Bellaterra, 15 de gener de 2026
“No cal ser expert per entendre-ho: si Sant Cugat incorpora un nucli d’alta renda, reforça la imatge de ciutat “prèmium” i això fa que el sòl i els pisos siguin encara més atractius per a qui més pot pagar. I quan passen aquestes coses, qui ho pateix som els veïns i veïnes que ja fem malabars per seguir vivint aquí”. Ramón Gutiérrez

RAMÓN GUTIÉRREZ ✍️ L’annexió de Bellaterra no és un tema neutre ni només de mapes i límits municipals. Parlem d’afegir un dels nuclis amb més renda de la comarca a Sant Cugat, una ciutat que ja té un dels mercats d’habitatge més cars del país.
Això passa mentre l’Ajuntament omple titulars amb grans anuncis de projectes d’habitatge i intenta vendre’s com a referent en polítiques d’habitatge. Però, al mateix temps, veiem com aposta per una operació que molt probablement acabarà pressionant encara més els preus, tant de compra com de lloguer.
No cal ser expert per entendre-ho: si Sant Cugat incorpora un nucli d’alta renda, reforça la imatge de ciutat “prèmium” i això fa que el sòl i els pisos siguin encara més atractius per a qui més pot pagar. I quan passen aquestes coses, qui ho pateix som els veïns i veïnes que ja fem malabars per seguir vivint aquí.
L’informe que ha elaborat el govern municipal parla de viabilitat tècnica, però no entra a valorar què suposa per a Cerdanyola perdre una zona amb força capacitat contributiva. Si un municipi amb menys renda perd recursos, es fa més difícil garantir serveis públics i reduir desigualtats entre barris.
Sant Cugat (i Cerdanyola) necessiten justament el contrari: més barreja social, més parc d’habitatge assequible i una mirada de comarca que posi la cohesió per davant dels interessos de qui més té. El que no ens podem permetre és avançar cap a “ciutats-gueto”, més segregades per renda i on cada cop més gent hagi de marxar perquè no pot seguir el ritme dels preus.
Per això cal preguntar-nos si aquesta annexió ajuda a tenir una ciutat més justa o si, un cop més, fem passes en la direcció de fer de Sant Cugat un lloc cada cop més inaccessible per a moltes famílies. Si de veritat es vol garantir el dret a l’habitatge les polítiques que fem com a ciutat han d’anar en aquesta línia, no a reforçar encara més la bombolla.

Font: Cugat.Cat