Feeds:
Entrades
Comentaris

🕊️Demà participarem a l’acte “Barcelona canta per la pau”, juntament amb altres corals de la @fcec_bcn, on tota la ciutadania està convidada a participar en aquesta acció col·lectiva contra la violència i la guerra d’Ucraïna 🎶🇺🇦

📅 09/03
🕘 19h
📍 Plaça Sant Jaume de Barcelona

El govern de l’EMD presidit per Ramon Andreu, des de l’any 2010, no ha replantat ni un sol arbre, el que mostra una deixadesa ecològica del tot incomprensible. FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Detall d’abres no replantats a l’Avinguda del Film de Bellaterra

A l’hemisferi nord la primavera comença el diumenge 20 de març del 2022 i acaba el dimarts 21 de juny del 2022. Exactament comença a les 16:33 hora bellaterrenca i durarà 92 dies fins al començament de l’estiu.

Perillós arbre talat i vorera no reparada per l’EMD de Bellaterra

En resum, es tracta de l’estació de les zones temperades i comença amb l’equinocci de primavera i acaba amb el solstici d’estiu.

“La transformació feminista la volem ara. No podem esperar més temps”

Mare i filla |CEDIDA

Aquesta és la crida de la declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, que posa sobre la taula la urgència de garantir els drets de les dones i fer-ho ja. Tot i els avenços aconseguits gràcies a l’organització col·lectiva i la mobilització de les dones, els drets de les dones encara no estan plenament garantits i estan subjectes a retrocessos

El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per a reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l’àmbit laboral i, per tant, pel dret a la independència econòmica.

La primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, i la seva commemoració s’ha anat estenent, des de llavors, a molts altres estats.

El 1972 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 1975 Any Internacional de la Dona, i el 1977 va convidar tots els estats a declarar, conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia com a Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau internacional.

Si feu una passejada per la part baixa de Bellaterra, podeu comprovar la profunda deixadesa del Carrer Tamborí, que més que un carrer recorda un torrent. FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Aigües Sabadell posa al servei de la ciutadania una solució innovadora i gratuïta d’alertes d’incidències en el servei.

Mitjançant un SMS, t’avisem en cas d’interrupcions del servei que afecten al teu domicili, ja siguin talls programats per fer millores a la xarxa o bé avaries fortuïtes. 

Dona’t d’alta de forma gratuïta aquí.

El municipalisme català condemna l’atac de Rússia a Ucraïna, reclama una solució pacífica, i convoca a tota la ciutadania de Catalunya a manifestar-se en defensa de la pau i en suport al poble ucraïnès.

Font: Associació Catalana de Municipis

BELLATERRA PER LA PAU 🕊️ NO A LA GUERRA!!

Final­ment, després de set­ma­nes d’incer­tesa, eva­si­ves i supo­sats esforços diplomàtics, ha escla­tat la guerra més anun­ci­ada de la història. Una guerra que té com a prin­ci­pal res­pon­sa­ble Vladímir Putin, que l’ha des­en­ca­de­nada, però que en rea­li­tat és con­seqüència de l’ambició expan­siva de dos blocs tra­di­ci­o­nal­ment ene­mis­tats: l’OTAN, deter­mi­nada a incor­po­rar anti­gues repúbli­ques soviètiques, i el govern rus, interes­sat a recu­pe­rar l’antiga esplen­dor impe­rial. A diferència d’ante­ri­ors con­flic­tes armats moderns, l’atac rus con­tra Ucraïna ha pres­cin­dit de l’ofen­siva aèria que ini­ci­al­ment se sol des­ti­nar a esto­var les defen­ses ene­mi­gues i ha pas­sat direc­ta­ment a la fase ter­res­tre, la qual cosa demos­tra, en con­tra del que havia promès el mateix Putin, la decisió d’anar més enllà de les regi­ons decla­ra­des inde­pen­dents per des­en­ca­de­nar una agressió llam­pec de gran abast amb l’objec­tiu d’apo­de­rar-se de la capi­tal.

La guerra total que s’està lliurant a Ucraïna és, malgrat la distància, un problema que ens involucra a tots perquè les conseqüències econòmiques seran globals. La caiguda de les borses i l’augment del preu del petroli registrats ahir mateix són un clar exemple d’una situació que pot empitjorar si s’altera el flux de gas cap a Europa i s’aïlla financerament Rússia. El sotrac per a l’economia mundial i per a sectors tan sensibles com el turisme és evident. També ho és que els monumentals embussos de trànsit vistos ahir a les principals ciutats ucraïneses avisen sobre l’imminent desplaçament de refugiats cap a Europa. Els governs aliats, que han estat incapaços de parar els peus a un Putin que està emulant la bogeria absolutista dels antics règims tsaristes, hauran de demostrar ara si sabran estar a l’altura d’una altra crisi humanitària a les portes de casa. Europa i els Estats Units no han sabut valorar encertadament la profunditat del desafiament rus, i ara han de calibrar molt bé on està disposat a arribar Putin i fins on ha d’arribat la seva resposta, ja sigui bèl·lica o en forma de més sancions. La població civil, sempre víctima innocent, és la que més importa ara.

Font: El Punt Avui

Llibreria Paper’s de Bellaterra farà molt aviat la presentació al Club Bellaterra

Antoni Simón és llicenciat en Història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en història moderna, es va doctorar el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona (1983). Des del 1980 és professor en aquesta universitat, i des del 1997 catedràtic del Departament d’Història Moderna i Contemporània (Unitat d’Història Moderna). Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres. S’ha ocupat també de l’estudi de la història social i la història política i institucional centrant-se, especialment, en la guerra dels Segadors i la Guerra de Successió Espanyola. És autor també d’un gran nombre d’articles tant de divulgació com en publicacions especialitzades, pròlegs, ponències, conferències i seminaris i participa en nombrosos projectes de recerca.[1] Fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, del qual és vicepresident. Des del febrer del 2007 també és membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i des del 2014 el Secretari de la Secció Històrico-Arqueològica.