BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 29 de juny de 2025

Mort d’un milicià: Informe preliminar de resultats sobre la ubicació de la sèrie fotogràfica de Robert Capa.
És una investigació de Fernando PENCO VALENZUELA amb la col·laboració del fotògraf Juan OBRERO LARREA

Mort d´un milicià.  Informe preliminar de resultats sobre la ubicació de la sèrie fotogràfica de Robert Capa.

El 2007, l’International Center of Photography editava, sota el suggerent títol This is war!  Robert Capa at work, el darrer treball de Richard Whelan sobre la vida i l’obra del fotògraf de guerra més influent del segle XX.  La monografia dedicava un extens i interessant capítol a la fotografia que va consagrar a Capa i que va ser realitzada durant el primer viatge a la guerra civil espanyola.  Richard Whelan sempre va sostenir que Mort d’un milicià va ser realitzada a Cerro Muriano el 5 de setembre de 1936, basant els seus postulats en raonaments pensem que fonamentats.

Tot i això, l’aparició a This is war!  Robert Capa at work de la imatge que il·lustra la nostra portada, va fer que qui subscriu aquest informe dubtés des del moment en què la va veure que la mítica foto de Capa estigués feta a Cerro Muriano.  Des de llavors, va començar aquesta investigació preliminar el referent de la qual no ha estat altre que el de la nova fotografia, imatge que aportava dades geològiques i geogràfiques que han resultat determinants en aquesta investigació (4).

Relat dels fets

Al març d’aquest any concloíem els nostres treballs de prospecció i rastreig a l’entorn de Cerro Muriano tractant d’identificar tant el fons muntanyós com la zona que ocupa la petita vall que s’observa a la foto A, els resultats van ser negatius per la qual cosa es va decidir començar a explorar i prospectar altres zones del front de Còrdova que, entre finals d’agost i començaments de setembre, es trobaven.

El mes d’abril es va centrar a l’àrea oriental del front prenent com a referència geològica la cota de Torrearboles, visible des de qualsevol punt de la vall del Guadalquivir.  Els nostres treballs de camp es van desenvolupar per aquest ordre:

-Àrea del Pont d’Alcolea (Eix dels Cims-Curtijo de Casablanca)

-Àrea de Villafranca (Eix de la Mojonera)

-Àrea del Carpio-Pedro Abad

-Àrea de Vila del Rio-Marmolejo (5)

Els resultats de la mateixa manera que per al cas de Cerro Muriano, van ser negatius encara que vam poder detectar la presència d’importants zones de trinxera i nius de metralladora a l’entorn de la Mojonera (Villafranca) i a l’embassament de Navallana (Alcolea), així com la recollida d’importants manifestacions orals.

(5) Ja a la província de Jaén

En la seva biografia sobre Capa, Richard Whelan, va escriure que el jove fotògraf durant la seva estada a Berlín havia conegut Korsch, un marxista expulsat del partit comunista alemany per les seves diferències amb Iòsif Stalin.  Possiblement Korsch, captivat pels anarquistes espanyols, provoqués a Capa una certa adhesió cap a la seva causa.  Sens dubte, l’argument de Whelan va ser encertat ja que Taro i Capa, en el seu primer viatge a la guerra civil, van visitar els tres principals feus anarquistes: Catalunya, Aragó i Andalusia i dins d’aquesta última, Còrdova-ciutat que Jacques Maurice inclou juntament amb Sevilla, Cadis i Màlaga al que va denominar l’Andalusia.  Aquest mateix raonament i el fet que la majoria de les fotos publicades de Capa i Taro al front de Còrdova corresponguessin a milicians anarquistes, van ser els motius que ens van portar fins a l’eix de Castro del Río-Espejo, aleshores, principal nus cenetista a la província de Còrdova.

Espejo

El 8 de maig de 2009, vam identificar per primera vegada les cadenes muntanyoses que apareixen al fons de la Foto A. Després de reconèixer el terreny el meu company i fotògraf Juan Obrero Larrea, prenia les primeres imatges des d’un erm proper a Espejo.  Tot seguit, van ser identificades com les Serres de Cabra i de Montilla, ressaltant el bec de l’Ermita de Cabra com l’element més definitori dels accidents geològics reconeguts.

A partir de llavors, les nostres tasques de camp es van centrar a recompondre el front a la zona i prospectar les àrees de Castro del Río i Espejo.  Aviat, descartem la primera localitat i ens centrem a la segona.  El 13 de juny de 2009, vam poder donar nom a tots els elements tal com apareixen a la fotografia de la portada.

Considerant el nostre estudi com a preliminar, podem col·legir el següent:

-La fotografia del milicià va ser realitzada a Espejo (Còrdova)

-Seguint els postulats de Whelan, i considerant que sigui  immediatament anterior a la sèrie de refugiats de Cerro Muriano, probablement va ser feta al començament de setembre.

-La fotografia, orientada lleugerament al sud-est, es va fer a la tarda.

-El milicià no és Federico Borrell García.  Aquest anarquista mor a Cerro Muriano, a les 16,00h del 5 de setembre de 1936.

-La batalla d’Espejo, hostil i cruel, es va lliurar entre els dies 22 i 25 de setembre de 1936 (6).

(6) Tot i la data de la batalla, tenim constatades topades i enfrontaments entre franquistes i republicans a partir del 20 d’agost, després del fallit intent del general lleial Miaja de recuperar Còrdova.  Mirall es rendirà el 25 de setembre.  En aquesta èpica batalla van morir 105 republicans, segons fonts governamentals, i 400 en les dades estudiades pels generals de Franco.

La Fessa del Rellotge

La Haza del Reloj es troba avui poblada d’oliveres però aquesta era, ja recol·lectada a començaments de setembre de 1936, degué ser un punt estratègic en la defensa d’Espejo.  Avui és difícil poder trobar empremtes de les seves trinxeres encara que segons les nostres referències i estudis, pensem que Mort d’un milicià va poder ser feta en aquest turó, oa les seves proximitats. (7)

A més del nostre treball de camp, per a una primera localització de la Fessa del Rellotge-cota 405- i els seus voltants, ens hem servit del Visor SIGPAC, versió 5.4.4.  del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí.  Els nostres punts responen a les coordenades UTM:

X: 363706,25.    363698,21

I: 4171559,07.   4171387,06.

(7) És imprescindible fer estudis de suport a la nostra proposta que incloguin aspectes tan necessaris com l’històric, arxivístic, cartogràfic, topogràfic, d’aixecament fotogramètric, a més de la recollida de manifestacions orals.

A continuació detallem els elements identificats a la Foto A, i aportem documentació preliminar:

–Serra de Cabra

Ubicada al SE des d’on es va fer la foto A, la componen les altures més significatives de la imatge destacant el pic de l’Ermita de la Mare de Déu de la Serra de Cabra.

–Serra de Montilla

Al SO, la localitat veïna de Montilla es trobava sota el control dels nacionals des de pràcticament el començament de la guerra civil. Amb gairebé tota probabilitat, els milicians que apareixen a la foto A, dirigeixen les seves mirades cap a aquest poble del camp.

–Plànol de la Banda

Gran plana, avui copada d’oliveres, que s’estén d’E. a O. entre la franja de la serra i el camp.

–Vell camí de Nova Carteya

També conegut pels vilatans com el camí de Casalilla, és el que hem identificat al marge inferior dret de la fotografia.  Avui, continua mantenint-se com una pista de terra i és emprat per comunicar els mas i cases de camp de la zona.

T.M.: Espejo

–Vell camí de Espejo

A l’antic mas de Casalilla, s’uneix al vell camí de Nova Carteya.  El camí d’Espejo parteix des de l’actual cementiri de la localitat i conflueix a la carretera de Castro del Río, uns quilòmetres a l’E. El vell camí d’Espejo recorre els paratges i masos que apareixen a la zona de camp a la foto A.

T.M.: Espejo-Castro del Rio

(8) Terme Municipal.

original, molt retocada a la coberta i accessos.  Els paraments, elaborats amb pedra i travats amb morter de calç, indiquen la seva antiguitat.

Coordenades UTM

X: 364218,21

I: 4129822,98

T.M.: Espejo

–Conjunt de Los Molinos

Es tracta de tres construccions antigues convertides en trulls després de la guerra civil, la de la Magdalena va ser la més important.  Avui, los cortijos de Los Molinos, tal com es coneixien el 1936, estan abandonats.  Si s’observa amb deteniment la imatge superposada de la pàgina 7, es pot apreciar amb claredat que part del terreny calm que apareix davant del Cortijo de Los Molinos a la foto del 1936, ha quedat fossilitzat actualment.

Coordenades UTM

X: 365138,28

I: 4168642,88.

T.M.: Castro del Rio

–Casilla de Rioobo

Petita casa de camp propera al Cortijo de Los Molinos, avui en ruïnes.

Coordenades UTM

X: 365138,28

I: 4168642,88.

T.M.: Castro del Rio

-La Fessa del Rellotge (cota 405).

Lloc des del qual hem centrat la nostra investigació.  Per les seves característiques, La Haza del Reloj o Cota 405, devia ser un enclavament estratègic molt important en la defensa d’Espejo i primera línia de front entre el 18 de juliol i el 25 de setembre de 1936. Des d’aquest turó dominant, les tropes lleials controlarien Montilla i les defenses estratègiques enemigues.  En el vol americà de 1956, aquesta era ja apareix sembrada de cereal i completament deshabitada.

Coordenades UTM

X: 363706,25

363698,21

I: 4171559.07

4171387.06.

TM: Mirall

(9) Pensem que la Sèrie del Milicià va haver de ser feta en aquest turó, o molt a prop seu. (10) Fins avui, hem constatat la presència de zones controlades per les tropes de Franco al SO d’Espejo, a uns 1200m.  de la població.

Bibliografía consultada:

Martínez Bande, J.M., 1968. La campaña de Andalucía, San Martín ed., Madrid.

Maurice, J., et al., 1990, El Anarquismo andaluz, campesinos y sindicalistas, 1868-1936, ed. Crítica, Barcelona.

Moreno Gómez, F., 2008. 1936: el genocidio franquista en Córdoba, Crítica ed., Barcelona.

Penco Valenzuela, F., 2009. “Robert Capa en Cerro Muriano”, Consejería de Justicia y Administración Pública de la Junta de Andalucía, Proyecto de Subvención en materia de la Memoria Histórica, Sevilla.

Visor SIGPAC, versión 5.4.4. del Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

Whelan, R., 2007, This is war! Robert Capa at work, New York, ICP.

Whelan, R., 2003, Robert Capa: la biografía, Aldeasa ed., Madrid.