LLUÍS TORRES|Compartim l’article d’opinió sobre el Verd per Bellaterra del bellaterrenc Joan R. de Clasca publicat al número 64 de 1997 L’Esquirol de Bellaterra, i la polèmica sobre l’avantprojecte de zona esportiva al Torrent de Can Domènec.
Joan R. de Clascà i el Torrent de Can Domènec
Verd per Bellaterra (Joan R. de Clascà)
Ja tenim polèmica ecologista a Bellaterra, i, de luxe, amb oposició a golf inclosa. I, a més, tenim una nova associació per a la reivindicació dels valors ambientals del nostre poble: Bellaterra Natura. L’Avantprojecte de zona esportiva al Torrent de can Domènec, que està estudiant el Club, s’enfronta, no nat, a un moviment d’oposició acabdillat per aquesta Associació que ja ha iniciat la corresponent recollida de signatures. Es denuncia l’agressió ambiental lligada a la futura operació de reblert del Torrent i fins i tot rebem comunicats de ciutadans a qui la noticia del projecte els fa tremolar les cames i ennuvolar la vista veient amenaçats arbres, mussols, eriçons i esquirols. Tot un panorama d’actualitat.
El nostre poble és viu, evidentment…
En Frederic Roda, l’home més erudit i entès de la història de Bellaterra que conec, m’ensenyava un dia velles fotografies dels nostres paratges: ¡sense cap arbre!, ja que abans de la urbanització original, Bellaterra eren vinyes, i m’explicava com els pins que avui dia omplen el nostre paisatge varen ésser plantats per la immobi- liària que es va “inventar” Bellaterra, com a reclam per afavorir la venda de parcel.les, qui per economía i, sobretot, per rapidesa de creixement, va efectuar la plantació amb pi gallec, tan estrany al paisatge originari català.
També un altra dia em va contar com, un grup d’entusiastes de la imatge de l’esquirol com a símbol de Bellaterra, preocupats pel fet que als nostres boscos no hi havia un sol representant del gènere, varen aconseguir uns exemplars, de raça americana, que hi varen alliberar i que, per tant, varen ésser els pares de la nostra emblemàtica fauna actual.
Amb tot això no vull pas elaborar un argument menyspreador de la defensa del nostre entorn, ni tampoc debilitar cap acció que vulgui preservar la fauna que conviu amb nosaltres. Però, de vegades, es bo desdramatitzar una mica els debats aferrissats per tal de cercar-ne perspectives d’anàlisi més complertes. Està clar que, a Bellaterra, ningú vol, em sembla a mi, donar suport a cap malifeta ecològica, però també està clar que el nostre territori ha de complir amb la missió d’acolliment als seus habitants “humans” i això vol dir que ha d’estar dotat dels espais públics de lleure adients i que aquests han d’ésser, sobretot, accessibles i fonamentalment utilitzables sense recórrer a tècniques d’exploració selvàtica tipus Indiana Jones, amb matxet per obrir-se camí per les bardisses, cordes per escalar-ne les vessants, botes especials per a resistir els àcids al creuar els seus rius-claveguera i revolver per defensar-se de l’atac dels molsuts i descarats exemplars d’enormes rates de claveguera que, a més de mussols, eriçons i esquirols, els poblen.
L’estricta realitat i legalitat urbanística ens diu que les dotacions significatives i qualificades de zones verdes i lliures d’ús i gaudí públic que existeixen a Bellaterra són els nostres torrents. Per tant, els habitants “humans” de Bellaterra, si volen poder gaudir d’aquests espais, (cosa a la que tenen el mateix dret que els ciutadans que viuen en altres indrets on les zones verdes són terrenys “normals”) han de poder exigir que s’hi practiquin les adients operacions de reparació infrastructural per tal que es transformin en terrenys com hem dir accessibles i utilitzables normalment.
Està clar que aquestes transformacions caldrà efectuar- les amb la cura ambiental que calgui per preservar-ne les espècies però, vista la història, no passarà res de nou si damunt el reblert dels torrents, (convenientment canalit- zats els seus fons-claveguera) hi tornen a plantar arbres, potser aquesta vegada d’espècies més adients al territori Vallesà com ara roures, alzines i pi del país.
A partir d’aquest moment i quan ja tinguem les zones verdes a les que tenim tot el dret, podrem discutir com les gaudim i per què no, si les dotem o no parcialment amb instal.lacions esportives amb l’edificabilitat, les característiques, i la forma i proporció adequades a les normatives urbanísti- ques vigents.
Portada del vídeo Els Murs de Bellaterra, Filosofia de viure des de 1930 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
LLUÍS TORRES|Compartim l’article d’opinió sobre Els murs de Bellaterra del bellaterrenc Albert Mallol, publicat al número 73 a la revista L’Esquirol de Bellaterra, el maig- juny de 2000
Els murs de Bellaterra
Passejant per Bellaterra he arrivat a la conclusió que potser la podríem anomenar la ciutat emmurallada. Així com hi ha «Las casas colgantes de Cuenca» o «los jardines de Babilonia», també podríem parlar d’ «Els murs de Bellaterra». És cert que donada la configuració del terreny, a Bellaterra, els murs sovint són necessaris. Són, podríem dir, els murs terapeutics o de sosteniment. També és cert que donada la configuració de les persones, els murs poden ser necessaris per tal d’aconseguir sentir-se lluny del <<mundanal ruído». Són, també murs terapeutics (d’un altre tipus de teràpia) o d’aïllament personal. Està bé que els murs aguantin el terreny, que ens donin seguretat. És respectable que els murs ens aïllin i ens donin privacitat (enca- ra que de vegades sembla una competició per veure qui el farà més gros). Però això no exclou que tinguem en compte la seva integració en el paisatge. No entenc com un senyor arquitecte (per encàrrec del propietari) pot dissenyar i dirigir la construcció d’una casa molt maca amb jardí paradisíac i pot quedar-se «tan panxo» deixant, per exemple, un mur de formigó al carrer, o bé, un mur de dimensions faraóniques Des d’el meu punt de vista això és un despreci pel paisatge, és una agressió a l’entorn.
Evidentment, aquesta sensibilitat meva és personal i intransferible. Ens queixem de l’Ajuntament de Cerdanyola pel manteniment de les voreres, enllumenat, pavimentació, etc, però de vegades penso que Déu n’hi do la col.laboració amb la degradació del paisatge urbà. I això és una cosa que depèn únicament de nosaltres.
Crec que s’hauria de fer una campanya d’«embelliment» de murs. Murs estètics, que s’integrin al paisatge, murs que permetin passejar sense sentir-se agredit. Murs que converteixin Bellaterra en una ciutat jardí més que en una urbanització bunkeritzada. I això és fàcil d’aconseguir, bé amb jardineria, bé amb revestiments.
També cal dir que hi ha força murs dimensionats estrictament pel que és necessari, i generalment fixeu-vos que aquests també són els més estètics, els que respecten el paisatge. Per això penso que podríem instaurar uns premis “taronja” i “llimona” al mur més maco i més lleig respectivament. Tot això em passa per caminar per Bellaterra. També em podia haver quedat a casa.
📍Aquí sempre ens preguntem que si Bellaterra és poble, que si és zona residencial. L’Ajuntament de Cerdanyola diu que és un barri. A Bellaterra diem que és un poble i no és ni barri ni poble, és una urbanització i les urbanitzacions, com deia Le Corbusier, “si no prosperen tenen el perill de convertir-se en solitàries, aïllades i aburrides”. Si una persona que ha estat a Bellaterra fa 15 anys hi torna ho trobarà exactament igual, urbanísticament parlant.
LLUÍS TORRES|Compartim l’entrevista que L’Esquirol Amics de Bellaterra va realitzar al prestigiós actor de 96 anys en Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 28 de maig de 1928), ex veí de Bellaterra i des de 1998 de Sant Cugat del Vallès. Fou publicat l’estiu de 1994.
Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 28 de maig de 1928 📷 L’ESQUIROL AMICS DE BELLATERRA
Entrevista a Jaume Plaa L’Esquirol Amics de Bellaterra,
Jo me’n vaig haver d’anar per unes circumstàncies en les quals es troben moltes persones de Bellaterra. Jo dic que a Bellaterra només podrà viure-hi gent gran fins a un límit. Sí, fins a un límit perqué els fills no poden seguir a Bellaterra.
Aquests fills, en general, no disposen dels recursos econòmics necessaris. i això, com ha dit en diverses ocasions J.A. Corbera, s’hauria de solucionar actualitzant el Pla Comarcal per tal de dotar a Bellaterra d’una normativa que li doni I’habitabilitat de poble.
Aquí sempre ens preguntem que si Bellaterra és poble, que si és zona residencial. L’Ajuntament de Cerdanyola diu que és un barri. A Bellaterra diem que és un poble i no és ni barri ni poble, és una urbanització i les urbanitzacions, com deia Le Corbusier, “si no prosperen tenen el perill de convertir-se en solitàries, aïllades i aburrides”. Si una persona que ha estat a Bellaterra fa 15 anys hi torna ho trobarà exactament igual, urbanísticament parlant.
Home, no tant…
Ha canviat el concepte de zona d’estiueig. Ara hi viu molta més gent Però, urbanísticament no ha canviat res. L’estació té una certa dignitat, sobre tot sí la comparem amb estacions com la de Sant Cugat. La de Bellaterra és més viva, més correcte. Això és cert. Però urbanísticament, els carrers, les voreres, les places, els parterres, els jardins, la neteja, l’arbratge, tot això és igual. El ser fora de Bellaterra m’ha donat una perspectiva diferent. Per exemple, he pogut observar que poblacions com La Floresta, Les Planes, Valldoreix han canviat molt i, en canvi, Bellaterra no té vida. El que li falta és tenir una vida de poble i la vida de poble no la tindrà si no té un Ajuntament.
Això és evident.. Per exemple urbanísticament no s’ha fet res en molts anys. Tú passes per la Plaça Maragall i està exactament igual. I la plaça Maragall és el centre del poble!. I, no igual, potser està pitjor. Menys cuidada, amb l’escultura trencada, els focus desapareguts i la jardineria abandonada i tronada. Es va fer una reordenació de la Plaça de l’Estació sense consultar el poble per a res. Ho decideixen uns senyors que viuen fora, que desconeixen tot el que necessita Bellaterra, etc. Però ja no parlem del que està fet.
Resulta que per uns actes vandàlics, que ens han de fer vergonya a Bellaterra, els fanals nous de la plaça nova ja estan destruïts. No ara, al cap de dos dies. No sé quan fa que es va inaugurar la plaça. El mes de juny farà un any. Doncs els actes vandàlics es van cometre dos dies després i els fanalets, al cap d’un any segueixen exactament igual. Això és un afront i una vergonya amb els que ens castiga l’Ajuntament de Cerdanyola, amb el seu total menyspreu i desinterès. Jo vaig, a vegades, amb gent i diuen: Què ha passat? Uns “gamberros” de Bellaterra… Has de donar explicacions i passar la vergonya davant de la gent. Tots els Ajuntaments tenen pressupostos per a fer places i també per a mantenir-les quan hi ha actes vandàlics. O es que Cerdanyola no té actes vandàlics?. Ja ho crec que en té, desgraciadament!. Si no ho anés arreglant, tot estaria tan destruït com els llums de la plaça de Bellaterra. Si tinguéssim ajuntament ja s’haurien arreglat. D’altra banda, a uns guàrdies que venen de fora ves a explicar-los que si aquest que si aquell. Si la policia fos de Bellaterra coneixeria els veïns i sabria qui són els que han destruït i haurien près mesures perquè aquests nois “gamberros”, que se sap que són de Bellaterra, no ho fessin més. I fins quan estaran aquests llums així?Ah, doncs sembla que quedarà com un monument a la desgràcia de Bellaterra.
I parlant d’una altra cosa, per exemple el Punt Rodó. Actualment, a Canaletes s’han fet una sèrie de Punts Rodons macos i ben cuidats amb verd, amb il.luminació..
Bé, això ara també es farà al nostre Punt Rodó..
Sí, però quants anys ha estat de qualsevol manera?. I, encara no han començat. I és un indret molt més important que els de Canaletes, amb molt més trànsit i moviment. No és un petit punt local, sinó un nus de comunicació important entre l’autopista de Barcelona- Terrassa, la Universitat, Sabadell i l’entrada de Bellaterra. Hi passa molta més gent que a tots els punts rodons de Canaletes, que és una barriada nova però on tot està acabat i polit. Fins i tot en les places i punts rodons de Cerdanyola. Aquella que dóna entrada a Les Fontetes i al carrer que va a l’Ajuntament amb una “C” enorme i majestuosa pagada pel mateix Ajuntament de Cerdanyola. Aquí, el nostre Punt Rodó, diuen que l’arregleran, però de moment encara no han començat.
L’autònoma no hi té també alguna cosa a veure?
Suposo que sí, però com que l’Ajuntament no els ha obligat a fer-hi res, doncs n’han prescindit, tot i que hi passen millers d’estudiants a l’any. Dins l’Autònoma és una plaça conegudíssima. La van dissenyar ells, per cert, ben mal concebuda d’entrada. Em sembla que va ser gràcies a la Unió de Veïns que es va remodelar, perquè hi havia una gran quantitat d’accidents. Sempre hi havia castanyes, vidres trencats. Ara la circulació ha millorat però hi passen moltes persones cada dia. Ara diuen que l’arreglaran però tot just el llum i el verd. L’escultura, si s’hi posa, l’haurà de pagar un mecenes de Bellaterra.
De moment no s’hi posa. Tan sols s’enjardina -només amb gespa- i s’hi posa llum i aigua.
I esperem que el manteniment també sigui a càrrec de l’Ajuntament, i que, a més, es tingui en compte que per dignificar el conjunt no tan sols s’ha de – considerar el centre del punt rodó, sinó que també hi ha una sèrie d’illes que actualment són plenes de pedres, papers i bosses de plàstic, que si no entren dins del projecte serà com si no s’hi fes res. És a dir, torno al començament: NO SOM POBLE. Urbanísticament no som poble. SOM UN BARRI MALTRACTAT, SOM CIUTADANS DE SEGONA DE CERDANYOLA.
Potser per això s’hauria de contemplar la possibilitat de fer, com deies tu, un nou pla urbanístic i designar unes zones comercials… però això no és gaire normal en una urbanització..
Naturalament, en això estem. Això és una urbanització, i quantes urbanitzacions es sap que quedin vives a Catalunya? Fins i tot hi ha programes de TV on se’n parla. Es parla del fracàs en què s’han convertit. La típica urbanització ja està fora de lloc. Bellaterra, a 20 km. de Barcelona, ja és un barri de Barcelona. La majoria de gent que ve aquí a viure, treballa a Barcelona i agafa el tren cada dia. I, per cert, anant en el tren es pot escoltar la gent que parla: entre els estudiants de l’Autònoma tothom creu que Bellaterra és un poble. Ningú no sap que pertany a Cerdanyola, que a Bellaterra no hi ha ajuntament. Quan se’n parla se’ls hi ha d’explicar. Però, en realitat, com que no tenim concepte de poble, no tenim serveis de poble, cosa que fan antigues urbanitzacions com Valldoreix, que cada vegada més s’incorpora “per se” a la categoria de poble per la quantitat de serveis que és capaç de donar als seus veïns.
Però Valldoreix és una entitat local menor, és a dir, com una sucursal de l’Ajuntament de Sant Cugat, amb pressupost propi, etc. des de fa molts anys, cosa que els ha suposat que la gestió municipal fos molt més propera. I pel que fa als comerços, penso que també estan força escampats…
Actualment, la gent pot anar a comprar a peu. Les necessitats més bàsiques les tenen cobertes. A més hi ha vida. Hi ha centres culturals. Hi ha dos o tres companyies de teatre que tenen el seu propi teatre, el seu local.
Però la merceria, la perruqueria, el forn, el supermercat…tot això que fa poble, hi és?
També n’hi ha. Allà al centre, als 4 cantons, hi ha la farmàcia, el forn, el super, l’agència immobiliària..
Això aquí també ho tenim, i a més tenim l’escola de música i el gimnàs..
Sí, però per exemple la cosa sanitària. Quan hi ha eleccions venen i prometen un lloc on hi haurà un mínim de servei mèdic perquè la gent jubilada no s’hagi de desplaçar…i no es fa res, no es farà mai.
Això s’ha perseguit des de la Unió de Veïns i, és cert, no es farà. I, en aquest cas, no serà l’Ajuntament el que ho denega sinó el Servei Català de la Salut, ja que té la política de centralitzar, no disgregar o dispersar…
Doncs bé, ja que parlem d’això, d’haver-se de desplaçar cap a Cerdanyola, per anar a buscar les receptes, una cosa tan quotidiana i que representa que tots hi tenim dret, oi? Com ho hem de fer? No hi ha cap mena de transport ni comunicació. Estem allunyats de Cerdanyola. No hi tenim cap mena de relació ni contacte. Ni ells mateixos hi tenem cap interès en què n’hi tinguem. Un centre cultural o un centre cívic faria falta…
Home, això de moment està en marxa..
Tu dius que de moment està en marxa, però encara no han posat ni la pri- mera pedra. Ja en parlarem de quan s’haurà acabat. Quants anys fa que els pobres actors del Teatre Inestable han hagut d’anar per les cases a assajar, o ara darrerament al Centre Cívic del Turó?. És que al Turó de Sant Pau, que no hi tinc res en contra, però hi ha més vida, més gent que a Bellaterra? Per què al Turò de Sant Pau s’hi va construir un Centre Cívic que ha estat infrautilitzat durant una pila d’anys i nosaltres amb més necessitats no ho hem tingut.
El cas del Turó de Sant Pau és un tema especial perquè ells tenen al seu càrrec tot el problema de la neteja, la jardineria i el manteniment del seu barri.
Però si nosaltres tinguéssim ajuntament els hi faria l’ajuntament. Hi ha una cosa clara que és la valoració de la zona. El motiu de marxar d’aquí: em vaig vendre la casa perquè, és clar, quan me la vaig fer èrem deu de família i ara som tres. Ens sobrava casa per a tot arreu i en no poder-la adaptar, per normativa, perquè hi visquin més famílies que seria el més lògic, vam haver de marxar. No hagués fet falta canviar tot el territori, tan sols la casa. Hi ha moltes famílies que ho fan, però a precari. Això no està permès. He estat dos anys per a vendre’m la casa, Tothom m’ha dit que la mateixa casa posada a Valldoreix, fins i tot a La Floresta, ja no dic a Sant Cugat, que actualment està sobrevalorat i els preus s’han desorbitat, l’hagués venuda desseguida.
I encara que jo tornaria a triar Bellaterra per a fer- m’hi la casa, a pesar de tot, la cotització dels preus és molt més alta a Valldoreix o La floresta que a Bellaterra. Bellaterra ha quedat estancada comercial i econòmicament. És cert que s’està construint força a l’entrada des de Sant Cugat, però els serveis són els mateixos. Hi ha un escombrador per a tot el poble. Hi ha una brigada de dues persones per arreglar les voreres que necessiten dos mesos per a fer-ne un metre (i encara gràcies!). Tot plegat reflexa el nivell econòmic. La prova és que Bellaterra ara no té la sortida ni el prestigi que tenía fa uns anys enrera. No és atractiu. La gent no sent interès. Quantes cases es fan a Bellaterra? Sí, se’n fan, però el “boom” de construcció que hi ha per tot arreu, aqui no existeix. La construcció és el que mou la força econòmica del país. A Bellaterra es fan les quatre casetes normals. Un dels API que vaig tractar deia que “Bellaterra ha quedado alejada, pasada de moda, ha quedado dormida, aislada y corre la voz que no ha evolucionado al ritmo de los tiempos. Ni plan urbanístico, ni centro comercial, ni servicios. Es un híbrido, no es ni pueblo, ni zona residencial, ni urbanización, ni nada”.
En canvi està molt ben comunicada. Està a peu d’autopistes. Té el tren cada deu minuts a Barcelona, la universitat…
Està suficientment comunicada per a ser poble. Tan sols li falta que tinguem un ajuntament que permeti tenir uns guàrdies, una seguretat, un pressupost que permeti mantenir una jardineria, aclarir les voreres de pals i d’entrebancs, vetllar pel manteniment i neteja dels solars sense edificar, cuidar la zona adequadament, refer el plan urbanístic per a donar cabuda als nostres fills i a la gent gran, naturalment sempre tenint en compte el respecte a l’entorn i a les característiques de Bellaterra com a zona-jardi, però al servei de la comunitat. Fixa’t en la mateixa Festa Major. Jo comparo coses tan petites com poden ser la nostra Festa Major, per exemple, amb les de Valldoreix o La Floresta. Només cal mirar el programa: fan coses infinitament més creatives i variades que a Bellaterra, on fa anys que es va repetint el mateix, tenint el mateix nombre d’habitants o menys. Per què es fa sempre el mateix? Perquè hi ha quatre duros de pressupost.
Perquè possiblement des del punt de vista municipal Bellaterra està considerada com a zona de recaptació però nod’inversió…
És clar! Bé, però ara, encara que s’ha hagut d’anar a la justícia del Tribunal Suprem -i tal com està la justícia passaran uns quants anys-, quan tinguem la segregació tindrem un pressupost per invertir a Bellaterra (s’ha fet un estudi adequat) i aleshores estarem en condicions de poder cobrir les necessitats d’un poble com el nostre. Ara sempre hem d’anar demanant en plan de “pedigüeños” a l’Ajuntament de Cerdanyola i no se’ns dóna ni la quarta part del que necessitem.
Però la Generalitat creu que és més rendible unir pobles que separar-los..
Doncs mira, precisament no són gaire conseqüents amb les seves actuacions, perquè ells bé han demanat la segregació d’Espanya. Perquè han demanat l’Autonomia? Doncs exactament el mateix. Des del temps d’en Trias Fargas es deia que el Govern recaptava 1 pesseta de Catalunya i se’ns tornaven 20 cèntims i la resta s’ho quedaven. Perquè Catalunya també era un territori de recaptació però no d’inversió. Els bellaterrencs paguem religiosament totes les contribucions -per cert de les més altes de Catalunya-, i resulta que ens reverteix un mínim percentatge. La Generalitat diu que s’ha d’unir. Però un poble que aviat tindrà entre 3 o 4000 habitants pot tenir vida, qualitat i economia per fer el seu propi ajuntament. A l’època del Celestino Sánchez, recordo aquelles campanyes que es feien. Si ell mateix anés avui dia a una hemeroteca a veure les seves declaracions d’aleshores, s’adonaria que deia veritables barbaritats. Ben a prop es va donar la segregació: a Badia. En aquell moment vam dir: si es dóna a Ciutat Badia el següent pas serà a Bellaterra i resulta que el Tribunal Superior de Catalunya, en el cas de Badia, va donar l’autorització desseguida perquè l’Ajuntament s’ho tregués de sobre, i, en canvi, quan vam fer el recurs nosaltres el mateix Tribunal va dir que no. Això no s’aguanta. Jo guardo unes declaracions de Celestino Sánchez, aparegudes en premsa que deia: “Hem donat la segregació a Ciutat Badia perquè el poble ho demanava i el poble és sobirà. Si ell no vol tenir aquest ajuntament pot tenir-ne un de propi”. Això és el que estem dient nosaltres i estem a cinc kilòmetres de Badia. Resulta que ells sí, i nosaltres no. Això és una injustícia total. Nosaltres, per Cerdanyola, som ciutadans de segona. Com a resum, el mateix motiu i dret que té Catalunya de demanar l’Autonomia de Madrid, té Bellaterra de demanar la seva autonomia.
És que Bellaterra és un barri de poder adquisitiu alt i des d’allà es considera que si volem alguna cosa ens la podem fer nosaltres…
Això també ha canviat. Era abans, al començament, que Bellaterra era una zona residencial dels fabricants de Sabadell, igual que Matadepera era lloc d’estiueig i residència dels fabricants de Terrassa, però ara, i cada vegada més, hi ve gent de Barcelona que treballa a Barcelona. Hi ha empresaris, naturalment, però tothom és gent normal que treballen a Barcelona i viuen aqui.
És cert que si això depengués de Sant Cugat, tindria un altre prestigi. Sant Cugat està més acostumat a aquest tipus de zones residencials…
Nosaltres no tenim cap vinculació, ni econòmica, ni sentimental, ni històrica amb Cerdanyola i per tant no ens interessa per a res, i, nosaltres a ells tampoc. Bé, tan sols per la recaptació, però està clar que per Bellaterra no faran res. Jo, per tot el temps que hi vaig viure em sento bellaterrenc i per descomptat sol.lidari amb les aspiracions de Bellaterra, entre d’altres coses perquè les trobo tan justes, tan lògiques i amb tanta raó… La raó sem- pre acaba aflorant i Bellaterra haurà d’acabar sent poble. La justícia haurà de fer el que la política no ha permès. Això és per política que no es fa. La nostra campanya deia que Bellaterra seria un poble cultural, l’única indústria del qual seria la Universitat
Sí, però la UAB tampoc no està interessada actualment en pertànyer a Bellaterra.
No té cap interès perquè ningú no els ha intentat convèncer. Ells esgrimeixen que sent de Bellaterra perderien les subvencions europees que es donen a universitats emplaçades en zones amb més de 50.000 habitants, però sembla ser que no és ben bé així. El que passa és que per afinitats polítiques els hi va millor estar amb l’Ajuntament de Cerdanyola. No obstant, si fes part de Bellaterra, nosaltres ens beneficiariem del prestigi que dóna una universitat i del tenir la imatge de poble amb universitat. Precisament, amb tot això de l’entrada de la policía en el Campus amb motiu de la visita del Sr. Aznar, en tots els informatius, de Catalunya i també d’Espanya, es parlava de la “Universidad Autònoma de Barcelona o de Bellaterra” mai de Cerdanyola. No ho diuen enlloc, malgrat que l’Ajuntament insisteixi amb els cartells de Cerdanyola ciutat universitària.
Doncs esperem que es resolgui la segre- gació, i mentrestant cal parlar de les properes eleccions…
Sí, aviat hi haurà eleccions i tornarà a sortir el partit UNITS per BELLA- TERRA que no és un partit polític, és purament instrumental, un moviment electoral. No es paguen quotes, no té definició clara, no té estatuts. Es va crear per a la defensa de Bellaterra. Volem ser poble i ens unim en un partit que un cop passades les eleccions desapareixerà. És un partit electoral. Després que se’ns donés la independència, els membres d’aquest partit guanyador serien els que farien part de la comissió gestora que formaria el nou ajuntament provisional, fins a les següents eleccions. La prova de l’interès del tema està en què la gent va votar UNITS PER BELLATERRA. És el poble que clama. La gent vol tenir poble i voten pel poble. La gent es va manifestar de manera aclaparadora. No es votaven dretes o esquerres, es votava poble. Dels dotze regidors previstos, nou haguessin estat d’UNITS PER BELLATERRA. Va ser aclaparador.
El resum de tot això seria fer una reflexiò del perquè veient Bellaterra amb la bona situació que té i les bones comunicacions de què disposa i tot, no té la mateixa sortida, ni el mateix valor ni res que llocs com Valldoreix, etc. I també que això serà un lloc de gent de passada. Hi haurà gent ben situada però que no podrà arrelar-s’hi perquè els seus fills no podran continuar visquent-hi, i fins i tot ells mateixos, arribarà un moment que hauran de marxar perquè no hi ha cap servei que faciliti la vida a la gent gran a Bellaterra. Serà un lloc de gent canviant i sense tradició, si no es prenen mesures de cara a un replantejament de l’urbanisme en tots els seus vessants.
“Bellaterra hauria de deixar de ser una zona residencial que es recolza en un sentiment d’indiferència i promoure la participació”. TÀNIA VIÉ
LLUÍS TORRES|Compartim l’article d’opinió “L’Esquirol és de tots” de Tània Vié, que es publicà al número 63 del febrer de 1997, a la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra.
Dibuix d’Assupta Nebot 📷 L’ESQUIROL AMICS DE BELLATERRA
L’ESQUIROL DE TOTS🐿️
Per a ser poble formalment el primer requeriment és la necessitat d’una conscienciació col·lectiva (i això implica no només pensar-hi quan hi ha eleccions, sinó també que es respiri en tot moment un ambient d’unitat i predisposició per a ser poble). En aquest context, l’Esquirol ha de jugar el paper de la “Veu del poble”, ha de ser vehicle d’intercanvi d’opinions, però no sempre de les opinions dels mateixos.
Ja és hora que tots participem en la formació de Bellaterra, encara que no sigui poble, Bellaterra ha de ser la llar de tots. Bellaterra hauria de deixar de ser una zona residencial que es recolza en un sentiment d’indiferència i promoure la participació. Aquesta unió que des d’aquí vull reclamar és la unió que es manifesta per exemple any rere any a la tradicional Festa Major… Què passa durant la resta de l’any? Vivim tots amagats i atrafegats sense pensar que formem part d’una comunitat que ens envolta. De bon segur que encara no hem descobert els valors de la convivència que fan possible aquella utòpica felicitat de tothom. La nostra revista vol fer un salt endavant. L’Esquirol ha de deixar de ser el “Patufet” i d’una vegada convertir-se en la Revista de Bellaterra que arribi a tothom i en la qual hi participi tothom. Una revista de joves i grans, de política i esports, seriosa i amb humor… En definitiva, un mitjà de comunicació i d’integració.
Tània Vié
L’Esquirol Amics de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
LLUÍS TORRES|Compartim la crònica del nostre veí Joan R. de Clascà sobre els túnels entre Barcelona i el Vallès, apareguda a L’Esquirol del Vallès a mitjans dels anys 80.
Vista del Parc de Collserola des de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
ELS TÚNELS INEVITABLES
Pensant en un complement per afegir al mot objecte d’aquest escrit, inevitables ha sorgit amb força pensant en Bellaterra com a la condició primordial del contexte. La posició relativa d’ambdues paraules tampoc ha tingut gaire dubte inevitables túnels hagués pogut obrir, entre altres interpretacions, la de expectativa de evitabilitat, és a dir que els túnels de Collserola són discutibles o poden no veure’s mal realitzats. La meva convicció -que raonare- de que tard o d’hora els túnels es construiran m’ha portat finalment a la capselera que porta l’escrit i que enceta la seva temática. El desenvolupament metropolità de Barcelona, està geográficament delimitat i té molt poques expectatives de variació. Els relleus de les serralades que envolten la ciutat fixen les possibilitats d’expansió i la realitat recent ens confirma com Barcelona i l’àmbit metropolità ha anat creixent per les planes de l’entorn i pujant per les dels rius Besòs, Ripoll i Llobregat. El resultat observable és, pel que fa a l’entorn de Bellaterra, que el fet metropolità empalma a Cerdanyola-Ripollet amb l’expansió Sud del nucli Sabadell-Terrassa, i l’eix Sant Cugat-Rubí-Terrassa es consolida ràpidament. La reserva urbanitzable de qualitat, pràcticament única, de l’àrea metropolitana de Barcelona queda insertada dins d’aquestes realitats urbanistiques i limitada al Nord pel bosc de Sant Quirze i al Sud per la serralada de Collserola (Tibidabo), el Pla General Metropolità l’anomena Centre Direccional Sant Cugat-Cerdanyola, i constitueix, com sabem els veïns de Bellaterra, una de les zones més privilegiadament comunicades de Catalunya. Aquests fets urbanístics que es dinamitzen amb recents actuacions polítiques com es la de potenciació del Parc Tecnològic de Catalunya (Silicon Vallès) a l’entorn de la Universitat de Bellaterra, fan irreversible l’urbanització d’aquest sector cap a la residència i els serveis terciaris, ambdós amb forta generació de mobilitat i en definitiva amb necessitat de comunicació intensa i variada amb el nucli metropolità. Aquesta comunicació, atesa la saturació de les entrades actuals a Barcelona (Meridiana|Diagonal), precisa produir-se pel camí més directe: Collserola, i això, atesa la condició muntanyenca del Parc, comporta definitivament l’aplicació de la solució tecnológica natural per travessar muntanyes, els túnels. Fins aqui, el tema dels túnels del Tibidabo té poca polémica, aquesta comença quan s’esbrinen les possibilitats tipológiques per contruir-los i explotar- los. Autopistes si o no, peatge o vies Iliures, un o tres túnels són els ingredients dialéctics de la polémica que recentment han mantingut les institucions i que els ciutadans hem pogut seguir, sense entendre massa, pels mitjans de comunicació.
Des de la meva perspectiva de veí de Bellaterra, i partint de la inevitabilitat ja raonada, resulta evident quina fóra la filosofia a emprar en el desenvolupament de aquestes infrastructures, i hauria de ser-ho per qualsevol anàlisi des de una perspectiva de l’interès col·lectiu: els túnels són trossos de vies de comunicació inter-metropolitana que conecten ciutat amb ciutat, així el túnel de Vallvidrera conecta la Via Augusta amb l’avinguda central entre Sant Cugat i Valldoreix, el del Tibidabo Balmes o República Argentina amb el nucli del futur Centre Diagonal i el tú- nel d’Horta amb Cerdanyola i Sabadell, perquè doncs volguer-ne fer autopistes d’aquests carrers. El fet que travessin el Parc de Collserola, que al ser serralada obliga als túnels, tampoc justifica la segregació de vies, els grans parcs de les capitals del món tenen tots ells avingudes que comuniquen les zones urbanitzades que els envolten però aquestes vies no son autopistes. Del peatge, als Bellaterrencs no cal parlar-ne, l’espectacle insolit de la B-30 que contemplen a diari en parla sol.
Queda, com sempre, el tema en mans de les institucions, esperem aquesta vegada una major sensibilitat que d’altres en la seva resolució.
Ignasi Roda Fàbregas i el seu llibre Bellaterra 1930-2005, Crònica de 75 anys
ELS CARRERS DE BELLATERRA
Els carrers d’un poble han de ser simpàtics. Que vol dir simpàtics? De les moltes accepcions del mot (fins a 8) em quedo amb aquesta:
“Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra. Tenir simpatia per una persona. Sentir simpatia per algú”.
Es clar que aquí parlo de carrers i no de persones, és a dir d’un territori d’ús comú per part de vehicles (en el més ampli sentit de la paraula) i vianants. Però no només les persones generen simpatia sinó tot allò que ens proporciona gaudi, ens és atractiva i ens aporta un:
“…sentiment o estat afectiu, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d’atenció reflexiva”.
Perquè un carrer susciti aquest sentiment de simpatia cal que sigui agradable de transitar, també que sigui bonic, net i endreçat. Vet aquí algunes de les condicions necessàries perquè un carrer rebi aquest distintiu.
Us convido a fer una ullada mental als nostres carrers. Dediqueu-hi una estona. Busqueu a quin carrer de Bellaterra atorgaríeu aquest títol. Jo m’he passat una bona estona pensant i fins i tot, i davant la dificultat de trobar-ne un, he agafat el cotxe per fer una volteta, a veure si en trobava un, i m’he calçat per caminar per aquells (pocs) carrers i camins pensats únicament per fer-los ha peu, i he comprovat que en són molt pocs, tant i més quan penso que la nostra Bellaterra va néixer amb l’esperit d’una Ciutat jardí on cases i carrers havien de conviure en consonància.
Aquesta consonància, però crec que no va arribar a existir mai i això de “Ciutat jardí” era un eslògan, un reclam públicitari per atreure clients de les grans urbs, amb una promesa ben expressada per Valentí Castanys en la seva auca:
“-Bellaterra!, el pare exclama davant d’un bell panorama”
“Davant d’ells se’ls ofereix aquella ciutat que neix”.
Val a dir també que l’auca anunciava:
“Uns carrers de gran volada de dotze metres d’amplada”.
Segurament els promotors sumaven carrer i voreres. Tot el que fos necessari per vendre i arribar a dir:
“I hi veuen satisfets que aquí l’aigua va a raig fet”
Ni fet ni desfet, que l’aigua a Bellaterra va ser un dels gran problemes durant molt de temps.
Tornant al carrers, han estat aquests els grans oblidats de la urbanització, perquè són més de 36 quilòmetres que cal cuidar, asfaltar, entapissat, plentar, podar, etc., etc. A això cal afegir la manca d’escrúpols d’urbanitzadors posteriors (Terranova, Can Llobet, etc.) que només miraven d’enriquir-se venent parcel.les sense pensar en els serveis comuns (vorres, enllumenat, etc.). Afegim al còctel la desídia de l’Ajuntament durant molts anys (80 i escaig) i l’herència que va deixar a l’EMD que, en ser aprovada, va ser enverinada i que sumada als 12 anys de govern absolutista amb actuacions sospitoses com, per exemple, carregar-se un munt d’acacies o ignorar l’arbrat dels carrers, etc., han donat com a resultat el que ara tenim.
Costa, i molt trobar carrers simpàtics a Bellaterra, carrers que convidin a passejar i creïn un teixit urbà que estigui en consonància amb el “luxe” de les torres que configuren la ciutat jardí, barri, poble, o com vulgueu dir-li.
Des d’aquest mitjà s’ha fet una crida per a reflexionar, i fins i tot es fa un esbós de manifest. La veritat és que jo ja no crec en els manifestos a Bellaterra. Els manifestos neixen quan hi ha una consciència col.lectiva sobre un problema, cosa que aquí no passa.
Un Ajuntament, una EMD no forja aquesta consciència, en tot cas és la consciència popular que genera les estructures polítiques que puguin regir la voluntat popular. Però tampoc convé que radicalitzem el focus sobre aquestes estructures quan reclamem el que sigui, com, en aquest cas, els carrers i trama urbana. La societat, el veïnat ha de plantar cara i fer accions on s’evidenciï el seu malestar. No hem de conservar les formes com ho fan els polítics, sinó que cal fer crides, manifestacions, escrits, etc., i també actuar amb coherència amb allò que reclamem.
Quan un arbre corpulent amenaça caure de tal forma que pot causar perjudicis a una altra finca o als transeünts d’una via pública o particular, l’amo de l’arbre està obligat a tallar-lo i retirar-lo i si no no ho fes ho farà l’autoritat a càrrec seu.
LLUÍS TORRES|Artur Vidal Solà, va ser cronista oficial de Bellaterra i jutge d’Ascens del Districte número 2 de Sabadell. La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial el va jubilar forçós, -perquè va complir l’edat legalment establerta, el dia 25 de juny de 1984. Com ja venia fent, va ser el moment en què es va dedicar de ple i fer interessants cròniques locals a la revista l’Esquirol del Vallèsde Bellaterra. Avui compartim l’article d’opinió que es va publicar al número 17 de l’estiu de 1987, que donà a conèixer els problemes que pateix Bellaterra a l’espai públic, ple de cables de llum, telèfons i arbrat situat en terrenys privats, que en tempestes poden fer mal a passejant i altres finques properes.
Pins privats caiguts durant la tempesta Gloria a un carrer de Bellaterra i la ràpida intervenció de la brigada de l’EMD 📷ARXIU BELLATERRA.CAT
AVIAT HI TORNAREM, per Artur vidal
Bellaterra gaudeix d’un excel.lent clima: fa fred a l’hivern i força calor a l’estiu. Fa uns anys que no són estranyes les nevades com també sovintejen els temporals d’estiu amb vendavals i torrentades. Naturalment, després d’aquestes maltempsades és habitual quedar-nos unes hores o una nit o un dia sense servei elèctric i també telefónic.
La nostra primera recriminació, és, naturalment: “altra vegada la FECSA». Però si donessim un tomb per la nostra barriada ens adonariem que no sempre és culpa de la FECSA. Us convido a passejar pels carrers de Bellaterra, fareu un exercici molt sa i amb notables descobriments.
No em direu que les nevades i tamborinades de cada any són imprevisibles! També seguint els romans, per alguna raó aquí hi va passar la Via Augusta, l’article 390 del Codi Civil també ens diu: “Quan un arbre corpulent amenaça caure de tal forma que pot causar perjudicis a una altra finca o als transeünts d’una via pública o particular, l’amo de l’arbre està obligat a tallar-lo i retirar-lo i si no no ho fes ho farà l’autoritat a càrrec seu“.
Qui pot fet complir la llei? L’autoritat: és autoritat l’Ajuntament. Pot fer-la complir qualsevol perjudicat o amenaçat acudint als tribunals per obligar al propietari que fa l’orni a complir la llei. Aviat vindran les tempestes d’agost i setembre: no us oblideu pas de comprar unes quantes espelmes per si de cas.
Només us caldrà mirar enlaire i veureu com sovint la línia elèctrica i també la telefònica passen per un entramat de branques i per sota de pins llargaruts prims i inclinats cap el carrer i que semblen d’una sustentació miraculosa. Naturalment, cau una nevada, ve un temporal acompanyat d’unes aquells pins desmesurats o aquelles branques imprudentes cauen sobre el carrer i trenquen i malmeten els fils elèctrics o telefónics.
Això és una amenaça pels veïns de Bellaterra, tant perquè hem de soportar mancances elèctriques i telefòniques –per la incuria d’alguns veïns o propietaris– com per les possibles conseqüències físiques.
Existeixen unes lleis, que ja venen del temps dels romans, homes previsors, i que el Codi Civil va recollir dins d’un article, el 1.908 n. 3 i que tradueixo al català, per si algú no enten l’espanyol, que diu: Igualment els propietaris són responsables dels danys causats: 3r. Per la caiguda d’arbres col-locats en llocs de trànsit, quan no sigui motivat per força major.
És clar que un temporal, una riuada, una nevada, no és força major, perquè no reuneix els dos requisits d’ésser una circumstància inevitable i imprevisible.
NOTA: Cal recordar que el 61/% del cens de Bellaterra va signar en 2018/2019, davant de Bea Ripol, secretària de l’EMD de Bellaterra, per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès, seguin el Decret 244/2007, de 6 de novembre, de la Generalitat de Catalunya. (Aquesta normativa contempla la segregació de part d’un municipi per a agregar-lo a un altre mitjançant la recollida formal de signatures del veïnat).
“Vagi per endavant la meva Santcugatència prou demostrada amb la meva participació en la cultura de la ciutat” (IGNASI RODA FÀBREGAS).
La Comissió Promotora d’Annexio de Bellaterra a Sant Cugat es va presentar al Centre Cívic de la Plaça Maragall el dia 18 de desembre de 2018 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
FREDERIC RODA FABREGAS |L’any 1976 hi vaig anar a viure i de patac, vaig col·laborar en la campanya del primer alcalde democràtic després de la dictadura, l’Àngel Casas, no pas perquè fos del partit sinó per amistat, i vaig escriure sengles auques dels alcaldes de Sant Cugat del Vallès i de l’Entitat Local Menor de Valldoreix (ELM) que recitava per places i carrers mentre ell repartia propaganda i parlava amb els veïns. Després i fins ara hi ha una llarga llista d’intervencions, sempre en l’hàbit cultural, per tant es podria arribar a pensar que soc un pro integració de Bellaterra al municipi, però no. Les meves causes no són administratives, perquè, diguem-ho clar, només hi ha raons administratives per justificar una annexió a un municipi i rebutjar l’original.
En primer lloc, La vocació de Bellaterra de convertir-se en un municipi independent és molt antiga, no és pas certa. Fins l’any 1977 no es va generar una consciència col·lectiva del problema de desavinença amb Cerdanyola del Vallès. Fruït d’això va ser un referèndum per aconseguir ser una ELM (Entitat Local Menor) amb un suport majoritari de bellaterrencs.
Anteriorment als anys 70, o potser fins a mitjans dels 60, Cerdanyola considerava Bellaterra (i ho era) un lloc d’estiueig.
Però la gent s’hi va anar instal·lant definitivament i es sumaven als que ja hi vivien tot lany. Això va comportar, per dir-ho d’alguna manera, un desgast infraestructural superior al d’una colònia estiuenca i Cerdanyola no va estar a l’alçada del que hauria de ser un bon Ajuntament.
Aquest dèficit d’atenció de serveis i infraestructures es va arrossegar anys i anys i aleshores va esclatar, primer el referèndum del 1977 i després el moviment de segregació que va començar el 1990.
El referèndum de Bellaterra del 8 de juny de 1977, on el 91,91€ de caps de família va demanar de constituir-se en una ELM (Entitat Local Menor). És significatiu això de caps de família, oi?
També cal dir que, titllar d’un seguit de problemes legals” els 20 anys que Bellaterra va quedar atrapada en la dinàmica jurídica de la segregació és, com a mínim, superficial.
És cert que Sant Cugat del Vallès… manté vincles de tota mena” amb Bellaterra, però la raó l’hem de trobar en el tren i fins i tot, i aquí si que vull ser molt contundent, amb una raó classista.
Cerdanyola del Vallès era preeminentment un municipi obrer perquè el seu creixement el va determinar la fàbrica Uralita, de la que el municipi ha heretat una llosa terrible. Bellaterra en canvi es nodria d’una burgesia benestant més afí a Sant Cugat, on, des que els anglesos portats per Pearson per fer la línia de FFCC, va fer un golf, la seva població va anar augmentat amb la burgesia barcelonina.
La cultura Bellaterrenca impulsada per molts dels seus habitants i secundada, val a dir-ho, per l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Domènec Fatjó, els anys 50 i 60, el qual va posar-la sota d’un paraigua de protecció del franquisme, era més afí amb l’activitat cultural de Sant Cugat del Vallès.
Per a Sant Cugat del Vallès, és clar, no seria un guany extraordinari, tenint en compte que l’annexió de Bellaterra no comportaria també l’annexió geogràfica de la Universitat Autònoma. La UAB no pertany a Cerdanyola del Vallès, sinó a Barcelona. Per dir-ho duna manera entenedora,
Primer: la UAB no va pagar ni un duro (ara caldria dir euro) de llicències d’obres.
Segon: La UAB va deixar clar al moviment de segregació que amb ells no hi comptessin ja que pertanyien a Barcelona
També em sembla poc encertat que es compari la Independència de Catalunya amb la de Bellaterra, quan es diu: “És la mateixa relació que la d’Espanya amb Catalunya perquè, en aquest moviment de Bellaterrencs pro Sant Cugat del Vallès o el moviment segregacionista, no s’esgrimeix cap raó política sinó administrativa”.
Per acabar vull afegir l’opinió d’una persona molt rellevant de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès quan la vaig convidar el 2012 a fer una xerrada sobre l’EMD de Valldoreix i em va dir que, per l’Ajuntament era un grà al cul.
No era pas una referència despectiva sinó per la complexitat que suposa per un Ajuntament gestionar una relació amb una EMD i els costos que suposa.
Jo li vaig respondre que si un Ajuntament fes el que ha de fer amb tot el seu territori, no caldria que existissin les EMD,s i simplement amb les inversions necessàries que es requereixen i una oficina de proximitat ben planificada d’atenció ciutadana, es resoldrien molts dels problemes que han dut a que els habitants d’aquestes grans extensions geogràfiques i de concentració humana important (Bellaterra i Valldoreix tenen vora 3.000 i 9.000 habitants), busquin la independència. Però, una independència municipal no és la panacea d’una comunitat millor gestionada, i l’EMD de Bellaterra nés un exemple.
Per acabar, aclarir que Ciutat Badia, que a partir de 1994 es va independitzar passant-se a dir Badia del Vallès, pertanyia a una mancomunitat formada per Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, una correlació complexa ja que calia coordinar dos ajuntaments.
No vull entrar a valorar els beneficis o no de que Bellaterra s’integri a Sant Cugat del Vallès, però curiosament aquells que maldaven per la via de la segregació, ara resulta que defensen el model de l’EMD proposat per l’alcalde Toni Morral. Potser si hagués funcionat bé l’EMD de Bellaterra no hauria calgut engegar aquesta via i seguir mantenint un litigi que ja porta 32 anys en actiu.
Ignasi Roda Fàbregas (Extracte publicat a Bellaterra.Cat, el dia 25 de novembre de 2022)
“Caldria que la vella Bellaterra respectés les consultes veïnals legals i democràtiques i deixés de posar sempre pals a les rodes, perquè el 61 % va signar per l’annexió a Sant Cugat” LLUÍS TORRES
Presentació de la Comissió Promotora per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, 28 desembre 2018 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
I ARA ES VOL SER DE SANT CUGAT? Novembre de 2018
La intervenció del president de l’EMD Ramon Andreu en el Ple Municipal de l’Ajuntament advertint al Consistori que s’ha creat una comissió de veïns per annexionar Bellaterra al terme municipal de Sant Cugat entra en contradicció amb tot allò que el seu partit ha reclamat des de la seva creació, i que és que Bellaterra sigui un municipi. Quina mena de maniobra barroera és aquesta?
Com és de tots sabut i ho he dit abastament, la meva posició no és gens favorable a la creació del municipi de Bellaterra, no pas perquè vulgui ser Cerdanyolenc sinó perquè crec que un poble ha de néixer d’un esperit humanista i no pas per uns interessos econòmics i partidistes.
Doncs bé, si jo fos dels partidaris de la segregació en sentiria ofès, traït per aquesta maniobra del President Ramon Andreu que, fent ús del seu càrrec, un càrrec, no ho oblidem, que es deu a la tutela de l’Ajuntament, promou de manera unilateral una plataforma annexionista a un altre municipi.
Que no ens duguin a engany! La proximitat d’unes eleccions municipals obliga a fer gestos simbòlics de poca, per no dir baixa, entitat política. Promoure una comissió? Per ventura va dir el senyor Ramon Andreu en el Ple si s’han fet gestions properes a l’Ajuntament de Sant Cugat? I si s’han fet, a esquenes de qui? De tots els veïns, és clar.
Gent per Bellaterra li té agafat el gust a les consultes estèrils i fins ara li han donat bons rèdits electorals, però un dia o altre la gent de Bellaterra s’adonarà que, en els més de 8 anys del seu mandat, a Bellaterra s’han empobrit les relacions humanes, s’ha oblidat la cultura com a motor de cohesió i s’han destinant esforços i diners públics a litigar de manera constant amb l’Ajuntament.
Caldria veure si el Consistori pot cridar a l’ordre a un càrrec electe per la circumscripció de Cerdanyola que traeix l’objectiu d’un organisme, I’EMD, destinat a gestionar amb encert i bona voluntat les seves competències.
Font: Llibre Nova Crònica de Bellaterra, 2000-2023, Ignasi Roda Fàbregas
Ens alegrem de la creació de la plataforma “Trànsit per Bellaterra” que va en la mateixa direcció del que, durant molts anys, ha reivindicat la nostra Associació BV-1414, davant les administracions: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Cerdanyola i els diferents governs de l’EMD.
Dibuix d’Assupta Nebot 📷 L’Esquirol de Bellaterra
L’objectiu és “PROU TRÀNSIT PER BELLATERRA”. Això inclou la carretera, el Camí Antic i la resta de carrers. Si volem anar teixint un poble, cal treure els cotxes i prioritzar els drets dels vianants. Cal tenir places on pugui jugar la canalla i trobar-se amb els veïns, cal poder anar a peu o en bicicleta pels nostres carrers, però tot això no és possible si no s’elimina el perill, la contaminació i el brogit que comporta el pas de vehicles forans, com molt bé coneixem els veïns de la carretera. Fa més de trenta anys que es demana que s’elimini el trànsit de pas per la carretera (recordem el parany de la Via Interpolar com a solució) i des de la nostra associació sempre hem demanat que els cotxes que envaeixen el nostre poble siguin desviats a les moltes autopistes que envolten Bellaterra, tot seguint el mateix criteri emprat a la resta de pobles i ciutats. Nosaltres defensem que la carretera (que cap administració ha volgut reconvertir-la en carrer) i tots els altres carrers siguin per la gent de Bellaterra i no pel trànsit de pas. Ni “els de dalt”, ni “els de baix de la carretera” volem que els cotxes passin per davant de casa. Si ara s’hi afegeixen “els del mig”, doncs benvinguts. Ja ha arribat l’hora de parlar amb una sola veu, com a poble, i de reclamar una solució global a les tres administracions implicades. La qualitat de l’entorn és un motiu molt important pels que residim a Bellaterra i que cal recuperar i preservar davant l’agressió del trànsit.
BELLATERRA.CAT 