Bellaterra, 9 de marc de 2026
Cristina Jolonch ✍️ La Vanguardia
“Ha estat a les seves xarxes socials, després de setmanes de polèmica i quan la periodista premi Pullitzer de The New York Times Julia Moskin, publicava ahir un reportatge que envia al cuiner al mateix infern amb la puntada de peu d’un titular: “Punyades, cops de porta, crits. L’abús passat d’un xef”.
“En aquesta societat polaritzada, que avui t’acomoda en un tron i demà et llença al contenidor d’orgànics, potser seria bo fer un temps per reflexionar. I més que condemnar o, al contrari, passar per alt els pecats dels ídols, pensar què es podria fer millor” .
Si Déu existeix, és difícil que hagi triat encarnar-se a la figura d’un superxef. Ho pensem a l’hora en què entona el “mea culpa” René Redzepi, guru del danès Noma, cinc vegades reconegut millor restaurant del planeta. Ha demanat perdó i confessa en el passat els pecats de la ira i l’agressió verbal i física. I la cèlebre frase de Shakespeare, “Alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca”, sona a humor negre en aquests moments complicats per al temple dels fermentats.
Ha estat a les seves xarxes socials, després de setmanes de polèmica i quan la periodista premi Pullitzer de The New York Times Julia Moskin, publicava ahir un reportatge que envia al cuiner al mateix infern amb la puntada de peu d’un titular: “Punyades, cops de porta, crits. L’abús passat d’un xef.
L’abús passat d’un xef turmenta el Noma, el restaurant més ben valorat del món”.
Expiren els pecats com els que confessa Redzepi, que assegura que des de fa anys lluita per crear un hàbitat on regnen les bones condicions de treball?
El treball periodístic, amb més de 35 testimonis d’exempleats i alumnes en pràctiques de Noma, arriba després de les acusacions d’altres que van estar a les ordres de Redzepi. S’han pogut llegir a xarxes socials, canalitzades per qui va estar al capdavant del departament de fermentats del restaurant durant anys: Jason Ignacio White, que pel que sembla tampoc va tenir un comportament exemplar amb l’equip, va llançar a principis de febrer una web amb el nom de “Noma Abuse”.
Ara s’hi acumulen les preguntes.
Expiren els pecats com els que confessa a les seves xarxes René Redzepi, que assegura que des de fa anys lluita per crear un hàbitat on regnen les bones condicions de treball, l’ambient de pau i aquesta tasca creativa que l’ha catapultat? ¿Vam passar pàgina d’aquella seqüència d’un documental del 2008 en què se’l veia en plena ira amb l’equip, alguna cosa sobre el que ha parlat diverses vegades i afirmat que treballava per canviar? O és que el 2008 ens sembla el pleistocè perquè encara valia allò que avui, gràcies a certa evolució emocional i amb l’ajuda de les cuines vistes, ja es considera intolerable?
Hi ha més dubtes: De quin submón de l’alta cuina diu procedir el cuiner nascut a Macedònia, que va emigrar al país nòrdic i va fer miracles amb el rebost i amb el suport d’un país que va apostar per l’alta cuina per brillar? Que no venia de grans restaurants europeus del nostre temps, no de les cavernes? Som els periodistes que escrivim sobre gastronomia, corresponsables que alguns d’aquells genis de la cuina s’hagin cregut d’un altre món fins a perdre l’oremus?
Ho són els comensals que es fonen de plaer abans que res un equip en formació per donar-los la benvinguda, o davant d’un bell ram de flors i herbes comestibles que algú va recollir amb cura, qui sap si a l’alba o de genolls, per al delit dels seus paladars i les seves vanitats? Què més vol el sibarita?
En aquesta freda Quaresma, temps de reflexió i penitència, alguna cosa fa olor de fermentat a l’alta cuina.
Tot i així no cal oblidar que la gent que treballa als fogons es deixa la pell; des del que frega els plats –en el cas de Noma el fregaplats Ali Sonko és una de les figures més carismàtiques del restaurant-, fins al super xef. Això és tan evident com que Redzepi és un gran cuiner, que a més a més va ser capaç de canviar algunes de les restes d’una rància posada en escena per una modernitat propera i atractiva. De recordar-nos que el luxe podia ser diferent i que vingues d’on vingues –si estalvies per seure a taula- no et sentiràs un outsider com un dia va poder sentir-se ell mateix, un xaval fill d’un taxista i d’una treballadora de la neteja.
Al seu dia va reconèixer el danès cert ressentiment de classe social. Però es va convertir en exemple, com tants altres en el passat, del poder de la cuina com a ascensor social. Què passarà si l’ídol trontolla? Redzepi també va mostrar penediment per haver arribat a actuar malament, fent als altres el que ell mateix s’havia dit que mai no faria quan fos el cap després d’haver-lo patit a les seves carns quan estava emprat en altres cuines.
Recorden les terribles novatades a la mili o en algunes universitats? Hi ha alguna explicació per fer als altres una cosa horrible que a tu et van fer? Segurament sí i pot ser que estigui més desenvolupat al cervell masculí que al de les dones.
En aquesta societat polaritzada, que avui t’acomoda en un tron i demà et llença al contenidor d’orgànics, potser seria bo fer un temps per reflexionar. I més que condemnar o, al contrari, passar per alt els pecats dels ídols, pensar què es podria fer millor.
Els lleons busquen carn fresca a les xarxes.
I hi ha qui hagués preferit una altra resposta que aquest humil penediment que els desarma. Diu Redzepi: “Encara que no reconec tots els detalls d’aquestes històries, puc veure reflectit prou en el meu comportament passat per comprendre que les meves accions van perjudicar els que van treballar amb mi. Als que han patit sota el meu lideratge, el meu mal judici i el meu enuig, els demano disculpes profundament i he treballat per canviar”. Insisteix el xef que “l’organització que som avui és molt diferent de la que teníem al principi. Estic agraït al nostre equip i a la manera com han ajudat a transformar la cultura de la nostra cuina, així com a la seva dedicació a impulsar la indústria”. Un equip, afirma, que l’ajuda a millorar cada dia. “No puc canviar qui hi vaig fer però assumeixo la meva responsabilitat i continuaré treballant per ser millor”.
Mentrestant, des de Noma adverteixen que estan investigant amb una auditoria independent cadascuna de les acusacions.
I, no ho dubtin, a molts restaurants del món hi haurà qui estigui posant les barbes a remullar.
Contribuir a deïficar algú només serveix per crear monstres que se senten amos de l’univers. Ho veiem en la política més que mai i ens fa por. L’alta cuina, en canvi, procura el plaer dels que s’asseuen a taula. És un lloc on la competitivitat malaltissa i testosterònica s’ha de calmar i deixar que aflorin la creativitat i l’hospitalitat que li donen tot el sentit.
Font: Cristina Jolonch, La Vanguardia
BELLATERRA.CAT 