Bellaterra, 23 de setembre de 2025
L’ànima del Hispània és sens dubte la Paquita i la Lolita Rexach. Van aprendre tot allò que saben de la seva mare, Rosario Surós, cuinera de les d’abans que cuinava amb el cor i amb el cap, on contenia un munt de receptes tradicionals catalanes. Les dues germanes basen la cuina en influències familiars, especialment de la comarca de la Selva, i també de la riquesa de les hores del Maresme, que gaudeixen d’un clima càlid.
LLUIS TORRES ✍️ La gastronomia catalana i espanyola és plena de dones cuineres que, moltes vegades, han preferit allunyar-se dels flaixos mediàtics i centrar-se en una cuina autèntica i magistral. Lluny de figures com Carme Ruscalleda, Elena Arzak o Bego Rodrigo, sense no es posaria entendre part del nostre patrimoni gastronòmic.
Dues d’aquestes dones són la Paquita i la Lolita Rexach, que fa més de 50 anys que reivindiquen la cuina tradicional catalana al mític Hispània, ubicat al costat d’Arenys de Mar, a la costa del maresme.
La força de la tradició
Per conèixer la història del restaurant hem de mirar enrere, quan els seus pares van comprar aquesta casa situada en un lloc privilegiat, i que, curiositats de la vida, aleshores era un garatge ja anomenat “Hispània”. Inicialment era un bar de carretera (la nacional II passa per davant) on es paraven els camioners per prendre guisats i carajillos, i va anar evolucionant a casa de menjars.
Va ser en aquest punt quan un dia van demanar a les germanes Rexach si podien preparar un dinar. El menú servit va ser el següent: escudella i carn d’olla de primer i sardines a la brasa de segon. I així fins al final, que ha estat un no parar.
Però quins han estat els valors que fan destacar el restaurant? En primer lloc, una cuina catalana refinada sustentada en un producte de primeríssima qualitat. Aquest és el lloc ideal per degustar una bona gamba del port d’Arenys, unes sardines i anxoves extraordinàries, i els millors calamars de potera de la comarca. I la prova és que les germanes Rexach es desperten molt aviat per començar a seleccionar aquells ingredients que passen el seu exigent tall de qualitat. Seguidament, els focs es posen a funcionar i l’aire s’omple d’una olor boníssima dels guisats que fa hores i hores que es cuinen lentament i amb l’amor d’un bon xup-xup sense presses.
En segon lloc, tot el personal del restaurant treballa amb una devoció total i absoluta per als clients. I part d’aquesta devoció l’han rebut clients de renom, com el rei Joan Carles, que va venir per primera vegada l’any 1973, i encara és príncep. I li devia agradar molt perquè ha tornat tantes vegades que la taula principal de la primera sala és la del rei. Tampoc ens hem d’oblidar de Néstor Luján, que fins i tot els va cedir les millors referències del seu celler personal quan va morir. I també de Manuel Vázquez Montalbán, que va fer esment d’aquesta casa a diverses novel·les.
Els pals de paller del restaurant
L’ànima del Hispània és sens dubte la Paquita i la Lolita Rexach. Van aprendre tot allò que saben de la seva mare, Rosario Surós, cuinera de les d’abans que cuinava amb el cor i amb el cap, on contenia un munt de receptes tradicionals catalanes. Les dues germanes basen la cuina en influències familiars, especialment de la comarca de la Selva, i també de la riquesa de les hores del Maresme, que gaudeixen d’un clima càlid.
Plats com les patates Serrat, els pèsols de Llavaneres, la llagosta o el pollastre en escabetx són alguns dels clàssics que ofereixen a tothom qui pelegrina fins al restaurant a la recerca d’una cuina amb molt de caliu i tradició.
Actualment, a diferència de la seva formació auto didàctica a la cuina, el fill de la Paquita, Ramon, ha seguit amb el negoci familiar, formant-se de manera acadèmica i en altres restaurants.
Recomanacions
Si aneu al restaurant, no us podeu perdre alguns plats de renom que li han donat la fama, com els popets saltats, el turbot al forn, els pèsols primaverals de Llavaneras o la crema catalana. I els seus plats de peixos, l’èxit també està assegurat atès que sempre han sabut detectar les millors peces i els talls més saborosos.
Des que el 1957 l’Hispania va obrir les seves portes com a restaurant -havia estat un garatge en els anys anteriors-, han transcorregut 52 anys.
La família Reixach ha regentat aquest històric establiment amb un èxit sense precedents i la seva notabilitat ha transcendit les fronteres de l’estat. L’Hispania d’avui ve catalogat per les principals guies del país com un dels millors restaurants d’Espanya, i les germanes Reixach, actuals propietàries, han estat guardonades amb innombrables premis i reconeixements.
Des que el 1957 l’Hispania va obrir les seves portes com a restaurant -havia estat un garatge en els anys anteriors-, han transcorregut 52 anys. La família Reixach ha regentat aquest històric establiment amb un èxit sense precedents i la seva notabilitat ha transcendit les fronteres de l’estat.
L’Hispania d’avui ve catalogat per les principals guies del país com un dels millors restaurants d’Espanya, i les germanes Reixach, actuals propietàries, han estat guardonades amb innombrables premis i reconeixements.
L’Hispania és, doncs, un monument a la gastronomia i com a tal resulta difícil proposar modificar-lo o ampliar-lo sense perdre la màgia que la història de mig segle li ha conferit. Per aquest motiu, l’encàrrec que rebem de dissenyar una reforma profunda del local ens va omplir de preocupació, per la complexitat del lloc i per la seva significació en la història de la cuina catalana, però també d’entusiasme pel que suposava un repte a l’intervenir amb profit i habilitat en un espai tant carregat de records.
Sorprenentment les propietàries van deixar que els arquitectes suggeríssim on i de quina forma actuar, una responsabilitat que ha pesat sobre els autors fins que finalment s’han vist i comprovat els resultats.
Vam escollir, doncs, una solució que ens va semblar la més neutra, la qual menys interferia en la història de la casa. I, en un jardí contigu, annex a la façana de la construcció principal, vam projectar un pavelló de vidre, lleuger i transparent, aeri, donat suportat per dos únics punts sobre la base del jardí. L’edifici d’estructura metàl·lica està cobert mitjançant una jàssera central postensada permetent construir-lo en només 3 mesos i mig gràcies als sistemes fabricats en taller i a l’ús de panells autoportants thermochip. Amb unes mesures exteriors totals de 16.45 x 5.00 x 3.50m d’altura, l’espai està configurat com una sala única connectada al menjador antic mitjançant un cos-manxa que actua de vestíbul previ i separador dels dos espais, el nou i l’antic.
Una actuació exigent davant el comportament acústic, amb la base de panells ecofon i murs perimetrals de fusta ratllada, assegura un confort ambiental sorprenent, que complementat amb altres materials com el parquet de roure en el paviment, les cortines enrotllables de teixit sobre els vidres perimetrals i les cadires folrades de tapisseries de qualitat donen a l’espai una sensació de benestar que el client de l’Hispania agraeix.
La distribució modular basada en mobles auxiliars mòbils permet variar amb facilitat la configuració del nou menjador, alhora que la il·luminació, programada per ordinador, matissa i encerta amb exactitud els escenaris desitjats.
El menjador ha entrat ja en ús i la seva relació amb la sala històrica s’ha demostrat no només compatible sinó extraordinàriament complementària. De fet està adquirint principalitat donada les seves formes rotundes, el seu lluminós i confortable espai i el seu mobiliari acollidor i versàtil.
La història de l’Hispania podrà prosseguir el seu camí sense contratemps. El seu nou menjador passarà a ser un capítol més que escriuran, amb admirable vocació, les seves propietàries i magistrals cuineres, Paquita i Lolita Reixach.
Restaurant Hispània
Camí Ral, 54 08350 Arenys de Mar ☎️ 93 791 04 57
BELLATERRA.CAT 