Bellaterra, 18 de setembre de 2025
Antonio Barragán Moriana (Catedràtic dHistòria Contemporània. UCO) ✍️Una de les qüestions que, potser, més sorprengui qualsevol ciutadà mitjanament informat sobre el que passa a Gaza, són les reticències i, fins i tot, en casos molt significatius de representants polítics de la dreta, la negativa a acceptar que el que passa en territori palestí és un genocidi, un genocidi de llibre, de teoria i pràctica de polítiques d’extermini. A Gaza, després dels atemptats terroristes de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, es desenvolupa dia a dia, hora a hora, un nivell d’aniquilació sobre territori palestí que, assenyalant el més greu i fins ara verificat, s’acosta a les 70.000 víctimes mortals (més del 80% població civil i d’ells al voltant de gairebé 0.000). desapareguts; a més també, una destrucció importantíssima d’hospitals, escoles, centres d’acollida, infraestructures i, per descomptat, habitatges sempre amb l’argument que, molts són centres camuflats d’ocultació de milicians de Hamàs.
No cal dir que aquest atac diari sobre el territori palestí de Gaza, i davant la inacció de la Unió Europea fins ara que només anuncia mesures contra Israel, ve acompanyat de l’expulsió immediata dels seus anteriors habitants, que han d’abandonar les seves terres, les seves llars, a part de la seva família, per dirigir-se a zones assenyalades per l’ocupant israelià, ja molt saturat la crueltat i propòsits genocides duts a terme pel govern de B. Netanyahu, bombardegen tant les cues atapeïdes on es distribueixen aliments, com les columnes que surten, la majoria de vegades amb incert destí, cap a zones que, precisament i amb una perversa intencionalitat han estat assenyalades per l’invasor israelià.
Sens dubte, durant molts anys, a partir del final de la Segona Guerra Mundial, l’ús del terme genocidi es mostraria com un concepte jurídic molt controvertit i de difícil ajust jurídic i polític; tampoc és estrany que fossin dos juristes d’origen jueu els polonesos Raphael Lemkin, autor i defensor del concepte fins a les seves últimes conseqüències, i Hersch Lauterpacht que s’embarquessin en un debat teòric que pretenia discernir entre el propi concepte de genocidi i el més ampli de crims contra. En els plantejaments dels dos analistes, evidentment, planejaven les polítiques d’extermini que l’Alemanya nacionalsocialista havia desenvolupat sobre les comunitats jueves europees des de finals dels anys trenta i durant la II Guerra Mundial que van desembocar a l’holocaust (Shoah) que va suposar l’extermini de, com a mínim 6 milions de jueus, comunistes, presoners de guerra, discapacitats, etc.).
El debat teòric entre aquests dos conceptes, que havia il·luminat una de les pàgines de més interès en el Dret Penal Internacional, no faria, tanmateix, que quan finalitza la guerra i en les sentències fallades en els judicis de Nuremberg que van jutjar alguns dels jerarques nazis més importants (H. Göring, R. Hess, W., H., W. de genocidi a la lletra dels seus veredictes i pronunciaments i sí, per contra, els més generals de “crims de guerra”, “crims contra la humanitat”, com si el concepte genocidi hagués estat subsumit en ells; caldria esperar algunes de les primeres resolucions de l’Assemblea General de les Nacions Unides (1946/48) i més concretament la núm. 96 ia la Convenció de 9 de desembre de 1948 (art. II) que considerava com a genocidi “tot acte comès amb la intenció de destruir, totalment o en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós”
Amb ser el més important dels fets al segle XX, el genocidi sobre els jueus perpetrat per l’Alemanya nazi no va ser l’únic dels fets al segle passat. Polítiques d’extermini genocida n’hi va haver amb anterioritat i, per descomptat, després de la II Guerra Mundial, de les quals són exemples les desenvolupades per Turquia sobre la població armènia el 1915, o la de la Rússia estalinista sobre la població ucraïnesa (holodomor), en els anys centrals de la dècada dels trenta i, amb posterioritat vermells” a Cambodja als anys setanta o, finalment, els processos genocides de neteja ètnica a Bòsnia oa Rwanda, a la dècada dels noranta del segle XX.
Politòlegs, juristes, historiadors (B. Brutenau, P. Drost, I.L. Horowitz, I. Bauer etc.) han assenyalat que, en tots aquests processos d’extermini genocida que citem, com també, pensem, ocorre en el que desenvolupa l’estat d’Israel sobre la població palestina de Gaza, es conciten els 4 que suposen les pròpies condicions d’existència: objectius, grau d’intencionalitat, protagonistes/executors i modes concrets de la seva posada en pràctica. En el cas que ens concerneix ara, el genocidi palestí és evident que l’objectiu de l’estat d’Israel no és cap altre que eliminar de la faç dels territoris de Gaza i Cisjordània el poble palestí; quant al grau d’intencionalitat ni tan sols és ocultat per alguns dels mandataris actuals del govern de B. Netanyahu, del que poden ser expressius les més recents accions d’Israel sobre la pròpia ciutat de Gaza. Pel que fa als protagonistes/executors d’aquestes polítiques d’extermini és evident que l’actual govern de coalició del que formen part el Likud i altres partits de la ultradreta religiosa nacionalista i reaccionària són els responsables, en última instància, de l’aplicació d’aquestes polítiques d’extermini les quals, tanmateix, difícilment podrien dur-se a terme sense el vistiplau del sentiment. assenyalar-ho, de la posició còmplice, inexplicable i interessada fins ara de la mateixa Unió Europea, alguns dels països dels quals han mantingut vincles comercials amb l’estat d’Israel en una mena de “banalització del mal” que diria la politòloga alemanya H. Arendt i que, lluny de constituir-se en referència de suport moral, polític i logístic geopolítica mundial. Finalment, de la posada en pràctica d’aquestes polítiques genocides i de les seves formulacions maquiavèl·liques i variades tenim complerta informació cada dia, malgrat l’important esforç de l’estat d’Israel de fer callar la veu dels periodistes a Palestina, senzillament, mitjançant la seva eliminació.
Una de les qüestions que, potser, més sorprengui qualsevol ciutadà mitjanament informat sobre el que passa a Gaza, són les reticències i, fins i tot, en casos molt significatius de representants polítics de la dreta, la negativa a acceptar que el que passa en territori palestí és un genocidi, un genocidi de llibre, de teoria i pràctica de polítiques d’extermini. A Gaza, després dels atemptats terroristes de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, es desenvolupa dia a dia, hora a hora, un nivell d’aniquilació sobre territori palestí que, assenyalant el més greu i fins ara verificat, s’acosta a les 70.000 víctimes mortals (més del 80% població civil i d’ells al voltant de gairebé 20.000 nens) a més de milers de ferits i desapareguts; a més també, una destrucció importantíssima d’hospitals, escoles, centres d’acollida, infraestructures i, per descomptat, habitatges sempre amb l’argument que, molts són centres camuflats d’ocultació de milicians de Hamàs.
Font: Cordópolis
BELLATERRA.CAT 