BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 7 d’abril de 2026

“En la tradició espanyola, si es perd algun objecte, es fan nusos en un mocador mentre es recita: Sant Cucufato, Sant Cucufato, els collons et lligo.  Si no em trobes les claus (per exemple), no te’ls deslligo” .

Daniel Fernández ✍️ I s’hauran assabentat vostès, que són gent in formada, que hi ha tomàquet entre Cerdanyola i Sant Cugat a compte de quin ajuntament es queda amb Bellaterra, que ha format part administrativa autònomament de Cerdanyola, però que sociològicament se sent més propera a Sant Cugat, vaja, que encara hi ha classes,

El cas és que Sant Cugat, malgrat la seva fama de municipi amb possibles, és estadisticament superat en renda gairebé cada any per Matadepera i últimament també per Sant Just Desvern, així que es confirma, encara hi ha classes, encara que la incorporació de Bellaterra podria fer que es coronés en el rànquing de localitat amb més renda per càpita de Catalunya.

Una altra característica de Sant Cugat és que, després d’unes primeres alcaldies socialistes en democràcia, és la població més important que ha estat i ha seguit fidel a l’extinta CiU i les seves transformacions successives.  Junts segueix governant la seva alcaldia i va haver-hi un temps en què va ser la màxima cota de poder que tocaven els exconvergents a tot Catalunya.

Canviant de terç, Sant Cugat deu el seu nom al sant homònim, martiritzat a inicis del segle IV al Castrum Octavianum, que potser va estar en aquest mateix lloc on ara hi ha el monestir.  O el mateix s’hi van endur les relíquies del sant per enterrar-lo i s’hi va quedar.  No entro en aquest embolic, que això és només una columna de diari.

Sant Cugat, Sant Cucufat o Cucufato en castellà, vingut d’Àfrica, de prop de Cartago, a predicar el cristianisme juntament amb el seu amic o potser germà Fèlix (a aquest últim el van martiritzar per Girona).  I la història del seu martiri, segons versions, inclou que l’evisceressin (es va suturar ell mateix i va sanar miraculosament) i que el volguessin cremar viu, donar-lo de menjar a les feres, matar-lo de gana o estimbar-lo.  Al final va implorar que se li concedís el martiri (i el deixessin descansar) i els pertinaços romans el van degollar.  Vegeu el retaule pintada per Aine Bru.

En la tradició espanyola, si es perd algun objecte, es fan nusos en un mocador mentre es recita: Sant Cucufato, Sant Cucufato, els collons et lligo.  Si no em trobes les claus (per exemple), no te’ls deslligo.

La rima és en castellà, és clar, així que no sé jo si els de Junts ho invocaran per recuperar la Generalitat.  Falta els fa.

Font: La Vanguardia