BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 17 de juliol de 2025

Com homenatge a la nostra amiga Rosario González Puentes (Pedro Abad, 1958-2025), qui fou cronista oficial de Pedro Abad, -bonic poble de l’Alt Guadalquivir-, publiquem la crònica que ens va enviar el 15 de setembre de 2024. Crònica que havia preparat especialment per la Feria (Festa Major de Pedro Abad)

Rosário González: Som al Centenari de Santa Rafaela Maria.  Aquest és el meu article del programa Fira 2024. Títol: El poble de Santa Rafaela Maria (1850-1874)

✍️ És segur, que a moltes persones, ens hagués agradat conèixer, com era el poble on va néixer i va viure la nostra santa durant 24 anys.
Sentir l’ambient i la societat en què es va moure, ja que això juntament amb la família, són els pilars del creixement personal. Al Centenari de la seva mort faré un esbós, amb dades recollides en diverses fonts.

El cens de població de 1850, era similar a l’actual. L’artèria principal era el carrer que duu el nom de la Santa. Era el Camí Reial, Madrid-Cadis, coneguda popularment com carrer Ancha. Entrava a la població més o menys on ara i comptava amb gairebé 1 km. Arriba per via de servei i en sortir creuava amb el Camí de la Barca, el seu nom Obejo Morente.

Era un cordill de transhumància. Abans d’entrar al poble (per les seves tres entrades) La caseta d’arbitris i una creu de ferro amb pedestal de maó En cantonada un bar que va durar fins fa pocs anys
A la sortida cap a El Carpio, caseta i Creu. I cap a Morente, caseta i bar al carrer Jesús.

La Santa va néixer a l’actual convent.  Tot el terreny fins a arribar a Pedro de Meneses i Carmen per l’altra vorera, era propietat dels Porras.  Al carrer Santiago i Rierol del Pilar (Traseras del carrer Ancha per ambdós costats) Cotxeres, graners i petits habitatges per a empleats i servents.  La resta d’aquelles Traseras era gairebé tot terreny agrícola, amb algunes barraques per viure, fruiters, verdures i animals.

En el camí de Morente, la fusteria ja de Rueda, al lloc de sempre, des de fa uns 300 anys.  Abans d’arribar a l’ermita, la coneguda com a Pesca, per viure-hi pescadors de riu i venedors ambulants del producte
Entre IU i l’ermita un molí d’oli.  La pesca era travessada per un altre rierol i abans del Llanete, un altre molí. Entre el Llanete i l’ermita, infrahabitatges i terrenys que alguns, encara pertanyien a l’Església.  Del Llanete a la parròquia, a l’esquerra carrer Pozo Viejo (un altre pou municipal amb abundant aigua i vivendes de poc valor), seguint cap amunt, a la dreta un altre forn de pa i a la cantonada, una altra taverna.

Continuant el que avui és Fra Ceferino, a la dreta molí dels Pérez Vacas i terreny agrícola.  A la cantonada amb carrer Moyas, taverna de nou, on avui és la Tasca.  A l’actual fleca Cuadrado, hi vivia el rector i poc després un altre forn de pa.  Al final d’aquest carrer la casa de Ramon Pérez Porras.  Enorme. A l’altra cantonada, ocupava tota la illa l’habitatge dels Pérez i Vacas.

La mare Ramona i la seva germana Mariana eren les millors amigues de Rafaela.  A les cantonades amb P. De Meneses, a la dreta, l’economat de
la Santa.  A l’esquerra un palauet que, va adquirir Dolores Aguayo, cunyada de Rafaela.  Aquests llocs eren els més freqüents per ella al costat de la parròquia i el Crist.
Aquest terreny, era un Rierol cridat del Pilar i en una cantonada amb Carniceria hi havia un bell pilar abeurador.  Contigu, l’estanc i davant del lloc que donava nom al carrer.  A l’actual Banco Santander, una altra taverna. 

Carnisseria, desembocava al carrer Ancha, davant de l’Ajuntament.  Al darrera d’ell, el calabós i poc més amunt, ja al camp, el Pòsit del gra
Gairebé contigua a l’Ajuntament (casa de Molinaza dels Prieto), vivia Fernando Alcántara.  El seu cunyat convivia amb la família.  Era Don Manuel Jurado Alejandro, mestre i sacerdot, que va educar Rafaela Maria.  Cap avall del carrer, a banda i banda, alguns agricultors mitjans, van construir les seves cases per allà.  El Cañuelo era un altre Rierol, avui és carrer. A les del darrere de la farmàcia, el pou de les piles, safareig municipal.

Sortint cap al Carpio, de nou petites cases i barraques
Tornant carrer amunt, contigu al Cafè Barroco, una posada i davant del Consistori, una altra.
Al carrer Ancha, abans d’arribar al Cañuelo, un altre molí.  Enfront del convent, vivia l’oncle Luís i al principi de Caleruega (avui Constitució), A la segona casa, el cosí Sebastian
Al voltant de la parròquia, també vivien agricultors industrials i comerciants de classe mitjana.

Rafaela Maria va conèixer el ferrocarril al seu poble.  I també va poder veure la reina Isabel II al seu pas cap a Còrdova, un fet molt sonat, que va alterar la vida dels veïns durant un temps. 

LA BATALLA D’ALCOLEA                         

A casa del seu oncle Luís Navarro Porras, es va allotjar el General Serrano (El general bonic i favorit de la reina)
La vida en Pedro Abad, va acabar per a Rafaela Maria i la seva germana Dolores, en seguir el camí que Déu els demanava. La dona, a la seva època era molt poc. I elles van ser el Ciment d’una gran obra.  A mi m’agrada pensar, que les arrels de tot, sempre van ser a Pedro Abad.  Un poble andalús, amb unes diferències socials enormes, que arreu del món les Esclaves intenten canviar, amb la unió de fe i educació. Gràcies Santa Rafaela Maria

• ROSARI GONZALEZ PUENTES (Pedro Abad/Córdoba, 30 juny1958-19 febrer 2025). Diplomada a l’Art d’Escriure ia Nòmines i S.S per l’ICADE. La seva trajectòria com a estudiosa de Pedro Abad, que plasma a les seves obres, es va prolongar més de 30 anys.
  Autora d’Història de la Vila de Pedro Abad, (també per a nens), Pedro Abad i l’altra Història (I i II), Biografia de Francisco Alcántara, Vocabulari de l’Alt Guadalquivir…, així fins a 20 títols, va presentar un més, amb els Mil malnoms de Pedro Abad.
  Va difondre el nom del poble que la va veure néixer i on sempre va viure. Va participar en diferents fòrums, amb xerrades, col·loquis i conferències, a més d’innombrables articles. Per tot això, va rebre diversos reconeixements, entre els quals el de Cronista Oficial de la Vila de Pedro Abad (1992). És autora a més de dues novel·les i un llibre de contes infantils. El 1996 va publicar L’origen dels noms del nomenclator de Pedro Abad, un tros d’història i en. La seva última crònica sobre Pedro Abad es va publicar a la revista Fira i Festes, setembre de 2024, de l’Ajuntament de Pedro Abad.