Bellaterra, 19 de desembre de 2025
“L’expedient d’annexió no suposa cap greuge per a ningú. A Sant Cugat no li suposa una càrrega, sinó una oportunitat per integrar un nucli que ja funciona com a part del seu sistema de mobilitat, serveis i vida quotidiana. I a Cerdanyola, lluny de ser un greuge, és una oportunitat per alliberar-se d’una responsabilitat logística complexa i d’un territori difícil de gestionar per la seva desconnexió física, centrant energies i recursos en la resta del terme municipal i, especialment, en projectes d’envergadura com el Parc de l’Alba, on Cerdanyola té previst impulsar milers d’habitatges i on caldrà una enorme capacitat de planificació, inversió i gestió urbanística”.
La qüestió de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat no és un debat identitari ni una batalla entre municipis. És, abans que res, la constatació d’una realitat territorial que durant dècades ha generat dificultats logístiques, desconnexió física i tensions administratives. I, sobretot, és un assumpte que ha acabat recaient injustament sobre els veïns, quan correspon a les institucions -i a la Generalitat en particular-assumir-ne la responsabilitat. La veritat és una pena… és un tema físic que fa patir als veïns. No és cap tema personal amb ningú. Hi ha gent fantàstica a Cerdanyola, a Sant Cugat, a Sabadell. Però el tracte institucional i la deficient relació territorial han enverinat el diàleg cultural i l’empatia ciutadana en detriment de la cohesió socio-territorial.
Durant anys, aquesta desconnexió s’ha traduït en recorreguts absurds, en la necessitat d’utilitzar el vehicle privat per accedir als serveis de Cerdanyola i en un sentiment de distància que no és sentimental ni polític, sinó literal.
Inversament, l’eix Bellaterra-Sant Cugat ha esdevingut natural i sostenible: accés directe amb FGC, connexió més curta per bicicleta i itineraris més segurs i menys contaminants. Aquesta no és una qüestió menor. La Unió Europea -a través del Pacte Verd Europeu, l’Estratègia de Mobilitat Sostenible | Intelligent i els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (SUMPs)- aposta clarament per models de territori que redueixin dependència del vehicle privat i prioritzi el tren i la mobilitat activa.
L’enllaç amb Sant Cugat permet circular de forma més neta, més eficient i més barata: tren, bici i itineraris accessibles. En canvi, la connexió amb Cerdanyola obliga, de facto, a utilitzar el cotxe. No per voluntat, sinó per barreres: AP-7, UAB i línies ferroviàries. Per tant, des d’una perspectiva ambiental i d’alineació europea, la coherència és clara: el mapa municipal hauria d’ajudar a afavorir la mobilitat sostenible, no a bloquejar-la.
L’expedient d’annexió no suposa cap greuge per a ningú. A Sant Cugat no li suposa una càrrega, sinó una oportunitat per integrar un nucli que ja funciona com a part del seu sistema de mobilitat, serveis i vida quotidiana. I a Cerdanyola, lluny de ser un greuge, és una oportunitat per alliberar-se d’una responsabilitat logística complexa i d’un territori difícil de gestionar per la seva desconnexió física, centrant energies i recursos en la resta del terme municipal i, especialment, en projectes d’envergadura com el Parc de l’Alba, on Cerdanyola té previst impulsar milers d’habitatges i on caldrà una enorme capacitat de planificació, inversió i gestió urbanística.
L’argument és simple: corregir una disfunció territorial no divideix, sinó que pacifica. Permet que Cerdanyola es concentri en el seu futur-amb un dels desenvolupaments urbanístics més grans del Vallès-i que Sant Cugat integri un territori que ja hi està vinculat en mobilitat, economia i serveis. I sobretot, permet que Bellaterra deixi de viure en contradicció, fent vida sostenible cap a un municipi i depenent administrativament d’un altre.
Alguns temen que l’annexió pugui generar distància emocional. Però no hi ha raons per pensar-ho. Cerdanyola continuarà sent ciutat germana; Sant Cugat, municipi veí; i Bellaterra, comunitat unida. La identitat no es perd amb un canvi de terme municipal. El que sí es guanya és coherència territorial, eficàcia administrativa i sostenibilitat quotidiana.
L’Europa que volem -la dels FGC, de la bici, de la reducció d’emissions i de smart mobility- no es construeix amb discursos, sinó corregint incoherències. I aquesta n’és una. Les institucions haurien de posar-se les piles, com diu la veïna, i resoldre el que els veïns no haurien d’estar suportant.
En definitiva, l’annexió és una oportunitat per Sant Cugat, que consolida la seva xarxa sostenible, una oportunitat per Cerdanyola, que allibera recursos per afrontar el nou repte del Parc de l’Alba, i una solució justa per Bellaterra, que viu en un entorn que ja funciona amb Sant Cugat.
En aquest procediment completament legal i reglat administrativament pel Decret 244/2007, entre d’altres, es preveuen períodes de transició tutelats per al generalitat, destinats a la negociació interterritorial, a on els ens locals implicats tenen la oportunitat de plantejar millores o convenis de collaboració que puguin donar cabuda a compartir la gestió de serveis entre d’altres.
El cas de les escoles, entre molts d’altres com l’adscripció a una o altra àrea hospitalària, seria un clar escenari a compartir i consensuar, i estic segura que es podria arribar a una gran entesa.
Seria un èxit que finalment aquest “nus de nusos” fos l’inici de la vertebració real i efectiva d’un territori ple d’oportunitats per a tots. Espero que sapiguem aprofitar aquesta oportunitat, i que es deixi de carregar aquesta disfunció sobre els ciutadans.
La millor manera de conviure és reconèixer la realitat i adaptar-nos-hi. Perquè potser no és una solució fàcil d’executar, però sí que és senzilla d’entendre.
Bellaterra a 19 de desembre de 2025
Elisenda de Clascà
Advocada
BELLATERRA.CAT 