar les Drassanes. També fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro des de 1923.

Des del 1920 fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona.

Tiets seus foren: Càndid Candi i Casanovas i Lluís Carreras i Aragó.

GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Geografia General de Catalunya és una obra dirigida per l’historiador Francesc Carreras i Candi.Consta de sis volums que es van publicar entre 1908 i 1918. És una extensa descripció, tant de la geografia física, la geologia, la biologia i la història de Catalunya i dels seus pobles. Hi ha una col·laboració de diferents especialistes en les matèries tractades. Els texts van acompanyats per mapes, plànols, làmines i fotografies de Ceferí Rocafort i Sansó, Cèsar August Torras i Ferreri, Josep Colell i Llort o Juli Soler i Santaló entre altres. L’obra està estructurada en sis volums amb els següents títols i autors:

Catalunya (1.297 pàgs.), per Francesc Carreras i Candi, amb la col·laboració de Lluís Marià Vidal i Carreras, Norbert Font i Sagué, Joan Cadevall i Diars, Emili Tarré i Tarré, Felip Ferrer i Vert, Josep Maria Bofill i Pichot, Eugeni Ferrer i Dalmau, Salvador Maluquer i Nicolau, Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús, Baltasar Serradell i Planella, Marià Faura i Sans, Salvador Sanpere i Miquel, Frederic Rahola i Trèmols, Jaume Maspons i Camarasa, Ernest Moliné i Brasés i Pere Estasen i Cortada.
Província de Barcelona (703 pàgs.), per Cels Gomis i Mestres
Província de Tarragona (1.058 pàgs.), per Emili Morera i Llauradó
Província de Lleida (1.070 pàgs.), per Ceferí Rocafort i Sansó
Província de Girona (1.154 pàgs.), per Joaquim Botet i Sisó
Ciutat de Barcelona (1.138 pàgs.), per Francesc Carreras i Candi

Font: Wikipèdia, Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Geografia General de Catalunya 1908

PROVINCIA DE BARCELONA

Sant Quirze de Terrassa

Poble de 189 cases ab 851 habitants de fet y 881 de dret, a 4 kilòmetres al S. O. del cap de partit, quina estacii de ferricarril es la que té més prop. Es a l’esquerra de la riera del séu nom, que s’uneix ab la de Sant Cugat y Cerdanyola y juntes desaygüan a la dreta del riu Ripoll, devant meteix de Ripollet. Hi passa la carretera de tercer ordre de Milins de Rey a Sabadell.

Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Quirze, servida per un rector; una costura y un estudi municipals y una societat choral. Fà la festa major lo primer diumenge de Setembre. No té cap industria.

Sant Quirze de Terrassa 1908

Lo seu terme es mintanyós y de ckima templat y sà; s’hi cull blat, oli, llegums y ví; s’hi cria bestiar de llana y porquí, y cobfronta: al N. ab lo de Terrassa; al E., ab los de Sabadell y Barbarà., al S. ab los de Cersanyola, Sant Cugat del Vallès y Rubí, y al O., ab lo de aquest derrer y Terrassa.

Era de la jurisdicció del Reyal Monestir de Montserrat. S’ocupa de aquest poble: La esmentada Guia de Barcelona á Tarrassa por el ferrocarril, per en Victor Balaguer, pk. 47 a 50.

Read Full Post »

Geografia de Catalunya 1908/Volum Provincia de Barcelona

Sant Cugat del Vallès

Vila de 720 cases ab 1846 de fet y 1856 de dret, a 8 kilòmetres al S. O. del cap de partit y a 131 metres d’altitut. Es a la esquerra de la riera del séu nom, tributaria de la dreta del riu Ripoll y a 5 kilòmetres de la estació de Cerdanyola, que es la que té més prop.

Sant Cugat del Vallès. – La Plaça/Clixé de Llaureá Coll y Soler

Hi passa la carretera de Gracia a Terrassa; hi ha 8 mossos d’esquadra manats per un cabo, dels quals n’hi ha una parella destacada a Cerdanyola; una fonda; fanals de gas aceitilè, y servey diari de carruatges pera anar a Barcelona, a la estació de Cerdanyola y al funicular del Tibidabo.

Sant Cugat del Vallès.- Vista general de la població/ Clixé de Llaureá Coll i Soler

Ab lo séu agregat Valldoreix y algunes cases escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 798 edificis, ab 2120 habitants de fet y 2129 de dret. Hi ha carrabiners.

Sant Cugat del Vallès. – Part lateral del Claustre (Monestir)/Clixé de Albert Rifá

Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Cugat, servida per un rector, una costura y dos estudis municipals y un’ altra costura dirigida per Germanes Franceses, que hi tenen convent; dues societats de recrèu, y la festa major lo 27 de Juny, y fires, per la Asenció y lo 8 de Setembre.

Sant Cugat del Vallès. – Mas Torra Blanca/Clixé de Llaureá Coll i Soler

La seua industria se reduehix a una fabrica de texits de cotó y altra de curtits, quatre forns d’obra y un de gerres.

Sant Cugat del Vallès.- Absís del monestir / Clixé de Juli Vintró

Lo séu terme es montanyós y de clima temperat y saludable; s’hi cull blat, llegums, verdures, oli y en especial ví, y confronta: al N., ab los de Rubí y Cerdanyola; al E., ab lo de Montcada; al S., ab los de Barcelona y Sarrià, i al O., ab los de Papiol y Cadtellbisbal.

Lo monestir de Sant Cugat del Vallès, un dels més ben conservats dels que-ns quedan dels primers temps del monaquisme a Catalunya, data del segle XI, y es una vera joya arquitectònica, sobre tot lo séu claustre romànich, quins cent quaranta cinch capitells constituexen una bona prova de feconda imaginació del artista qui-ls va fer. Per sort una làpida que hi ha a una de les parets del claustre nos ha conservat lo nom d’aquest artista, Arnal Gatell, que no pot pas ésser més català.

Es fama que lo primer llibre imprès ca Espanya (any 1468) ho va ser dins d’aquest monestir de Sant Cugat, mes axò no passa d’ésser una suposició.

Sant Cugat del Vallès.- Frontal romànich / Clixé de Juli Vintró

A Valldoreix hi havía al segle IX un monestir de frares benets. Destruit pèls moros al principi de segle XII, va ser reconstruit en lo lloch que avuy ocupa per compte del abat de Sant Cugat, de quin monestir va dependre durant mólts anys. L’altar major de la esglesia actual està dedicat a Sant Cebrià bisbe de Cartago y màrtir, y porta la data de 1709, en quin any va ser fet.

Sant Cugat del Vallès. – Vista parcial del claustre/Clixé de Albert Rifá

La jurisdicció de Sant Cugat y lo séu terme pertanyian al Paborde del Monestir de Sant Cugat del Voallès.

Read Full Post »