Bellaterra, 26 de setembre de 2025
“L’origen de la crep flambejada més famosa, la Crêpe Suzette, és objecte d’una història que val la pena explicar, que demostra com, fins i tot en la cuina, l’atzar és la font de molts invents”.
LLUIS TORRES✍️Quan es parla de la cuina flambejada, és impossible no dedicar-hi un espai als Crêpes Suzette, la recepta que a Barcelona va oferir el Restaurant Finisterre des de la seva obertura, el 23 de desembre de 1943.
L’origen de la crep flambejada més famosa, la Crêpe Suzette, és objecte d’una història que val la pena explicar, que demostra com, fins i tot en la cuina, l’atzar és la font de molts invents.
Una anècdota relatada per diversos autors, tot i que amb moltes reserves sobre la seva veracitat, explica que el naixement de la crep més famosa, la Crêpe Suzette, va ser creat sense voler per Henri Carpentier, comissari del Café de Paris de Montecarlo.
En un banquet ofert per Eduard, el príncep de Gal·les, el 1896, va intentar fer una crep de la seva pròpia creació, però quan va afegir alcohol, el plat va incendiar-se. I l’accidental actuació culinària, en lloc d’aterrir els espectadors, va ser una font de gran diversió per al convidat, que va anomenar el plat Suzette, en honor a la seva parella.
Però més enllà de la paternitat de la invenció, que Carpentier (que va morir a la dècada del 1970) va reclamar però que molts neguen perquè el xef era massa jove per ser el maître del Príncep en aquell moment, el mèrit del xef francès, durant molts anys cap de la cuina de la família Rockefeller als Estats Units, va ser introduir la Crêpe Suzette als Estats Units, contribuint a la difusió de la cuina de la llar de foc en aquell país.
Les crêpes són masses senzilles, ràpides de preparar, que es poden utilitzar per crear moltes receptes delicioses que es poden acabar al menjador i omplir amb salses, purés de fruites, diversos farcits, etc. Es poden flamejar, untar amb un licor adequat; les millors crêpes han de ser fines, lleugeres i gairebé transparents.
La massa es fa amb farina de gra, generalment blat (però també fajol, mill i castanyes), llet, ous i sucre. A les pàgines següents, trobareu algunes receptes bàsiques per a la massa, els farcits i el coulis de fruites que els poden acompanyar, així com algunes receptes clàssiques.
Font: A. Ghilardi i G.Vaccarini
BELLATERRA.CAT 