BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 23 de gener de 2026

“Des de la comissió mantenen que cal marxar de Cerdanyola per la manca històrica de vincles i d’inversions, i posteriorment acordar quin estatus ha de tenir Bellaterra dins de Sant Cugat. En canvi, el govern de Bellaterra descartaria marxar si això implica perdre l’estatus d’EMD“.

Olga García ✍️ Que Bellaterra vulgui marxar de Cerdanyola no és cap novetat. Ho vol fer des dels anys 90, quan van començar els primers intents veïnals de separar-se i annexionar-se a una altra població. Sant Cugat és la que van decidir els veïns, amb un 60% dels vots, en el procés participatiu que es va fer el 2019. La novetat és que ara, després de més de 30 anys, aquesta lluita està arribant a un tens desenllaç: s’estan tirant els plats pel cap l’Ajuntament de Cerdanyola –que vol que Bellaterra es quedi– i l’Ajuntament de Sant Cugat, que està obert a rebre Bellaterra.

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i els seus habitants, al seu torn, volen marxar al municipi veí, mentre que els cerdanyolencs es miren des de la graderia un litigi que ni els va ni els ve. Com qui mira una pel·lícula que ja ha vist repetida moltes vegades.
En un moment en què l’Ajuntament de Cerdanyola està ultimant l’expedient de segregació que està obligat a tramitar per ordre judicial per, al març, enviar-lo a la Generalitat i que aquesta decideixi què passa amb Bellaterra en un termini de sis mesos, la realitat és que la majoria dels membres de les associacions de veïns de Cerdanyola no estan al corrent de tot plegat, sigui per desinterès, indiferència o escepticisme.

“A la gent li és bastant igual el tema, que Bellaterra faci el que vulgui”, opina Miguel Ruiz, president de l’Associació de Veïns de Montflorit. “És complicat tenir una posició al respecte perquè Bellaterra és com si fos un món a part”, afegeix el president de l’Associació de Veïns dels Quatre Cantons, Carlos Duran. Des de l’Associació de Veïns de Canaletes, José Antonio Trigueros repeteix el mateix missatge, però hi aprofundeix i assegura que, tot i que l’opinió general de la gent que es mulla és que prefereix que Bellaterra no marxi, “l’arrogància, la imatge que donen de pijos i l’etiqueta de santcugatencs que abanderen fa que els veïns passin per complet del tema”.

De fet, altres associacions veïnals i col·lectius locals, tret dels veïns de les Fontetes, que sí que defensen que Bellaterra es quedi, han preferit no fer declaracions al respecte, al·legant que no tenen una opinió ferma sobre la qüestió i que els és igual.

Cerdanyola vs. Sant Cugat

Mentre la majoria dels veïns de Cerdanyola, doncs, miren cap a una altra banda, la situació que es viu a l’Ajuntament és totalment diferent. Bellaterra i l’expedient de segregació –que inclourà informes tècnics del mateix consistori, del de Sant Cugat, de l’EMD, de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb els seus respectius posicionaments– s’han convertit en la gran preocupació del govern cerdanyolenc.

El moment àlgid de tensió del conflicte començava el 7 de gener quan, de forma paral·lela, l’EMD aprovava un informe tècnic donant com a possible l’annexió a Sant Cugat i l’Ajuntament d’aquesta localitat aprovava el seu, també considerant “viable” el procés d’integració de Bellaterra.

Pocs dies després, el 12 de gener, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC), convocava una roda de premsa on acusava l’Ajuntament de Sant Cugat de “deslleial”. El batlle assegurava que, en converses prèvies, el seu homòleg santcugatenc, Josep Maria Vallès (Junts), li havia traslladat que no hi havia interès a annexionar-se Bellaterra.

Davant les acusacions, l’Ajuntament de Sant Cugat rebutjava qualsevol “deslleialtat”, i detallava que el seu informe només avala tècnicament la viabilitat d’absorbir Bellaterra i negava cap interès ni implicació política.
En qualsevol cas, l’informe dels santcugatencs suposava per a Cerdanyola un revés que no s’esperava, i per això Cordón avançava que farien servir tots els mecanismes “polítics, administratius i judicials” per preservar la integritat territorial actual. De fet, Cerdanyola ja començava a treballar en aquest sentit abans que esclatés la polèmica, al Ple del 18 de desembre. Aquell dia, l’Ajuntament aprovava per unanimitat una declaració institucional per millorar les relacions institucionals amb Bellaterra, oferir millors serveis públics al veïnat de la zona i impulsar espais de diàleg i un nou conveni de col·laboració amb més competències i millor finançament.
Així, Cerdanyola posava tota la carn a la graella per aconseguir que Bellaterra no marxi, però dies després la mala maror generada aturava tota aquesta voluntat d’establir ponts, almenys fins al febrer, quan s’espera que el Ple aprovi l’informe tècnic de Cerdanyola, contrari a la separació.

Tensió a Bellaterra

Més enllà de la picabaralla entre Cerdanyola i Sant Cugat, la tensió també s’ha traslladat a Bellaterra. Tot i que l’informe de Sant Cugat els obre la porta, també demana a la Comissió Veïnal Bellaterra és Sant Cugat, impulsora de la segregació, que “es posicioni sobre la voluntat o no d’agregar Bellaterra a Sant Cugat amb l’estructura de l’EMD plenament operativa”. Aquest punt ha aixecat polèmica.

Des de la comissió mantenen que cal marxar de Cerdanyola per la manca històrica de vincles i d’inversions, i posteriorment acordar quin estatus ha de tenir Bellaterra dins de Sant Cugat. En canvi, el govern de Bellaterra descartaria marxar si això implica perdre l’estatus d’EMD.

Davant d’això, l’oposició de Bellaterra va presentar al darrer Ple, del 19 de gener, una moció que havia de servir per celebrar un referèndum per veure si els veïns volen passar a formar part de Sant Cugat a qualsevol preu. Amb tot, en l’últim moment van retirar la moció, tancant la porta a la consulta popular en trobar-se en minoria, i van avançar que treballaran per aconseguir que l’equip de govern de Bellaterra canviï de punt de vista i es faci seva la idea del referèndum, esperant que la tensió que hi ha amb Cerdanyola els faci apropar posicions.

Sigui com sigui, qui té i tindrà la paella pel mànec en tot moment és i serà la Generalitat. Amb els informes tècnics de totes les administracions implicades en la segregació haurà de decidir què fer, analitzant molt bé totes les cartes que s’han anat posant sobre la taula. Les posicions de les tres poblacions implicades ja estan clares, mentre que la resta d’organismes opten per arribar a un consens que sembla més inviable que mai.

Font: Línia del diari metropolità