Bellaterra, 5 d’agost de 2025
“L’experiència no proporciona certesa ni seguretat, sinó que augmenta la possibilitat d’error. Jo diria que és millor començar de nou cada vegada amb humilitat perquè l’experiència no corri el risc de convertir-se en astúcia.” (ACHILLE CASTIGLIONI)
ACHILLE CASTIGLIONI
Nascut a Milà el 16 de febrer de 1918, es va graduar en Arquitectura el 1944. Des del 1940, es va dedicar a l’experimentació amb productes industrials juntament amb els seus germans Livio (1911-1979) i Pier Giacomo (1913-1968). Després de graduar-se en Arquitectura el 1944, va començar la investigació sobre noves formes, tècniques i materials, amb l’objectiu de crear un procés de disseny integral. Del 1945 al 1962, va dur a terme treballs de disseny juntament amb el seu germà Pier Giacomo a l’estudi de C.so di Porta Nuova 57. El 1962, a causa de la demolició de l’edifici, l’estudi es va traslladar a P.zza Castello 27 (MI), on va continuar col·laborant amb Pier Giacomo fins a la seva mort el 1968. Del 1968 al 2002, any de la mort d’Achille, va continuar la seva activitat a l’estudi de P.zza Castello tot sol. Va obtenir un títol del Ministeri d’Educació Pública el 1969 va rebre la Libera Docenza (professor de “Disseny Artístic per a la Indústria”) i va ocupar la càtedra a la Facultat d’Arquitectura de Torí fins al 1980 i després a Milà fins al 1993 com a professor titular de “Disseny Industrial”. Des del 1950 fins avui ha dut a terme experiments i investigacions en la creació d’instal·lacions expositives (Triennal de Milà, Montecatini, Agip, Rai). El 1956 va ser un dels fundadors de l’ADI.
Catorze de les seves obres estan exposades al MoMA de Nova York.
Altres obres es mostren als museus següents: – MUMAC Coffee Machine Museum a Binasco (Michigan); – ADI, ADI Compasso d’Oro Historical Collection; Gallery of Modern Art a Gallarate (Virgínia); – Museum of Italian Design | Triennale di Milano; – Luigi Pecci Center for Contemporary Art a Prato; – M.A.X. Museum a Chiasso (Suïssa); Kunstgewerbe Museum de Zuric (CH);– Museum für Gestaltung Zurich (CH);– Uneleckoprumyslove Museum de Praga (CZ);– Museum für Kunst und Gewerbe d’Hamburg (D);– Kunstgewerbemuseum de Berlín (D);– MAKK Museum für Angewandte Kunst de Colònia (D);– Lippisches De Hambourg Landesmuseum (D); (D) des Arts Décoratifs de París (FR);– Musée National d’Art Moderne de París (FR);– Taideteollisuusmuseo Konstindustrimuseet a Hèlsinki (FIN);– Thessaloniki Design Museum de Thessaloniki (GR);– Nordenfjeldske Kunstindustrimuseum a Trondheim (N);– Design Museum a Lisboa (P);– The Design Museum de Londres (P); Museu d’Art de Denver (EUA);– Museu d’Art d’Indianapolis a Indianàpolis (EUA);– Museu Cooper-Hewitt de Nova York (EUA);– Museu d’Israel de Jerusalem (IL).
Va ser guardonat amb nou premis Compasso d’Oro: – Compasso d’Oro 1955 (làmpada Luminator) – Compasso d’Oro 1960 (cadira T 12 Palini) – Compasso d’Oro 1962 (màquina de cafè Pitagora) – Compasso d’Oro 1964 (dispensador de cervesa Spinamatic) – Compasso d’Oro 1967 (auriculars de traducció simultània) – Compasso d’Oro 1979 (làmpada Parentesi) – Compasso d’Oro 1979 (llit d’hospital Omsa) – Compasso d’Oro 1984 (coberts secs) – Compasso d’Oro 1989 (menció especial per a la professió dedicada al disseny) amb la següent menció: “per haver elevat, a través de la seva experiència irreemplaçable, el disseny als valors més alts de la cultura”. Entre 1984 i 1986, va organitzar una exposició individual de la seva obra el Museum fur Angewandte Kunst de Viena, després a l’Akademie der Kunst de Berlín, la Triennal de Milà, el Kunstgewerbe Museum de Zuric, el Haags Gemeentemuseum de La Haia, el Circulo de Bellas Artes de Madrid i el Centre Georges Pompidou de París.
S’han organitzat altres exposicions individuals: – El 1995, amb motiu del premi “Primavera del Design”, es va celebrar una exposició individual “A la Castiglioni” a Barcelona.
– El 1996, a Milà, al Salone Internazionale del Mobile (abril) i a Bèrgam, a la Galleria d’Arte Moderna e Contemporanea (juliol). – El 1997, a Weil am Rhein, al Vitra Design Museum (gener) i al MoMA Museum of Modern Art de Nova York (octubre). – El 1998, al Living Design Center Ozone de Tòquio (març), al Niitsu Art Museum (juny) i al De Beyerd Museum de Breda (octubre).
Premis i reconeixements:
El 1985 va ser membre honorari del Comitè Assessor de l’Art Center College of Design de Pasadena, Califòrnia, i de Montreux, Suïssa. El 1986 va ser membre honorari de la Facultat de Dissenyadors Reials per a la Indústria de la Royal Society of Art de Londres. El 1987 va rebre un títol honorari del Royal College of Art de Londres. El 1993 va rebre el Premi anual de la Chartered Society of Designers de Londres. El 1994 va rebre el Premi «Primavera del Disseny» del Departament de Cultura de Catalunya. El 1995 va rebre el Premi «Art sur Table» del Conseil National des Art Culinaire de París. El 1996 va rebre el Premi «IF Design Wettbewerb» de l’Industrie Forum Design de Hannover. El 1996 va rebre el premi «I.F. Design Wettbewerb» de l’Industrie Forum Design de Hannover.
El 1996 va rebre el premi “Longevity-Lanlebigkeit” del Centre de Disseny de Stuttgart. El 1999 va rebre el premi “Domus/INARCH 1998 Award” a la trajectòria professional de l’INARCH. El 1999 va rebre el premi “Targa d’Oro Unione Italiana per il Disegno” de la Facultat d’Arquitectura de Gènova. El 1999 va guanyar el concurs “Sostegni per l’Ambiente” organitzat per Enel amb l’arquitecte Michele De Lucchi. El 2001, va rebre un títol honoris causa en Disseny Industrial de la Universitat Politècnica de Milà. Ha dissenyat nombrosos objectes per a grans empreses com Aerotecnica Italiana, Alessi, Brionvega, Bernini B&B Italia, BBB Bonacina, Cimbali, Danese, Driade, De Padova, Flos, Fusital, Cassina, Ideal Standard, Italtel, Il Coccio Umidificatori, Interflex, Lancia Auto, Marcatrè, Moroso, Olivetti, Omsa, Phonola Radio, Poggi, Phoebus Alter, Perani Fonderie, Rem, San Giorgio Elettrod., Teorema, Knoll International, Kartell, Up & Up, VLM i Zanotta. Ha treballat extensament en els camps de l’arquitectura i l’urbanisme, i és internacionalment reconegut pels seus dissenys d’il·luminació i mobiliari produïts en sèrie, així com per les seves espectaculars instal·lacions arreu del món.
Achille Castiglioni va morir a Milà el 2 de desembre de 2002.
“L’experiència no proporciona certesa ni seguretat, sinó que augmenta la possibilitat d’error. Jo diria que és millor començar de nou cada vegada amb humilitat perquè l’experiència no corri el risc de convertir-se en astúcia.”
Font: Fundació Achille Castiglione
Fundazione Achille Castiglioni,
Piazza Castello, 27,
20121 Milano (ITALIA)
BELLATERRA.CAT 