30 de novembre, 19:30 hores, a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra
SINOPSI
La família Santacana es reuneix totes les setmanes a « Ca’l Pare », el cafè regent pel Quim, el fill gran. Aquesta vegada, s’hi reuneix per celebrar el 35 i aniversari de la Elisenda, dona d’en Jordi, el fill mitjà. Mentres esperen a l’Àngels, la dona d’en Quim, aquesta decideix abandonar-lo. Entretant en Jordi, important càrrec dins el partit polític de la regió, gaudeix de les adulacions de la família, especialment de la Mare que no pot evitar la seva predileció exagerada pel seu fill mitjà. Tot això contribueix que tot prengui un tot de conflicte desmesurat on s’hi veu envolucrada la filla petita contestataria: La Bet, que manté una relació secreta amb en Tomàs el Cambrer del bar, veritable catalitzador d’aquesta trobada, caldo de cultiu que fan. ressurgir les vells rancúnies que fan incrementar el to fins establir un nou ordre familiar.
M”ESPIEN és una obra de teatre escrita per l’escriptor Sancugatenc i periodista en Víctor Alexandre amb Grup de teatre Cassanenc.
M’Espien, obra de teatre de Víctor Alexandre 📷 CEDIDA
Sinopsis
La vida de l’Ernest Bach, un advocat de renom, admirat i respectat socialment i amb una llarga trajectòria a favor dels drets humans, es desintegra tan bon punt assumeix la defensa de dos dissidents polítics. Convençut que és víctima d’espionatge per part de l’Estat, i que aquest l’observa fins i tot en el seu dormitori, l’Ernest pren mesures extremes de seguretat que, paradoxalment, a més de revelar-se inútils, esdevenen letals per a ell mateix i per a la seva família.
Preu: 6€. Durada: 90 minuts.
Data: Dissabte 23 de novembre Hora: A les 20 h Lloc: Casal Mira-sol
Víctor Alexandre i Benet, conegut pel nom de ploma Víctor Alexandre (Barcelona, 10 d’abril de 1950), escriptor català en llengua catalana, un dels creadors del grup de tertúlia JAP de Sant Cugat del Vallès 📷 CEDIDA
Víctor Alexandre i Benet, conegut pel nom de ploma Víctor Alexandre (Barcelona, 10 d’abril de 1950), és un escriptor català en llengua catalana. Començà la seva carrera professional el 1972 a Ràdio Popular d’Eivissa, i el 1974 a Ràdio Joventut, a Barcelona, on fou el primer periodista radiofònic a presentar música estrangera en català. Ha estat director i presentador de programes de Ràdio 4 (1976-1993), entre els quals Trobada, Aperitiu amb Diamants o Hollywood Boulevard, i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Va presentar el programa Cinema a l’abast a RTVE Catalunya, va ser redactor del programa Clàssica del Canal 33 i és autor de diverses obres de ficció per a la ràdio. Va escriure a les pàgines de la revista Lletres gairebé des dels seus inicis, i col·labora habitualment als portals El Món, Racó Català, Cugat.cat i Tot Sant Cugat.
El 2007 va estrenar l’obra de teatre Èric i l’Exèrcit del Fènix, sobre el cas de repressió política d’Èric Bertran, que va suposar el seu debut com a dramaturg. L’any 2008 va publicar Nosaltres, els catalans, llibre en què Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents, entre els quals: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain. El desembre del mateix any se li atorgà el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per l’obra Set dones i un home sol i tot seguit va publicar Trifulkes de la Katalana Tribu, la història de Catalunya explicada amb humor i didàcticament per a lectors de 8 anys en amunt (Joan Vilamala, va escriure dotze cançons per aquesta obra teatral, i Toni Xuclà en va compondre la música). Sobre el seu llibre Jo no sóc espanyol, Núria Cadenes va dir que va marcar un abans i un després en la presa de consciència nacional de Catalunya.
LLUÍS TORRES| Compartim la crònica de teatre del periodista Jordi Bordes, que va assistir a l’estrena de l’obra de teatre Puig Antich, Cas Obert, celebrat a la presó Model de Barcelona. Salvador Puig i Antich, àlies el Metge, (Barcelona, 30 de maig del 1948 – 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, lluitador en pro de l’alliberament de la classe obrera, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat al garrot vil pel règim franquista després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Marc Pujol interpretant Puig Antich tancat a la Model, en una galeria veïna 📷 ORIOL DURAN.
JORDI BORDES|Quan, aquest vespre, el públic de l’estrena ha entrat a La Model, la porta s’ha tancat com qui aplaca el dia a dia amb el silenci. És cert que avui, al pati, la canalla juga apropiant-se una zona que ahir era de por i incertesa. És cert que, ara, abans d’entrar al panòptic els cancells no tanquen a les espatlles abans que s’obri la reixa del front (com funciona protocol·làriament als centres penitenciaris). Tot i aquesta advertència de ser en un lloc de memòria i sense cap judici i sentència que condemni o amenaci, la contundència de les parets, de les sales de vistes, dels forrellats a les portes de cada cel·la de la galeria segueixen imposant. El muntatge Puig Antich, cas obert, amb text de Mercè Sàrrias parteix de fets reals (resseguint el llibre homònim de Jordi Panyella). L’escena, ara, es desplega amb una ficció angulosa, èpica, animosa per moments, implacable com el propi edifici i que fa aixecar la ràbia final per la impotència davant d’una injustícia. Sota la direcció de Jordi Pérez Solé, l’acció té la poètica justa per passar per l’execució esgarrapant l’ànima del públic, però encoratjant-lo alhora. Bàrbara Roig, Marc Pujol i Carme Sansa protagonitzen aquesta peça que, amb poc més duna hora contextualitza la situació política dels anys 70, ensenya la determinació dels advocats en reobrir el cas i eleva la veu de Puig Antich, incrèdul per com es torça la condemna.
En l’epíleg, un cop denunciat que el judici no es va reobrir al 2005 perquè el jutjat del Suprem que l’havia d’avalar es va negar a reconèixer les irregularitats clamoroses (amb un grup majoritari de fills del franquisme) , s’afirma que el govern estatal fa 15 dies ha declarat Puig Antich com a víctima del franquisme. Han passat 50 anys de l’execució a la sala de la paqueteria (es va improvisar perquè tothom esperava un indult) i la reobertura judicial del cas segueix pendent. Les germanes, que no van voler-se acomiadar d’en Salvador, aquell 3 de març del 1974 no abandonen la seva reclamació. El públic que ja ha reservat totes les entrades fins diumenge (en sessions dobles) demostren que no estan soles. Només el poble salva el poble. És la reclamació que dignifica les persones que lluiten per ajudar els altres, desinteressadament. Sigui netejant baixos als poblats de València o sumant-se a causes justes. L’eslògan, que aixeca suspicàcies per si amaga al darrere estratègia populista de l’extrema dreta en l’atac al president socialista a Paiporta ahir, continua sent una veritat inalterable, latent. Quan el públic surt emocionat del muntatge, fa un breu recés a la paqueteria, on una foto i uns ciris vetllen per una causa. El poble continua decidit a la lluita política.
La setmana vinent, estudiants d’instituts assistiran al muntatge que inclou opinions controvertides sobre un enamoradís idealista, que defensava la lluita armada perquè el proletariat recuperés allò que el capitalisme prenia. Puig Antich, cas obert desperta l’esperit crític per a unes generacions que desconeixen què vol dir estar disposats a córrer davant dels grisos. Se’ls hi donen arguments perquè, la determinació insistent es prolongui en la joventut. Que la necessitat de reobrir portes tancades o casos judicials, per a causes que només miren de ressituar la memòria de les persones que ja no poden defensar-se, sigui un clam unànime: “Sempre podem fer més del que creiem”, esperona en Salvador.
Font: El Punt Avui
NOTA: El garrote vil es va emprar a Espanya i va estar vigent legalment des de 1820 fins a l’abolició de la pena de mort, aprovada per la Constitució de 1978, encara que les últimes execucions amb aquesta màquina van ser les de Salvador Puig Antich i Heinz Chez el 24 de març finals del franquisme. va usar als territoris espanyols d’ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines.
NOTA: El garrot vil que van assesinar a Puig Antich l’any 1974, el va comprar, per exposar-lo a la seva casa museu, en Camilo José Cela. Ara està depositat al Tribunal Suprem de Madrid.
LLUÍS TORRES|Amb un petit tour pels llocs de la presó de la Model de Barcelona on la dictadura franquista va assesinar amb garrote vil el català Salvador Puig Antich, ahir vàrem assistir a l’emocionant primera representació de l’obra de teatre Puig Antich Cas Obert, a la desapareguda presó de la Model de Barcelona. Totes les entrades de les representacions fins el 15 de novembre de 2024 estàn exhaurides. Cal recordar que l’artilugi original garrote vil el va comprar l’escriptor Camilo José Cela, que el va depositar a la seva casa museu. Després que La Vanguardia ho descobrí, va ser depositat al magatzem del soterrani del Tribunal Suprem de Madrid.
De dreta a esquerra, Carme Sansa, Marc Pujol i Bàrbara Roig 📷 BELLATERRA.CAT
IDEA ORIGINAL Teatre és periodisme
Fa temps que dic que allò que m’interessa de l’ofici del periodisme és explicar històries humanes. La notícia és un titular que passa, una història humana és com la vida mateixa que perviu en el temps. Portar el cas del Salvador Puig Antich al teatre té tot el sentit perquè amb aquesta eina narrativa es pot esprémer un relat de vida, amor i mort, una història com poques hi ha hagut en aquest país i, també i per descomptat, una contundent denúncia.
La feina de l’equip creatiu de l’espectacle Puig Antich cas obert per aterrar el llenguatge del periodisme a les mides, mesures i sensibilitat del teatre ha estat una experiència única i irrepetible. Darrere l’estrena hi ha un llarg temps de feina que per a mi ha suposat un aprenentatge professional que dona ple sentit a anys d’esforços per fer arribar arreu la terrible història de l’execució del Salvador i el patiment d’una familia revoltada contra aquesta injusticia. Només el teatre podria donar veu al Salvador i avui el dit acusador l’alça ell. Escoltem-lo. Jordi Panyella i Ferreres
Una part de butaques a la galeria de la presó de la Model de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
DRAMATURGIA
Proves falsificades, testimonis modificats, un tribunal militar que, ja en democrácia, no reobre el cas quan el que es presenta és flagrant… el llibre que dona peu a aquest espectacle fa un seguiment de les irregularitats del procés judicial que va acabar amb l’assassinat de Puig Antich. Per entendre tot el que va passar, ens acostem tambė al moment politic, al carácter d’aquest jove que decideix agafar les armes, a les seves germanes, que van carregar amb el pes de l’empresonament, a l’amiga que li deixava l’adreça de casa seva de contacte i també a la societat barcelonina de l’època. Una estructura fragmentada ens apropa als fets a través d’un despatx d’advocats imaginari, però també a través de testimonis, records i sensacions dels protagonistes. Ho fa en tres temps: el temps dels fets, el d’intent de reobertura del cas el 2002 i el 2024 quan els anys donen als testimonis un espai de reflexió. Tot per configurar un retrat d’una derrota col·lectiva: l’assassinat d’un jove en mans d’una injustícia militar i per reivindicar la restauració de la justícia. Mercè Sàrrias
Les germans de Puig Antich amb;Jordi Panyella Farreres i Jordi Pérez Solé 📷 BELLATERRA.CAT
DIRECCIÓ
Tantes vegades creuant la plaça de la Revolució amb vint-i-pocs anys, preguntant-me qui hi havia darrere d’aquella cara pintada a les parets de la plaça, del que tot just sabia que es deia Salvador, que havia estat executat injustament i poc més.
Sala i lloc a la presó de la Model de Barcelona on la dictadura franquista va assesinar a Salvador Puig Antich 📷 BELLATERRA.CAT
Des del primer moment tenia clar que si el seu cas s’havia de portar a escena havia de néixer al mateix lloc on el van executar. La Presó Model com a simbol de l’opressió que va segar la vida d’un jove de 25 anys que es va jugar la vida per un canvi. Donar veu al Salvador i a les parets de la presó, com a testimoni de cruesa i sobrietat, que és el que impregna l’escena. Des de la pell i la ferida, la mirada d’en Salvador Puig Antich i les seves persones properes se’ns clava fixament des de l’escenari, qüestionant-nos el sentit de la lluita i la justícia des de fa 50 anys fins a dia d’avui. Jordi Pérez Solé
PUIG ANTICH. CAS OBERT
Dramatúrgia de MERCÈ SARRIAS basada en el llibre de JORDI PANYELLA
Direcció JORDI PÉREZ SOLÉ
Intèrprets CARME SANSA, BARBARA ROIG, MARC PUJOL Direcció de producció i ajudantia de direcció HELENA MOLINĖ
Escenografia ANNA TANTULL
Il·luminació SYLVIA KUCHINOW
Disseny sonor LUCAS ARIEL VALLEJOS
Vestuari i caracterització NÚRIA LLUNELL Comunicació i disseny d’audiovisuals PABLO CAVERO ASENCIO
Producció executiva NATALIA BORONAT LA DRAMATICA Ajudant de producció CLARA ROCHE
Fotografia i disseny del cartell LAIA SERCH Video promocional JOAN CELDRAN I IGNASI ARAGALL OLLER Cap tècnic JAUME EDO Tècnic CHIAO
Assessorament armes ANTONIO MARTÍNEZ I LLORENS GUIXE Cançó «La gent» de MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS
MOSTRAR LLISTAT DE NECESITATS Volem que la reparació a Salvador Puig Antich sigui un dels esdeveniments teatrals, culturals, morals i democràtics més rellevants de la temporada 2024-25.
En la commemoració dels 50 anys de la seva execució es prendrà la presó de La Model de Barcelona com l’escenari d’una peça teatral amb professionals del més alt nivell.
Partint del llibre número 1 en vendes de no-ficció, “Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés” del periodista especialista en el cas, Jordi Panyella, al qual s’afegirà tota una recerca a través de testimonis, el sumari original, escrits del mateix Puig Antich, material audiovisual i bibliogràfic, i el suport de les germanes del Salvador, es desenvoluparà una dramatúrgia site-specific als espais de la presó barcelonina sobre tres eixos:
Deixar al descobert les irregularitats del judici injust que va condemnar a Puig Antich a partir de la investigació judicial que els advocats Martínez Ramos De la Cruz van fer per presentar un recurs de revisió de la condemna davant el Tribunal Suprem l’any 2001 i l’aparició de nous testimonis.
L’actor Marc Pujol a la Model de Barcelona 📷 CEDIDA
Recuperar la memòria d’un temps, a les acaballes del franquisme, un moment en què s’entreveia l’esperança d’un canvi social i democràtic, a través de la figura involuntàriament icònica de Puig Antich i el record que avui en guarden els seus vincles íntims.
Reviure les últimes setmanes, dies i hores, des que va ser capturat, passant pel moment del judici i la condemna, fins al moment de la seva execució a la sala de paqueteria de La Model la matinada del fatídic 2 de març de 1974.
L’espectacle també posarà en escena el Salvador real, donant-li la paraula. L’espectador no trobarà un Salvador idealitzat sinó un ésser viu amb totes les seves virtuts i els seus defectes, un personatge rebel, controvertit, encantador, ple d’anhels i contradiccions, el darrer garrot vil d’un règim que agonitzava i que va trasbalsar la societat de tal manera que encara avui el dol segueix imborrable. Com les seves germanes, som molts els que encara plorem aquella mort com a pròpia; l’espai de la Model, la lluita per la veritat i per una justícia que sembla impossible seràn el marc per apropar-nos a la memòria d’un temps que ens explica en part qui som ara. Compartir-ho en un acte teatral serà el canal per curar aquesta ferida.
Merçona, Montserrat, Imma i Carme Puig Antich al carrer Girona, 70, de Barcelona 📷 JORDI PANYELLA.
Descripció del projecte. Característiques, fortaleses y diferencials.
L’acte teatral de reparació a Salvador Puig Antich formarà part dels actes centrals commemoratius del Memorial Democràtic i serà programat del 4 al 9 de novembre del 2024 al Centre Penitenciari de La Model de Barcelona en un número de funcions limitat, no hi haurà entrades a la venda i l’accés de públic es restringirà exclusivament a les persones amb invitació. Entre les recompenses per col·laborar amb aquesta campanya de micromecenatge s’hi inclouen invitacions, el cartell firmat, assistència a un assaig, al col·loqui i/o al sopar de cloenda, així com el llibre firmat o la possibilitat de ser entitat col·laboradora o patrocinador oficial.
Paral·lelament s’obrirà la distribució de l’espectacle per portar-lo als teatres que ho desitgin dins el territori de parla catalana, alhora que s’atendran els centres educatius de secundària i universitaris que hi puguin estar interessats.
En la mesura de les possibilitats s’oferiran funcions accessibles respectuoses amb la diversitat funcional per posar la cultura a l’abast de totes les persones utilitzant serveis com la subtitulació, l’audiodescripció i la llengua de signes.
Objectius de la proposta: Reforçar els valors democràtics de la nostra societat. Reobrir el cas des del teatre.
Crear un espectacle teatral site-specific amb La Model com a escenari Reparar la injustícia del crim d’estat comès contra el Salvador Puig Antich i reclamar la veritat Mantenir viva la memòria històrica i apropar-la a les noves generacions Recuperar espais com La Model per aprendre de la nostra història El que diferencia aquesta proposta de totes les altres expressions artístiques o periodístiques que s’han fet de la figura de Puig Antich és que tindrà lloc a l’espai dels fets amb l’impacte, la sensació i la significació que això implica.
El cost de la producció de l’espectacle, sumat amb la despesa de les 12 funcions d’exhibició a la Model és de 81.003€.
Les entitats que donen suport al projecte i que són les fonts de finançament actuals són:
Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de cultura de Barcelona. Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat (pendent de la resolució de la subvenció) Contribució menor de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.
Amb les fonts confirmades s’assoleix el 20,5% dels diners que es necessiten i per això en la campanya s’ha marcat l’objectiu mínim de 30.000€ i un òptim de 64.398€ que ens permetria anar sobre segur.
Motivació y a quí va dirigit el projecte Som un grup de professionals de la cultura compromesos amb els drets humans i els valors democràtics, creiem que el teatre és una eina per defensar-los, un espai de trobada i de llibertat. Al Salvador Puig Antich li van vulnerar el dret de defensa i li van treure la paraula, amb aquesta peça li volem tornar a donar la paraula i restablir els seus drets.
La motivació per reobrir el cas des del teatre és triple, la reivindicació d’una veritat manipulada pel règim franquista, la restitució d’una injustícia preescrita que malgrat els diferents intents ha estat impossible revisar i la reparació moral d’en Salvador, de les seves germanes i també de tota una generació que encara plora aquella execució atroç com a pròpia.
Aquest projecte va dirigit a totes aquelles persones compromeses amb la veritat i la justícia, amb la democràcia, amb la llibertat i els drets humans, als amants de la cultura i del teatre, a tothom que es senti interpel·lat en aquest clam de reparació. Va dirigit als qui volen donar suport a un projecte compromès i de qualitat més enllà de la lògica de la cartellera teatral barcelonina i també a aquells que vulguin veure el Salvador en escena, reobrir el cas per tancar la ferida, en un acte popular.
També va dirigit tant a aquelles persones que ara fa 50 anys van viure amb impotència l’execució injusta a Salvador Puig Antich, a tots aquells que van patir el franquisme, als que senten que es va deixar tot ‘atado y bien atado’, com també a tota una generació jove que vol saber què va passar, com va ser la transició, que es pot identificar amb la figura d’un noi que va lluitar i es va jugar la vida per una societat més justa.
Garrote vil
Experiencia previa y equipo:
L’equip que durà a terme aquesta proposta són professionals de primer nivell amb una llarga trajectòria i reconeixements en cadascuna de les seves àrees. L’equip està format majoritàriament per dones que ocupen càrrecs de responsabilitat.
Idea original i investigació documental:
JORDI PANYELLA: Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor del llibre ‘Salvador Puig Antich, cas obert’ (Angle, 2014, sis edicions). Periodista del Punt Avui especialitzat en l’àrea de tribunals, també ha publicat entre d’altres llibres: ‘Fèlix Millet, el gran impostor’ (Angle, 2012, dues edicions) i ‘Causa general’ (Angle, 2019, tres edicions).
Text:
MERCÈ SARRIAS: Com a guionista de ficció és creadora de les sèries ‘Plats Bruts’, ‘Porca Misèria’ i ‘Ermessenda’. Actualment treballa a la telenovel·la ‘Com si fos ahir’. Dels seus textos teatrals destaquen ‘Àfrica 30’ (Premi Ignasi Iglesias 1998), ‘En defensa dels mosquits albins’ (TNC, 2007) ‘Eva i Adela als afores’ (Sala Beckett, 2017) i ‘Una butaca al Pol Nord’ (Sala Flyhard, 2024).
Direcció:
JORDI PÉREZ SOLÉ: Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut de Teatre. Entre les seves produccions més destacades com a director i dramaturg destaquen: ‘Club Monteverdi’ (Palau de la Música, 2023), ‘Intempèrie’ (TNC, 2022), ‘Andròmeda encadenada’ (Palau de la Música/ Staatstheater Darmstadt, 2022), ‘Fuenteovejuna’ (Premi Buero Jove al millor espectacle 2020), ‘Oda a un llibertí’ (Off Liceu, 2017), ‘Dido & Aeneas Reloaded’ (Teatre Lliure, Neuköllner Oper, Premi Berliner Opernpreis, 2014) i ‘El Regal del Bicentenari’ (Comediants, Festival de Peralada, 2013)
Intèrprets:
CARME SANSA: Amb una llarga trajectòria com a actriu de teatre, televisió i cinema, ha viscut l’aventura escènica des de les èpoques de l’ Escola d’ Art Dramàtic Adrià Gual als anys 60, fins avui. Activista social, encapçalant plataformes en contra dels conflictes armats i en defensa dels drets de les dones i de la llengua catalana. Entre els reconeixements que ha rebut, hi ha tres Premis de la Crítica Teatral de Barcelona, el Sebastià Gasch per la seva dedicació al “music-hall” català (1978), el Margarida Xirgu (1991), el Premi Crítica Serra d’Or (1998) o la Creu de Sant Jordi (2012).
Carme Sansa i Albert (Barcelona, 22 de febrer de 1943)
MARC PUJOL: Actor al Teatre Nacional, al Teatre Lliure, amb Dagoll Dagom, Comediants, El Tricicle, la companyia Dei Furbi i Obskené, entre d’altres. En audiovisual ha protagonitzat recentment el llargmetratge ‘La dona tancada’ i ha fet papers secundaris a les sèries ‘Merlí’, ‘Delta’, ‘El cor de la ciutat’ o ‘Plats Bruts’. Nominat als Premis Butaca 2016 per la seva interpretació a ‘73 raons per deixar-te’ de Guillem Clua.
Marc Pujol i Manyà (Barcelona, 18 desembre 1977) 📷 CEDIDA
BÀRBARA ROIG: Llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. És actriu i creadora, la seva trajectòria combina diferents àmbits i llenguatges escènics, que l’han portat tant a crear diversos espectacles amb les seves pròpies companyies, Les Bianchis o BCWTS, com a col·laborar en diferents creacions de Pau Ferran, Lara Díez o Sílvia Delagneau, entre moltes d’altres.
Barbara Roig i Grifoll 📷 CEDIDA
Escenografia:
ANNA TANTULL: estudia arquitectura a la ESTAB (UPC) i realitza cursos d’escenografia a l’escola Massana amb l’escenògrafa Meritxell Muñoz. Des del 2011 ha realitzat el disseny de l’espai escènic de diversos espectacles entre els quals destquen ‘A.K.A’ (guanyadora de 4 premis Butaca i 2 premis Max, 2019) ‘20 de novembre’ (nominada a 2 Premis Butaca) i ‘Broken heart history’ (nominada a millor espectacle de petit format als Premis butaca 2016).
Anna Tantull 📷 CEDIDA
Il·luminació:
SYLVIA KUCHINOW: dissenyadora de llums, premi Butaca 2022 i finalista als premis MAX per la il·luminació de ‘Canto jo i la muntanya balla’, entre els seus darrers treballs destaquen ‘Napalm al cor’ (Sala Beckett, 2024), ‘La festa’ (TNC, 2023), ‘Tot el que passarà a partir d’ara’ (Teatre Lliure, 2023), ‘Zona inundable’ i ‘Vent de Garbí i una mica de por’ (TNC, 2022).
Sylvia Kuchinow 📷 CEDIDA
Vestuari i caracterització:
NÚRIA LLUNELL: Graduada per l’Institut del Teatre, on actualment hi dóna classes de disseny del personatge, ha estudiat caracterització a l’Stick Art Studio. D’entre els seus treballs destaquen ‘Doña Rosita la soltera’ (Premi Butaca Millor Caracterització 2014), ‘A tots els que heu vingut’ (TNC, 2017), ‘El somni d’una nit d’estiu’ (TNC, 2015) i ‘La Gavina’ (Teatre Akadèmia, 2015) pels quals va ser nominada també als Premis Butaca.
Núria Llunell i Argemi
Espai sonor:
LUCAS ARIEL VALLEJOS: música i dissenyador de so, el 2015 rep el Premi Butaca per l’espai sonor de ‘Terra Baixa’, recentment ha treballat a ‘Fàtima’ (Teatre Lliure, 2022), ‘Sis personatges’ (Teatre Lliure, 2018) i ‘Esperando a Godot’ (Teatro Bellas Artes, 2019). En cinema ha estat guardonat pels premis Alcine 2017 pel documental ‘El cuarto reino’ i ha fet la banda sonora de ‘Unicornios’ (Álex Lora, 2023).
Lucas Ariel Vallejos 📷 CEDIDA
Assessorament i ajudantia de direcció:
HELENA MOLINÉ, Llicenciada en Ciències de la Comunicació (Periodisme) Màster en Direcció de Comunicació i Postgrau en Gestió Cultural. Ha treballat en mitjans de comunicació i ha estat responsable de comunicació de diferents empreses. Ha treballat tant per empreses privades com per l’administració pública sempre en l’àmbit cultural. Més de 15 anys d’experiència en gestió cultural, premsa, comunicació corporativa, formació en comunicació i relacions públiques. Va fundar la productora cultural LA MAMA i és membre del col·lectiu TARA, Cultura Audiovisual i Pensament Social.
Helena Moliné i Rodes 📷 CEDIDA
Producció:
Producció executiva. LA DRAMÀTICA. És una empresa de recent creació que ofereix serveis estratègics per les arts escèniques. Està formada per la productora Natàlia Boronat que treballa amb una cartera de col·laboradores amb qui ha anat consolidant una relació laboral durant la seva carrera. Els projectes dels quals s’ocupa van des d’un assessorament específic fins la producció integral d’un espectacle, passant per distribució, o optimització de la fiscalitat en empreses d’arts escèniques. ladramatica.es
COMPROMÍS SOCIAL
Reforzar valors democrátics L’Estat Espanyol ha bastit una democràcia sobre el perdó als botxins del Franquisme. La reobertura del cas Puig Antich ha estat denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya malgrat les proves irrefutables que demostren la farsa del procés judicial que el condemnà. Recuperar la memòria històrica és imprescindible per reforçar els valors democràtics, de justícia i de veritat. La reparació que neguen els tribunals només la pot restituïr la societat, el teatre és la nostra eina.
OBJECTIU DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: Igualtat de génere
Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes Producció y consum responsable Garantitzar modalitsts de consum i producció sostenibles Pau, justícia i institucions sòlides Promoure societats, justes, pacífiques i inclusives.
Carlos Rey González (Barcelona, 1943) és un advocat i professor universitari espanyol. Fou capità auditor del Cos Jurídic de l’Exèrcit de Terra i participà en el consell de guerra de 1974 contra l’anarquista català Salvador Puig Antich, en el qual va redactar la pena de mort a garrot vil. Actualment, exerceix d’advocat penalista i de professor en el
L’escrit d’acusació, firmat per la lletrada Laura Parés, es dirigeix contra el que actualment és advocat, encara en exercici, Carlos Rey, de 81 anys, i que a finals dels setanta tenia el càrrec de capità de l’exèrcit espanyol i exercia de jutge militar. Des que va deixar la carrera militar, Rey s’ha dedicat al dret penal, exercint a Barcelona, en casos coneguts com la defensa de l’expresidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho.
Hi ha va haver-hi una ordre d’extradició de Carlos Rey a petició de la justícia argentina, però el govern espanyol i la fiscalia no van donat el seu permís per executar-la.
BELLATERRA.CAT 