Bellaterra, 28 de febrer de 2026
“Fou una experiència extraordinària, increïble, la que vaig viure el dia 23 a casa. La meva mare tota l’estona anava dient: Justament avui que no he anat a plaça! Es que s’han de tenir galtes, moltes galtes”.
COP D’ESTAT!
-Cada dia arribo a casa a tres quarts de 7 de la tarda, però aquell dia havia arribat una mica més d’hora i em vaig permetre de mirar la televisió.
De sobte el programa es va interrompre i va sortir a la pantalla un anuncio on posava: “AVANCE INFORMATIVO”, jo em vaig estranyar i, al mateix temps vaig parar l’orella per veure que deien.
Van dir més o menys que el Palau de les Corts havia estat segrestat cap allà les 18:30 por uns soldats de l’exèrcit, al front dels quals hi havia Tejero, tinent coronel; continuaren donant informació.
De seguida en vaig aixecar i vaig tosinar la meva mare, que estranyament no ho sabia encara. Ella es va espantar molt i avisà a l’Anna que vingués inmediatament a casa, igual que el meu pare.
Un cop reunits tots, ens trobarem segurs; primer no van caure en la informació de la ràdio, però ma germana (que sempre porta la ràdio als dits) s’adonà que la informació abrumadora, i, dit, i fet, ja estàvem tots quatre amb l’orella al receptor.
Al cap de poca estona va començar a sonar el telèfon i el férem servir, com a mínim, 3 cops cadascú.
Fou una experiència extraordinària, increïble, la que vaig viure el dia 23 a casa. La meva mare tota l’estona anava dient: Justament avui que no he anat a plaça! Es que s’han de tenir galtes, moltes galtes.
El meu pare, que sempre té les idees molt clares, deia: Aixó d’Espanya és un joc d’ous, només podia acabar així.
I jo i l’Anna, trucant i trucant als amics, cambiant opinions i, al mateix temps, escoltant la ràdio.
L’endemà entre amics opinavem i discutíem amistosament sobre el fet.
A l’Escola, també tinguérem una espècie de col·loqui en el qual escoltavem la ràdio i aclaríem dubtes que preguntàvem a la senyora Sala.
Font: Escola Tagore, Bellaterra, 1981
BELLATERRA.CAT 