Els beneficis dels creixens per a la salut es coneixen des de l’antiguitat. Es creu que es va originar a Grècia i continua sent una part integral de les dietes mediterrànies.

L’any 500 A.C., es diu que Hipòcrates, el pare de la medicina, va construir el seu primer hospital a prop d’un rierol per garantir l’accés a créixens d’aigua fresc per tractar els seus pacients. Des del segle XVII, es porta utilitzant com el remei a base d’herbes preferit a Gran Bretanya i va començar a comercialitzar-se a partir d’al segle XIX.

El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes). La planta silvestre creix en abundància a la major part dels rierols i corrents frescos poc profunds d’Europa i Àsia d’on és originària. En el Principat es troba àmpliament difosa. D’Europa i Àsia s’ha anat estenent per altres continents i, actualment, podem trobar-la a Amèrica del Nord i a Amèrica del Sud, o al Carib. A partir del segle xix es va introduir el seu cultiu en horts i el seu ús com a planta cultivada ha anat augmentant a poc a poc. El creixen, en català, també es coneix amb els noms de caputxina, morritort d’aigua, creixenera, créixens vers, créixec, greixes, morritort, ravenell d’aigua o entre altres.
Font: Watercrees, Wikipèdia