Bellaterra, 2 de febrer de 2026
“I a l’escola, uns moments de tensió tan forts com el d’estar a punt de caure en un abisme. Cada segon una nova noticia, (cal a dir que la ràdio va fer bona feina) en directe i no confirmada, eren moments inexplicables” .
UNA IMPRESSIÓ INFINITA
Certament és una impresió infinita la viscuda en aquests darrers dies. No crec que mai l’oblidi, al contrari, en vaig explicant-ho, com un interessant relat, quan ja les mans no tremolin i tot faci figa.
Era un nerviosisme dur, una pregunta sense resposta el quo jo vaig viure.
Em veia com una puça al mig d’un gran oceà i sense saber com respondre. I és la veritat, tots som ésser insignificants en moments així.
Semblava ser un radioadicte, pendent a cada moment d’aquesta caixa de notícies. Van trucar a l’estranger, on tenim familia, per saber que deien, i ens van contestar que era un motí, que podiem anar allà amb ells, si la cosa s’allargava. Això em va deixar plasmar, era doncs seriosa la cosa. I més seriosa encara quan sentirem per la ràdio que a Velencia s’havia declarat l’estat d’excepció, i que els tancs circulaven pels carrers. Llavors vaig pensar que aquell llumí petit havia encés ja una gran foguera impossible d’apagar. Vaig anar a dormir i l’endemà, tant depressa com om vaig despertar, vaig anar a preguntar i tot estava igual. “La cosa s’allargava”, mil preguntes es feien dins el meu cap i no cap es responia.
I a l’escola, uns moments de tensió tan forts com el d’estar a punt de caure en un abisme. Cada segon una nova noticia, (cal a dir que la ràdio va fer bona feina) en directe i no confirmada, eren moments inexplicables. Després ja tot va acabar i vaig poder contestar-me algunes preguntes i tranquil-litzar.me. Havia estat com una tormenta dura i llarga. La meva família havia canviat en aquells moments la seva forma i costums.
Ha estat una experiència boníssima, tot i les males hores que tots hem hagut de passar.
Font: Autor anònim, Escola Tagore de Bellaterra, 1981
BELLATERRA.CAT 