Bellaterra, 2 de novembre de 2025
Compartim un article de Caterina Úbeda Oltra aparegut a la revista d’història catalana Sàpiens, articles que recorden el 50è aniversari de la mort de Franco i reflexionen sobre el gir dels joves cap a la dreta?
Des que la nova ultradreta ha aprofitat l’ús de les xarxes socials per difondre el seu missatge, hem sentit declaracions que vinculen els joves amb l’extrema dreta i fins i tot amb el franquisme. Però, quanta veritat hi ha en tot això? I què diu l’extrema dreta sobre el dictador?
Text de CATERINA ÚBEDA OLTRA
El 10 de desembre de 2024, l’usuari Capitán Bitcoin va publicar un fil -que posteriorment va ser esborrat- a la xarxa social X (abans Twitter) que recordava un dels “assoliments” de Francisco Franco, “un dictador controvertit amb un llegat que pocs coneixen a fons, ignorat per la dreta, demonitzat per l’esquerra”. Entre aquests assoliments, Álvaro Pau, nom real de l’usuari, incloïa infraestructures (embassaments), ecologisme (“El franquisme va crear Parcs Nacionals i va establir lleis pioneres de protecció del medi ambient”), Progrés Social (Seguretat Social, pensions, assistència mèdica, prestacions per desocupació), educació universal, habitatge per a tothom i identitat nacional (“va reforçar la idea d’una Espanya unida i estructurada, i va desenvolupar institucions que van impedir” “evitar que el país s’ensorrés en temps de crisi”), i acabava amb una nota sobre les dones: “Tot i que amb les limitacions típiques de l’època, el règim franquista va promoure l’educació femenina a través d’institucions com la Secció Femenina. Va permetre a milers de dones accedir a l’alfabetització i la formació professional, i finalment a la integració al món laboral en dècades posteriors.”
El Capità Bitcoin, que té 549.431 seguidors a X, és un dels anomenats fatxatubers (“Fatxa” és feixista en català), persones que utilitzen les xarxes socials per transmetre les seves idees seguint el camí habitual de la dreta, basant-se en l’estratègia de la mentida i les notícies falses, especialment en temes relacionats amb els anomenats tabús culturals, com el feminisme i les feministes, la violència de gènere i el col·lectiu LGTBIQ. Molt bé, el Capità Bitcoin és una excepció en relació amb Franco, que no sol formar part dels discursos dels fatxatubers, només en comentaris que destaquen els mals del món (en referència al president espanyol, Pedro Sánchez), el pitjor dels quals sol ser la seva política de Memòria Històrica.
ElValleNoSeToca
Aquest tema va tenir un moment destacat a les xarxes quan es va exhumar el cos de Franco del Valle de los Caídos, l’octubre del 2019. En aquell moment, es va crear #EIValleNoSeToca, l’etiqueta utilitzada pels grups d’extrema dreta per criticar aquesta acció. VOX, que va votar en contra de l’exhumació, va fer alguns tuits al respecte sense gaire resposta. Un d’ells va ser un vídeo d’un minut de l’eurodiputat Jorge Buzadé, publicat des del compte oficial del partit a Madrid, en què es parlava del jaciment com “un monument que forma part del Patrimoni Nacional” i en què s’afirmava que el partit vol “reconciliació”.
“Tot i que hi ha representants individuals que ho fan, VOX, com a partit, no reivindica oficialment ni explícitament el franquisme”, afirma Xavier Casals, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i especialista en moviments ultres. “Fuerza Nueva, als anys setanta, per exemple, era neofranquista, però avui dia l’ultradreta no es dedica a lloar Franco. VOX no reivindica el franquisme, pocs grups ultres reivindiquen una genealogia històrica. Els votants de Donald Trump no tenen una edat d’or que si els permetin mirar al passat, els votants de Marine Le Pen no exigeixen un retorn al règim de Vichy. La reivindicació del passat té un pes limitat a l’extrema dreta, ara la tenen les anomenades batalles culturals, com el feminisme i la immigració. Mireu el cas d’Aliança Catalana: el seu camp de batalla són els musulmans, i això mou molt les classes socials”, afegeix Casals.
Orgullosos de la història
A “Mitos y cuentos de la extrema derecha”, l’historiador italià Steven Forti escriu que, per a VOX, la història d’Espanya és una “epopeia extraordinària” en què l’esdeveniment històric clau és la Reconquesta. “Dóna molt poca importància a esdeveniments de la història contemporània com la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista”, i recorda que, des del 2018, el programa del partit inclou la frase “Hem de retre homenatge conjuntament a tots aquells que, des de diferents perspectives històriques, van lluitar per Espanya”. I un punt més. La historiadora Matilde Eiroa San Francisco i la investigadora i analista de xarxes socials Mariluz Congosto van examinar 64.000 tuits publicats des del compte oficial de VOX entre el 14 de gener de 2014 i el 25 de maig de 2022, i en van trobar seixanta-set que apel·laven a Franco, trenta-nou dels quals feien referència a l’exhumació del cadàver del dictador. Entre els tuits sobre història, hi havia afirmacions com ara “A VOX estem orgullosos de la nostra història”, un orgull “concretat en personatges com els Reis Catòlics o la conquesta d’Amèrica”, en paraules d’Eiroa San Francisco.
Tanmateix, Forti —com Eiroa— també especifica que el fet que VOX no al·ludeixi al franquisme no vol dir que no faci «un ús ideològic i partidista de la dictadura». Tots dos també se centren en les xarxes socials, que són clau per difondre el missatge d’extrema dreta. Forti subratlla que la novetat més important del fenomen que anomena ultradreta 2.0 és que «la capacitat d’utilitzar les noves tecnologies digitals li ha permès (…) fer viral el seu discurs i (convertir) les seves idees (…) en acceptables o, encara més, de sentit comú per a una gran part de la població».
(Inserir al final de la pàgina 116)
●EL DILEMA
Feixisme, sí o no?
En alguns mitjans de comunicació, debats polítics i campanyes electorals, el concepte de feixisme és molt present. «Però té sentit utilitzar-lo —fins i tot si parlem de política o d’estratègies feixistes— per definir la nova extrema dreta del segle XXI i, fins i tot, règims autoritaris en diferents latituds?», és la pregunta que es planteja Steven Forti a Extrema Derecha 2.0.
Per a l’historiador, si s’utilitza tant, i de vegades de manera «indiscriminada», hi ha el risc de fer un flac favor al concepte de feixisme, «de buidar-ne el significat històric».
La lliçó d’història.
Aquest domini de les tecnologies digitals és també la manera com l’extrema dreta ha arribat al sector de votants més jove, els grans usuaris de les xarxes —el 86%, en el grup d’edat de 12 a 17 anys, i el 91%, en el grup d’edat de 18 a 30 anys, a tot Espanya, segons dades de l’estudi Xarxes Socials 2025, de LAR, l’organització internacional que representa la indústria de la comunicació, la publicitat i el màrqueting digital. «Això, però, no vol dir que els joves siguin franquistes», remarca Xavier Casals.
Una afirmació compartida per Jordi Pérez, que ha estat professor d’història a secundària i batxillerat durant gairebé quaranta anys. “El règim de Franco és un dels temes més llargs del programa d’història de segon de batxillerat, s’estudia a fons i s’inclou a la prova d’accés. Però per als joves és molt llunyà i els costa imaginar-se’l. Potser sentireu alguns comentaris com ara ‘Ah, doncs els franquistes -o Franco- també van fer coses bones’, però això no vol dir res”,
Casals també ho pensa i veu el pas del temps com un factor clau per entendre aquestes afirmacions: “Per als que tenim una certa edat, el franquisme té un punt físic, el vam viure. Però per a una persona de quinze o vint anys és una etapa molt llunyana, que va passar fa cinc dècades. A més, la transmissió del passat en l’àmbit familiar s’ha diluït o ha desaparegut, i ara hi ha una dimensió tecnològica diferent; els joves tenen la informació “que els arriba a través de les xarxes”, diu Casals. I afegeix: “La idea que els joves ho trivialitzen perquè estan influenciats per l’extrema dreta no és certa, ho trivialitzen perquè no en són conscients”. Aquestes afirmacions també les comparteix Miquel. Carceller, professor d’Història a l’Institut Joncar, de Barcelona, i professor d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona.
“Hi ha un gran problema de desconeixement a les aules, i no només del franquisme, sinó de la geografia o l’Holocaust”, explica. “En els darrers anys s’ha tret importància al coneixement i s’ha donat importància al que s’anomenen processos -l’assoliment d’un esperit crític, per exemple- però els processos, sense coneixement, no serveixen per a res. I aquest és el problema: els joves no saben triar perquè no tenen un discurs crític, i per això és tan fàcil que un canalla que blanqueja qualsevol mena de totalitarisme hi coli el seu discurs. El franquisme també hauria de ser obligatori a quart d’ESO. Sempre ho havia estat, però en el currículum d’Educació del 2022 va deixar de ser-ho”, afirma.
Per a Casals, el tema central en el cas dels joves és “la tendència a assumir formes autoritàries de govern”, un gir cap a “l’acceptació de l’autoritarisme” que és global, com explica l’assessor de comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí a “Polarització, solitud i algoritmes”, on recull enquestes de diversos llocs del planeta sobre la generació Z, la dels joves nascuts entre el 1997 i el 2012.
A l’Estat, segons l’estudi del Centre de Recerca Sociològica (CIS) Qualitat de la Democràcia (III), de l’abril de 2025, el 17,3% dels joves d’entre 18 i 24 anys de tot l’estat espanyol consideren que “en algunes circumstàncies, un govern autoritari és preferible a un sistema democràtic”, un percentatge que puja fins al 21,4% en el cas de Catalunya.
Aquest retorn als valors autoritaris forma part del que el periodista i analista britànic Gideon Rachman anomena “l’era dels líders totalitaris”, líders, com ara Donald Trump i Vladimir Putin, “nacionalistes i populistes, que rebutgen el liberalisme i adopten nous mètodes d’autogovern”.
“Són partidaris del que el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, anomena “democràcia il·liberal”, aquells règims on hi ha eleccions, on formalment hi ha llibertats i partits polítics, però on a la pràctica hi ha autoritarisme que limita les llibertats.
En aquesta equació, i quan es parla de joves, també cal tenir en compte la distància que hi ha entre ells i elles pel que fa a l’acceptació del feminisme. Segons l’estudi “Nois, noies i un abisme. Opinions sobre la igualtat i el feminisme”, del juny del 2025, realitzat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), el 2024, el 40% dels nois d’entre 18 i 24 anys “estaven d’acord amb el concepte de feminisme”, un percentatge que el 1993 era del 69,3%. En el cas de les noies, la tendència ha estat la contrària: el 1993, el 56,3% de les dones d’entre 18 i 24 anys hi estaven d’acord, i, el 2024, el 80,8%.
“El problema és que hi ha una tendència cap a l’autoritarisme que pot prendre noves formes. En general, l’opinió pública espera el retorn del franquisme entre els joves, i aquest no és el problema, és un altre. El fenomen rellevant és aquest neoautoritarisme i neomasculinisme. Neo perquè són joves que van néixer en democràcia i han viscut en el feminisme”, diu Casals.”
PER SABER-NE MÉS
Els dos llibres esmentats de Steven Forti són imprescindibles: Mitos y cuentos de la extrema derecha (Catarata, 2023) i Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla (Segle XXI, 2021). També podeu llegir Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la guerra fría a la era de la globalización, de Xavier Casals (Crítica, 2003); La era de los líderes autoritarios, de Gideon Rachman (Crítica, 2021), i Polarización, soledad y algoritmos. Una radiografía de las nuevas generaciones, d’Antonio Gutiérrez-Rubí (Siglo XXI, 2025), i miro el documental La xarxa ultra, que el 2024 va emetre a TV3
“La xarxa ultra”: Com l’extrema dreta s’instal·la al mòbil dels joves:
Font: Caterina Úbeda Oltra, Sapiens
BELLATERRA.CAT 