Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 7/03/2026

Bellaterra, 7 de marc de 2026

«Imagina’t que tens el menú del dia, però a les tres de la tarda és quan més afluència tens. Potser les taules que se senten a dinar a les 13.00 hores, en comptes de 20 euros, ho poses a 15»

Dibuix original d’ Enric Llimona Raymat pels bellaterrencs Angi i Francesc 📷 ARXIU BELLATERRA. CAT

EFE Celia Arcos✍️Als hotels, avions i trens és habitual: preus que canvien depenent de l’oferta i la demanda, del dia de la setmana en què es compri, si és festiu i de les cerques ‘online’;  la restauració aboca als preus dinàmics amb precaució.

No és nou, perquè l’anomenada «hora feliç» o l’oferta de l’esmorzar ja són exemples de cartes (o preus) dinàmiques als bars;  aquest model de gestió pot servir per millorar la rendibilitat als locals de restauració, tocada pels costos.
Encara que les cartes dinàmiques als bars encara no són quotidianes, sí que es poden trobar amb altres noms, es tracta, per exemple, de l’anomenada «hora feliç» en còctels, o el «combo» de «cafè amb torrada o esmorzar», totes dues ofertes limitades a un període de temps de consum concret.

Millorar la rendibilitat

Tota la qüestió de si establir o no preus i cartes dinàmiques parteix de la necessitat del sector per augmentar la rendibilitat dels negocis, que n’ha anotat una pèrdua del 0,9 % el 2025 en un context marcat per la incertesa i l’alça dels costos.

Segons l’indicador de confiança hostalera de la patronal corresponent al tancament de l’any passat, el 23,1% dels empresaris enquestats van percebre una valoració favorable del seu negoci, mentre que més de la meitat (51%) considera que la situació va empitjorar.

Els preus o les cartes dinàmiques poden ser «una eina» del sector turístic per fer els negocis més rendibles, ha anotat a Efeagro el president de la patronal Hostaleria d’Espanya, José Luis Álvarez.
«Si t’has de prendre cada dia una canya i està a 2 euros i demà, perquè hi ha molta afluència de públic, la poses a 2,50 això portaria un desajust emocional», ha reconegut.

Per això, a la restauració «no es tracta de pujar els preus», sinó d’adaptar les cartes a les pròpies necessitats del negoci.
Per exemple, podria suposar pujar el preu del servei en una taula situada davant del mar, al costat d’una finestra: «Aquesta taula és com un seient d’un avió», ha comentat, on varia el preu depenent del lloc.

Hi ha plats que no són tan rendibles, però sempre són a la carta, ha explicat, així, les cartes dinàmiques ajudarien a suprimir en un moment determinat aquesta oferta amb un cost més elevat per al negoci, però «atractius» de cara als consumidors.

L’hostaleria preveu un bon 2026 malgrat l’impacte dels costos salarials i l’absentisme

«Imagina’t que tens el menú del dia, però a les tres de la tarda és quan més afluència tens.  Potser les taules que se senten a dinar a les 13.00 hores, en comptes de 20 euros, ho poses a 15», ha proposat Álvarez per guanyar així més rotació i afluència.

Tot i això, a la pràctica caldria una inversió en tecnologia que permetés tenir les cartes en format digital per poder fer els canvis de forma automàtica, ha precisat.

De la teoria a la pràctica

Molts hostalers veuen amb bons ulls aquesta pràctica;  és el cas del xef i copropietari de Maleducat i Casa Fiero (Barcelona), Víctor Ródenas, que ha reconegut la seva eficiència en altres sectors, encara que «al no ser una pràctica habitual» el client es podria mantenir «reticent» en un primer moment.
N’hi ha d’altres que consideren que encara que aquest model «té un fons de justícia», es tracta d’un sistema «per a un públic més d’elit, que omple restaurants cada dia i els ho vaig poder permetre», ha explicat el xef dels restaurants Besta i Batea (Barcelona), Manu Nuñez.
«Penso que més que preus dinàmics, s’hauria de parlar d’uns consums mínims per dia que a l’hostaler li permeti estar sempre sobre els costos, acompanyat d’una oferta interessant», ha proposat, per part seva, el soci del restaurant Alegal (València), Álex Valmaña.

Font: EFE

Read Full Post »

Bellaterra, 7 de marc de 2026

Quanta irres­pon­sa­bi­li­tat per part de l’Ajun­ta­ment de Cer­da­nyola. Tot d’una perquè està posant en perill els fons del museu. També perquè demos­tra com de fàcil és des­man­te­llar el lle­gat de Romero, al qual encara ara no li ha tro­bat el relleu. El des­in­terès dels polítics per la cul­tura és escan­dalós” .

Txema Romero al Museu d’Art de Cerdanyola 📷 CEDIDA

És escandalós, per Maria Palau ✍️

Va ser una ale­gria per a molts que Txema Romero guanyés el con­curs per diri­gir els Museus de Sit­ges. Però en aquell precís moment també vam sen­tir un neguit pel Museu d’Art de Cer­da­nyola, que havia coman­dat des del seu nai­xe­ment, el 2009.

Fent tots els papers de l’auca, va for­jar les col·lec­ci­ons, va dotar-les d’un relat propi i les va dina­mit­zar amb un pro­grama d’expo­si­ci­ons i acti­vi­tats amb un veri­ta­ble sen­tit social i inclu­siu. De la mateixa manera que va posar en un mateix pla el moder­nisme i el còmic, va tenir cura de públics que no se sen­ten repre­sen­tats en els museus i va posar el focus, pio­ne­ra­ment, en la comu­ni­tat LGTBI+. I tot això amb uns recur­sos humans i econòmics ridículs. Ho va tram­pe­jar fent xar­xes de col·labo­ra­ci­ons.

La intran­quil·litat que vam sen­tir quan va mar­xar, el maig, es va con­fir­mar un mes després, quan l’equi­pa­ment va tan­car per afron­tar unes obres. Obres que, set mesos després, encara no han començat. I no són menors, perquè l’edi­fici té un pro­blema de fil­tra­ci­ons d’aigua.

Quanta irres­pon­sa­bi­li­tat per part de l’Ajun­ta­ment de Cer­da­nyola. Tot d’una perquè està posant en perill els fons del museu. També perquè demos­tra com de fàcil és des­man­te­llar el lle­gat de Romero, al qual encara ara no li ha tro­bat el relleu. El des­in­terès dels polítics per la cul­tura és escan­dalós.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »