Bellaterra, 23 d’abril de 2025
La mort del papa Francesc anirà seguida d’un dels processos electorals més secrets del món, el conclave. El terme, derivat de la frase llatina “cum clave” – “amb una clau”, es va utilitzar per primera vegada l’any 1241 per triar un papa. Com i quan tindrà lloc el conclave que escollirà el successor de Francesc?
El conclave més llarg de la història papal va tenir lloc al segle XIII i va durar dos anys i 8 mesos. Avui dia, les coses passen molt més ràpid. La durada mitjana dels darrers 10 conclaves va ser de tres dies. L’últim conclave, el del 2013 per a l’elecció de Francesc, va ser encara més curt, només van ser suficients dos dies i 5 votacions per designar el successor de Benet.
En l’actual conclave, que s’organitzarà entre dues i tres setmanes després de la mort del papa Francesc, hi poden participar una mica menys de 140 cardenals, tots menors de 80 anys. Encara no se sap si tothom vindrà al conclave tot i que és el seu deure fer-ho, però els assistents podran votar i tots poden optar al càrrec de líder de l’Església Catòlica. Els cardenals més grans, els majors de 80 anys, uns 115 en nombre, no poden votar ni ser elegits, però se’ls permet assistir a les sessions diàries anomenades “congregacions generals”.
La persona escollida per ser Papa no ha de ser necessàriament un dels cardenals electors presents al conclave, només ha de ser catòlic masculí adult. A la pràctica, però, cada vegada un dels cardenals presents era elegit per al càrrec.
Els cardenals electors per a l’actual conclave provenen de 71 països d’arreu del món. L’any 2013, per a l’elecció de Francesc, van venir de només 48 països. Entre els cardenals electors, el grup més gran és el dels italians: 17 cardenals. El següent són els americans i els brasilers. Als continents, però, Europa és la millor representada amb 54 cardenals, seguida d’Àsia amb 24 cardenals i 18 procedents d’Àfrica.
El conclave té lloc a la Capella Sixtina del Vaticà.
Tot i que els cardenals tenen prohibit fer campanya, l’elecció d’un Papa és un procés eminentment polític format per discussions, aliances i coalicions entre els diferents cardenals.
El conclave té lloc a la Capella Sixtina del Vaticà, sota els frescos pintats per Miquel Àngel, entre d’altres, a principis del segle XVI. Els cardenals que participen en el conclave són allotjats en un hotel situat darrere de la basílica de Sant Pere on no se’ls permet comunicar-se amb el món exterior. A més, no tenen accés a telèfons, televisió, internet o premsa.
El primer dia del conclave, que en realitat comença al vespre, només s’organitza una volta de votació. Aleshores, en els dies següents, es podran organitzar 4 torns de votació fins a l’elecció del futur Papa. Ha de reunir dos terços més un dels vots.
Totes les paperetes diuen en llatí: “L’escull com a Sobirà Pontífex”. Al final de cada torn de votació es cremen les paperetes. En una xemeneia improvisada, fixada sobre la Capella Sixtina, el món exterior aprèn el resultat de la votació en funció del color del fum que surt. Si és negre, vol dir que no s’ha arribat a cap consens. El color blanc del fum mostra que els presents estaven d’acord amb el futur Papa, però també que va respondre favorablement a la pregunta que va fer el cardenal més antic després de la votació, a saber, “Accepteu la vostra elecció com a sobirà pontífex?”. A més, en aquell moment el nou elegit ha de dir quin nom papal vol portar. Només llavors surt el fum blanc, s’anuncia la fórmula “Habemus Papam” i el nou Papa surt al balcó de la basílica de Sant Pere per lliurar la seva primera benedicció “Urbi et orbi” a la multitud congregada a la plaça.
Els noms pontificals més utilitzats fins ara han estat Joan, Gregori i Benet. El papa Francesc va ser el primer a escollir aquest primer nom, en honor a sant Francesc d’Assís
Font: RFI, Vasile Damià
BELLATERRA.CAT 