BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 25 de gener de 2026

“La recepta perduda. Queden molt pocs forners que facin la garlanda, un tortell anisat típic de la Pasqua”

La garlanda s’està perdent.

ROSA M. ✍️ És el dolç més desconegut d’El Penedès en comparació amb les catànies i els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona són els més famosos. “Ja no n’hi ha, de garlandes. Els forners han plegat i ja no hi ha massa llocs que la facin”, comenta Pere Joan Carbonell, forner d’El Pla del Penedès, a La recepta perduda.
“Ja no n’hi ha, de garlandes“

Els ingredients

L’elaboració de la garlanda comença per fer una massa de brioix amb ous, farina, matafaluga, saïm, mantega i llevat. S’aromatitza amb matafaluga i altres espècies, i que té un doblec molt característic a la part superior en forma de cresta. Els més puristes diuen que si no duu cresta, no és una garlanda. De fet, aquesta li dona el nom perquè l’engalana:  vesteix pel cap el clàssic tortell llis.

Així es fa la garlanda

Al forn d’en Pere Joan Carbonell la pasten a dos quarts de set del matí i després la deixen reposar uns 15 minuts. Fan les boles a dues mans i les deixen fermentar en uns antics calaixos de fusta fins que arriba el moment de procurar-hi el forat central.

La garlanda haurà de reposar de nou fins que entri al forn: just abans se li farà la cresta tot estirant un tel fi de massa de l’interior del forat cap als marges oposats. Quan surti del forn, s’empolsa tota la seva superfície amb sucre. Sovint també se les remulla amb anís. El resultat és una massa de brioix molt flonja i suau, aromatitzada pels grans de matafaluga, de dolçor moderada i amb una fina crosta torrada i cruixent.

Un dolç típic

Curiosament, en alguns municipis penedesencs i fins i tot del Baix Llobregat, la garlanda era objecte de subhasta. Durant el Ball de Garlandes, una dansa típica durant la festa major de pobles com Sant Esteve de Sesrovires, se subhastaven garlandes gegantines entre el públic.
Les garlandes són semblants als tortells o a les mones i abans només es trobaven durant la Setmana Santa, per la Pasqua. Anaven decorades amb ous durs, i el padrí o la padrina la regalava al fillol: en funció de la seva edat, hi hauria més o menys ous. “Abans, la garlanda es donava al fillol fins que complia la majoria d’edat, però, ara, hi ha gent que demana garlandes amb 25 ous”, explica el forner. Carbonell afegeix que ell s’adapta als gustos dels clients: de garlandes en fa amb cresta o sense i amb ous o sense. Això sí no només les fa per Setmana Santa, les elabora cada cap de setmana.

Font: RTVE