Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘1969’

Bellaterra, 7 d’agost de 2024

LLUÍS TORRES|Una part del veïnat de Bellaterra recorda anècdotes de les concentracions dels equips de Kubala al nostre poble. Existeix la llegenda que ho feia demanant comissions a l’Hostal Sant Pancràs de Bellaterra. Aquesta crònica esportiva que compartim, va aparèixer al diari PUEBLO, el dia 29 d’octubre de 1969, dies abans de jugar a l’estadi de la Creu Alta de Sabadell en partit oficial amb Itàlia.

Equip de futbol d’Espanya Sub-23 amb Kubala d’entrenador, concentrats a Bellaterra 📷 PUEBLO

A més de Barrachina, Gaztelu, Asensi i Quino, el seleccionador provarà les possibilitats de nous valors“.

Després del feliç debut com a seleccionador, a La Linea, Ladislao Kubala ha tornat a prendre contacte amb un equip nacional.  Aquesta vegada, al comandament de la selecció de promeses o Sub-23, que reuneix els valors més prometedors del futbol nacional.

Després de la puntual compareixença dels preseleccionats, Kubala va fer un suau entrenament que repeteix avui a Bellaterra, plàcid i bell lloc de concentració dels joves internacionals. 

El primer contacte ha estat per comprovar-ne l’estat.  físic dels jugadors que, majoritàriament, excepte Rexach i Pujol, van intervenir amb els seus equips a la jornada de Lliga de diumenge.  La comprovació de la seva posada a punt i un esquema de joc són les principals preocupacions de Kubala, amb vista a compondre una selecció que, almenys, rendeixi amb la satisfacció que el primer equip a La Linea, encara que, lògicament, hi hagi gran diferència  entre el futbol finlandès i l’italià, astual campió d’Europa per clubs i seleccions. 

La configuració de l’equip queda supeditada a l’estat dels dos extrems blaugrana, però l’alineació no diferirà gaire la composta per Mora;  Ballester, Barrachina.  Benito Gaztelu, Costes: Ortuño, Asensi, Quino, Clemente i Rojo.  Kubala compta també amb el porter José Luis, els defenses Sol i Manolo, el mig Jaén i els davanters Churruca, Boronat i la possible inclusió de Rexach i Pujol si es trobessin recuperats. 

Altres dubtes de Kubala poden estar a les lleugeres lesions que pateixen Gaztelu, Rojo i Ortuño, als que espera recuperar per al partit.  La selecció italiana Sub-23 també va complir la seva cita a la capital catalana, on va arribar ahir a la tarda al capdavant dels directius del futbol italià i dirigits pel seleccionador, Enzo Bearzot.

També Bearzot, -antic jugador de l’Inter, Torino i Catania-, és debutant en lides de preparador nacional i ha reunit per al començament el més espigat i selecte planter de jugadors joves dels millors equips: del Cagliari (lider actual), Fiorentina,  Inter, Lanerosi, Nàpols, Roma, Sampdoria i Torino.  Formen el grup els porters Superchi i Pinotti;  els defenses Nicolai, Tomasini, Depetri, Monticolo, Santarini i Sabatini;  els mitjans Scala, Capello i Improta, i els davanters Chiarugi, Damiani, Reif, Vanello, Gori i Sala.  Tret d’altres preseleccionats del Milà i Bolonya, que hauran de jugar el seu partit pendent de Lliga, hi ha els millors jugadors italians d’aquesta edat, molts d’ells amb grans possibilitats de ser inclosos a la selecció A per al Mundial de  Mèxic.  Els italians completaven la preparació avui per decidir l’alineació.

Un dificil enemic que prepara la intervenció en la propera Copa Llatina de Promeses i que serà, per la seva qualitat i domini del futbol defensiu i de contraatac, una autèntica prova de foc demà al flamant estadi de la nova Creu Alta.

Font: PUEBLO

Read Full Post »

Han passat més 54 anys des que el Festival de la Cançó d’Eurovisió va ser celebrat a Espanya. Gràcies al triomf de Massiel a Londres, Ràdio Televisió Espanyola va acollir el certamen un 29 de març a la ciutat de Madrid.

El Teatro Real va ser la seu d’aquest esdeveniment, recordat per tots per produir-se un quàdruple empat entre les candidatures d’Espanya, els Països Baixos, el Regne Unit i França, i no comptar amb regles que desfessin aquell empat. Mai no està de més que Espanya es va convertir en el primer país que guanyava dos anys el Concurs de la Cançó d’Eurovisió de manera consecutiva.

El ministeri d’Informació i Turisme, dirigit per Manuel Fraga Iribarne, amb RTVE van fer un desplegament total de mitjans per celebrar el concurs. Des del govern es pretenia normalitzar la imatge espanyola al continent, i el festival d’Eurovisió n’era un dels millors mitjans. Per això mateix es van invertir 100 milions de pessetes (uns 600.000 euros) per celebrar el concurs.

A Salvador Dalí se li va encarregar de dissenyar el cartell que promocionava l’esdeveniment, així com tota la publicitat pertinent. Ramón Díez va ser seleccionat com a realitzador de la gala mentre que Arthur Kaps s’encarregaria de les tasques de productor de l’esdeveniment. Juan José Rosón, director general de RTVE, es va encarregar de tota l’organització de l’esdeveniment. També destaca la figura de Laura Valenzuela, presentadora de l’esdeveniment.

María Rosa Marco Poquet (Barcelona, 21 de juny de 1939), coneguda artísticament com Salomé, va ser una de les quatre guanyadores del Festival d’Eurovisió 1969, amb la cançó Vivo cantanto

No podem oblidar de mencionar els noms de Bernardo Ballester Orrico (de l’equip de decoració de TVE a Madrid) i Benet (de l’equip de decoració de Barcelona), dissenyadors de l’escenari. L’escenari d’Eurovisió 1969 destacava per una pista central i als laterals, tant al darrere com al davant, sobresortien unes decoracions florals. Al fons de l’escenari hi havia els 5.000 tubs del gran orgue del Teatro Real. A la fossa de l’escenari hi havia l’orquestra; i al centre de l’escenari hi havia una escultura amb forma d’estrella surrealista creada per l’escultor valencià Amadeo Gambino.

Tot això, però, podria haver estat molt diferent. L’equip d’Eurovisió Planet ha pogut recuperar una foto en què es mostra el primer disseny inicial de l’escenari per a l’Eurovisió 1969. al fons. Envoltant aquesta es trobaven diferents peces que donarien acollida als artistes, quedant aquests situats per davant de les mateixes. El panell de punts seguia estant a un dels laterals.

Font: Eurovision Planet

Read Full Post »