BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 2 de gener de 2026

“La decisió de la Generalitat obeïa, segons fonts de la Conselleria de Salut, a no distanciar-se del que passava a la resta d’Espanya en relació amb el tabac, i a la voluntat del Govern català de no endurir de forma unilateral des de Catalunya el veto de fumar”.

La Conselleria de Salut va descartar l’any 2006 —després de quatre anys de mantenir oberta l’opció— prohibir el tabac als bars i restaurants de menys de 100 metres quadrats de superfície. Aquest sector agrupava el 90% dels bars –en el 85% es permet fumar– i més del 70% dels restaurants, que també han autoritzat el tabac de forma majoritària.

La decisió de la Generalitat obeia, segons fonts de Salut, a la decisió de no distanciar-se del que passa a la resta d’Espanya en relació amb el tabac, i a la voluntat del Govern català de no endurir de forma unilateral des de Catalunya el veto de fumar.

La Generalitat tenia competències per impulsar una llei autonòmica que prohibia fumar en tota mena d’establiments, inclosos els bars petits, als quals la llei espanyola va deixar l’opció d’escollir si permetien o no el tabac.

Aquest pas legal, no obstant, l’ha va declinar el Govern davant la dispar, i fins i tot irregular, aplicació que la llei antitabac estava tenint en diverses comunitats espanyoles. Madrid i el País Valencià incomplien obertament la norma en diversos dels seus articles.

Catalunya va estar, des de la seva promulgació el 2004, la comunitat que va acatar la llei més estrictament. Encara que els portaveus de Salut van tornar a fer servir l’expressió “de moment” a l’alludir el tema, el veto al cigarro en tots els bars no figura en el projecte de decret que regula tot el que faltava per concretar en relació amb la venda i les retolacions sobre el tabac.
Aquest era, en definitiva, el moment en què s’esperava el pronunciament definitiu de la Generalitat sobre un aspecte –el de la impossibilitat de prendre cafè en un bar sense respirar fum de tabac– que va estar criticat pels col·lectius mèdics i altres sectors socials.

EL NEGOCI

Els gremis de restauració catalans, no obstant, sempre és varen oposat a qualsevol enduriment de la llei espanyola antitabac, que consideren excessiva. La norma, contra el que temia el sector durant quatre anys, no va afectat el seu volum de negoci.

“El nou decret obligava que els locals en què estigués prohibit fumar ho indiquessin a la porta amb un rètol situat en un espai visible”.

“En els que permetin el tabac en algunes zones s’haurà d’advertir, també a l’entrada, que no està permesa la presència de menors de 16 anys en aquests espais. Els adolescents, en canvi, sí que poden entrar als bars petits on es pot fumar”.

EL PLANETA REBEL

Les sales de festes varen de retolar que no es permet el tabac en els horaris en què el local es destina a festes per a menors d’edat. Aquest punt va estar criticat per la federació que agrupa els locals recreatius, que addurexien l’aspecte “discriminatori” d’aquella mesura si es comparen amb els bars petits.

Llei antitabac d’Espanya del 2006

Es coneix com a llei antitabac d’Espanya de 2006 a la Llei espanyola 28/2005, de 26 de desembre, el nom complet de la qual és Llei de mesures sanitàries davant del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.  Va entrar en vigor l’1 de gener del 2006, encara que alguns aspectes de la llei no van entrar en vigor fins al setembre del 2006 i el gener del 2007, i la mesura més important del qual és la prohibició de fumar en llocs on fins a aquesta data estava permès, com els llocs de treball (tant públics com privats) o els centres culturals.
Va ser modificada substancialment per la Llei 42/2010, del 30 de desembre del 2010, que va estendre la prohibició de fumar a qualsevol tipus espai d’ús col·lectiu.
La llei del 2006 distingia zones on estava “totalment prohibit fumar”, i espais on es podia fumar si s’habilitava una sala especial de fumadors.  Les comunitats autònomes eren les responsables de vigilar el compliment d’aquesta llei, establerta dins del Conveni marc per al control del tabac, a més de tenir la competència per al desenvolupament normatiu de la Llei.
El PSOE van plantejar al seu moment, normes pròpies que la suavitzaven o van crear una normativa d’aplicació, règim d’inspeccions o règim sancionador, cosa que de facto va portar a no fomentar des dels poders públics el compliment de la Llei. La llei antitabac no podia ser modificada en sentits menys restrictius (a la baixa) per les comunitats, sinó només al contrari.

Llei antitabac 2 gener 2011

Es coneix com a Nova llei antitabac o Llei antitabac 2011 la llei espanyola que va entrar en vigor el 2 de gener del 2011 impulsada per la ministra de sanitat Trinitat Jiménez García-Herrera durant la segona legislatura de la Generalitat  la prohibició de fumar a qualsevol tipus de local tancat obert al públic: bars, restaurants i discoteques lliures de fum.  Aquesta prohibició també afecta els edificis constituits en règim de propietat horitzontal (comunitats de propietaris) o vertical (un únic propietari).  També està prohibit fumar als recintes dels parcs infantils i zones de joc per a la infància. Només hi ha unes quantes excepcions, però en general es pot parlar de “prohibició total”, el que iguala la legislació espanyola a les més avançades en aquesta matèria com poden ser l’estaunidenca, l’alemanya o la britànica.

Font: Wikipèdia, El Periódico