LLUIS TORRES|La bellaterrenca Laura Ruiz, en nom del veïnat de Bellaterra va exposar als representants del Govern municipal de Cerdanyola, tota una bateria de temes d’interès comú com és la seguretat, pilones, càmeres de trànsit, enllumenat, neteja, etc, etc. Que s’ha complert del que l’Ajuntament de Cerdanyola es va comprometre fa més de 5 anys?
FACTA NON VERBA X BELLATERRA!
Les 10 mides que es va comprometre l’Ajuntament Cerdanyola davant del veïnat de Bellaterra a la trobada del Centre Cívic, el 20 de febrer de 2020
1. Inversió més important des de 1979 amb un total de 5.400.000 d’euros
2. Renovació general dels fanals per nou allumenat de leds
3. Renovar les pitjors voreres i carrers seguin un plànol d’experts en forma de colors.
4. Renovació de la Plaça del Pi per vianants i desviament de la BV-1414 pel carrer Luis d’Ábalo
5. Pacificar la BV-1414 amb més semàfors
6. Aparcaments amb parquímetres de 2 hores pels vehicles de fora de la zona 1. Gratis pels cotxes elèctrics i descompta pels híbrids.
7. Aportar servei de metge al CAP de Bellaterra
8. Millorar servei de neteja i papereres
9. Conservar els Agents Cívics i retirarada del contenciós administratiu aprovat en el ple de Cerdanyola.
10. Més presència de Guardia Urbana per aportar més seguretat a Bellaterra
“El futur d’aquest barri que acull la Universitat Autònoma de Barcelona provoca una batalla política entre una localitat governada pel PSC i una liderada per Junts i ERC. La decisió final estarà a mans de la Generalitat, que tindrà en compte informes dels diferents autors”
Aleix Camprubí ✍️ La Junta de veïns de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra (Barcelona) -un nivell administratiu inferior al municipi que existeix a Catalunya, amb poc més de 3.000 veïns- ha aprovat recentment la segregació de Cerdanyola i l’annexió a Sant Cugat. Es tracta d’una iniciativa que ha obert la guerra política entre les dues localitats metropolitanes veïnes, la primera liderada pel PSC i la segona governada per Junts i ERC. Però que darrere amaga motius històrics i socioeconòmics, amb elements com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com peça clau, barrera física, pol acadèmic i científic. Qui tindrà la darrera paraula serà la Generalitat socialista, que haurà de prendre una decisió després de valorar els informes dels diferents autors.
Els veïns de Bellaterra litiguen des del 2015 perquè el barri canviï de localitat, amb la intenció que no afecti la UAB, que continuaria formant part del primer municipi. La Comissió Bellaterra és Sant Cugat, formada per part del veïnat, va demanar el 2019 l’obertura d’un expedient d’alteració del terme municipal de Cerdanyola, consistent en l’agregació del territori de Bellaterra i l’àmbit de Can Fatjó dels Aurons a Sant Cugat. Al·legaven que el vincle és més fort amb aquest municipi, tant per proximitat geogràfica com per al dia a dia, on molts veïns del barri solen fer vida. El moviment veïnal va recollir 1.230 signatures.
Però l’Ajuntament de Cerdanyola no va atendre la petició i la comissió va portar el cas a la justícia. El 28 juny de l’any 2024 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictava sentència ferma que obligava l’Ajuntament de Cerdanyola a tramitar l’expedient. El passat 7 de novembre, per completar la documentació de l’expedient, el consistori de Cerdanyola va demanar un informe a l’Ajuntament de Sant Cugat perquè es posicionés sobre la integració del barri de Bellaterra. El 7 de gener d’enguany, l’EMD va lliurar l’informe aprovat al batlle socialista de Cerdanyola, Carlos Cordón.
En el debat obert, Sant Cugat ha considerat “viable” la integració: La junta de govern local ha aprovat un informe que avala aquest procés després de constatar que es compleixen els requisits legals. El consistori ha respost “tècnicament” les qüestions plantejades” per l’Ajuntament de Cerdanyola “sense entrar en el fons polític”, per bé que l’alcalde socialista ha acusat el consistori santcugatenc de “deslleial” davant l’informe. Cordón ha dit que en les converses prèvies, el seu homòleg, Josep Maria Vallès (Junts), li havia traslladat que no hi havia interès a incorporar l’actual EMD.
El consistori de Cerdanyola preveu que al març s’aprovi el seu informe relatiu al futur de Bellaterra. Des de llavors, la Generalitat de Catalunya tindria uns sis mesos de coll per determinar definitivament si es manté a Cerdanyola o no, en un calendari que, a molt estirar, s’allargaria fins a l’octubre, preveuen fonts municipals. Ho farà tenint en compte els diversos actors implicats: a més de l’informe de l’EMD, també valorarà l’informe positiu de Sant Cugat, així com els documents de la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consell Comarcal del Vallès Occidental.
L’informe de Bellaterra destaca el que consideren avantatges de mantenir l’estatus d’EMD, com disposar de personalitat jurídica pròpia, “que garanteix la interlocució institucional, i que permet accedir d’una manera directa als ajuts i subvencions d’altres administracions”. Els serveis jurídics del govern de l’EMD consideren que un canvi d’adscripció municipal no comportaria necessàriament la pèrdua automàtica d’aquesta condició. L’informe acaba assenyalant la voluntat i necessitat que Bellaterra disposi d’un marc institucional i administratiu propi.
El president de l’EMD Bellaterra, Josep Maria Riba, insisteix que el que està fent el seu govern és “complir un mandat democràtic”. En declaracions al diari Públic, el responsable recorda que la recollida de signatures va comptar amb el suport de gran part dels censats: “Van dir que volien anar a Sant Cugat mantenint l’EMD, ens ho hem pres molt seriosament”. Recorda que la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va tirar endavant la reclamació, i que ells s’han vist abocats a donar-hi resposta.
Riba insisteix que els motius darrere tot plegat són múltiples i venen de lluny. Destaca que hi ha una gran percepció que “el que es paga no es veu compensat”. Tot i admetre que “no ha estat mai estudiat”, insisteix que la sensació que donen més del que reben està “estesa”: “Cerdanyola no inverteix prou del que ingressa de Bellaterra”. Tot i això, celebra que en els darrers anys Cerdanyola hi estigui investint més, i creu que “aquest és el camí”. D’altra banda, per bé que la UAB fa de “barrera física”, descarta que la institució estigui directament vinculada al pes econòmic de Bellaterra.
A escala política, admet que els dos ajuntaments “han rivalitzat per temes altres vegades”, en una “rivalitat històrica que és normal, com passa en altres municipis”. “Això s’ha desfermat amb el fet que s’alteri el territori, que ha fet saltar espurnes”, sosté. Això no obstant, creu que tot plegat “va més enllà del tema de partits”: “Si haguessin sigut del mateix color, també haurien saltat. Potser d’una altra manera o amb menys forca”. De fet, apunta que Junts a Cerdanyola, al ple de desembre, va votar a favor que Bellaterra no marxés del municipi, encara que Sant Cugat estigui liderat per un alcalde juntaire.
Enfrontament polític entre consistoris
En qualsevol cas, l’enfrontament entre consistoris és real. L’informe de Sant Cugat veu viable el procés d’integració, si bé demana a la comissió impulsora que “es posicioni sobre la voluntat o no d’agregar Bellaterra a Sant Cugat amb l’estructura de l’Entitat Municipal Descentralitzada plenament operativa”. El tinent d’alcalde Bernat Picornell (ERC) diu que el consistori ha respost “tècnicament” les qüestions plantejades per l’Ajuntament de Cerdanyola “sense entrar en el fons polític”. “Més endavant”, diu, podran “resoldre els dubtes” i “fer una valoració més política”.
El tinent d’alcalde de Sant Cugat, Bernat Picornell, assegura que han respost “tècnicament” a les qüestions i “sense entrar en el fons polític”
Com recorda l’informe, l’EMD de Bellaterra va ser creat per un acord del ple municipal de Cerdanyola del Vallès. Així, el text defensa que, si acaba integrant Bellaterra al municipi, quedaria en mans de l’Ajuntament de Sant Cugat decidir “de quina manera s’integra territorialment Bellaterra a aquesta localitat, deslliurant-se de qualsevol obligació de mantenir una estructura administrativa que va ser creada per un altre ajuntament a través d’un acord de ple”.
La Junta de Govern Local destaca que Sant Cugat té molta més població que Bellaterra i que tenen “espais urbans comuns”. “La relació del veïnat de Bellaterra amb l’espai urbà de Sant Cugat és òbvia i queda contrastada per les dades, per exemple, del transport públic dels Ferrocarrils“, diu el comunicat. Pel que fa a les consideracions de caràcter econòmic, l’Ajuntament de Sant Cugat no disposa de dades de Cerdanyola, si bé entén que els pots assumir. Sant Cugat té més població, més pressupost i “més potencial econòmic, recorda el consistori.
Enfront d’aquesta versió trobem la de l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón, que ha acusat l’Ajuntament de Sant Cugat de Junts i ERC de ser “deslleial” davant l’informe positiu per annexionar Bellaterra. En roda de premsa aquesta setmana, ha assegurat que faran servir tots els mecanismes “polítics, administratius i judicials” per preservar la integritat territorial actual. “No hauríem pensat mai que patiríem aquesta deslleialtat institucional”, ha assenyalat, sobre un gest que consideren que vulnera els principis de cooperació entre municipis.
Cordón ha destacat que sempre han treballat estretament amb els municipis del seu voltant de manera “lleial, discreta i directa”, tot apuntant que l’Ajuntament de Sant Cugat sempre ha estat la primera administració amb qui han volgut parlar sobre la situació. “En converses informals ens han dit que no preveien donar suport a una iniciativa com aquesta, però hem vist com han treballat de manera unilateral, deslleial i per l’esquena sense comptar amb l’Ajuntament de Cerdanyola per annexionar Bellaterra al seu municipi”, remarca.
Cordón qualifica la situació com “la gota que ha fet vessar un got ple”, després de diverses “múltiples actuacions” que han anat passant per alt pel bé de les relacions entre els dos municipis en aquest mandat: “L’actual govern de Sant Cugat no té interès per treballar amb Cerdanyola”. Per tot plegat, creu que les relacions estan “en la pitjor forma possible”. Pel que fa als suports, Cordón ha apuntat que el PSC i En Comú Podem dels dos municipis avalen que Bellaterra es mantingui com a part de Cerdanyola, i ha considerat que els partits d’esquerres i progressistes haurien de defensar el mateix.
Mantenir l’EMD, línia vermella
Amb tot, Cordón ha recordat que un dels objectius d’aquest mandat és renovar el conveni entre Cerdanyola i Bellaterra. Tot i que el document està en procés de treball i no se’n coneixen els detalls, ha destacat que es contempla triplicar la inversió actual, d’uns 500.000 euros anuals al marge de les aportacions extraordinàries, així com incrementar les competències de l’EMD. L’alcalde ha remarcat que la integració de Bellaterra a Sant Cugat no es podria fer com a EMD, donat que aquesta condició administrativa és fruit de l’acord a què va arribar l’Ajuntament de Cerdanyola.
Mantenir l’estatus d’EMD, però, és una línia vermella pel govern de Bellaterra: “Si anem a Sant Cugat, que sigui com a EMD. És molt important mantenir-la”, diu Riba. El president recorda que aconseguir aquest estatus “va costar molt” i que ara “no sembla tan clar legalment” que es mantingui si fan el canvi de municipi, “una cosa que devia semblar fàcil el 2019” quan es va impulsar la iniciativa. “No em penso perpetuar políticament, però una EMD dona molt joc. Tens respecte institucional, entitat jurídica i, sobretot, ajuts tècnics i econòmics directes d’altres administracions, no a través de l’ajuntament”, destaca.
Passi el que passi a escala jurídica i política, Riba assegura que no tiraran la tovallola amb aquesta reclamació, per bé que descarta tirar-ho endavant si es perd l’EMD. En qualsevol cas, recorda que en els darrers anys s’ha negociat una “millora del conveni” amb Cerdanyola que, en cas de quedar-se al municipi, “s’ha d’aconseguir” perquè “no s’ha tancat mai”. “Si no, hi haurà més intents de segregació. Cerdanyola ha de fer més inversió”, insisteix.
Riba també explica que hi ha interpretacions jurídiques diverses sobre què passaria amb aquest estatus en cas de canviar de municipi. “Algunes diuen que es va crear vinculat a l’Ajuntament de Cerdanyola i, si canviés, s’hauria de començar de zero”, apunta. Això no obstant, els seus equips jurídics els diuen que en cap cas el canvi de municipi suposaria dissoldre l’EMD. “En tot cas ha de ser la Generalitat que se la carregui, i els motius no son canvi de municipi. Tampoc està tan clar”, diu, assegurant que no tenen cap input de les intencions del Govern.
La comissió no vol desfer el camí
Al seu torn, la Comissió Bellaterra és Sant Cugat considera que cal marxar de Cerdanyola de totes totes. Miquel Vázquez, president del col·lectiu, ha assegurat que en les darreres dècades l’Ajuntament no ha donat resposta a la creixent desafecció entre una part important del veïnat, un fet sumat als hàbits de consum. En aquest sentit, ha destacat que és la Generalitat qui determinarà el futur de Bellaterra, previsiblement a la tardor, i el col·lectiu opta per trobar un encaix a Sant Cugat, sigui en forma d’EMD o d’altres opcions, com la de Consell de Barri o Consell de Poble.
Amb tot, han apuntat que han traslladat a la presidència del govern de Bellaterra la proposta per fer una consulta ciutadana per decidir si els veïns volen marxar a Sant Cugat encara que es perdi l’estatus d’EMD: “Ho hem demanat dues vegades i ens ho ha denegat, i el pròxim ple del 19 de gener l’oposició li ho tornarà a traslladar”, ha destacat. Riba considera que aquest punt es podria abordar, però més endavant, un cop la Generalitat emeti el seu veredicte.
Font: Público
Aleix Camprubi és redactor de Pauta Media para el servicio de información de actualidad de Públic. Periodista (URV) especializado en comunicación deportiva (URL) y humanidades contemporáneas (UOC). Habla catalán, castellano e inglés. Interesado en política, sociedad, cultura, gastronomía, arte y deportes. También es el responsable de web y redes del Cafè d’idees (La2 de RTVE Catalunya) y redactor de directos en La Vanguardia. Redactor de Pauta Media pel servei d’informació d’actualitat de Públic a Barcelona. Periodista (URV) especialitzat en comunicació esportiva (URL) i humanitats contemporànies (UOC). Parla català, castellà i anglès. Interessat en política, societat, cultura, gastronomia, art i esports. També és l’encarregat de web i xarxes del Cafè d’idees (La2 de RTVE Catalunya) i redactor de directes a La Vanguardia.
BELLATERRA.CAT 