Bellaterra, 22 d’abril de 2025
“Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriba també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses“.
A ciutat, l’abril es coneix pels arbres diris’s que hi paus per damunt i que hi deixa trossos de la seva vesta, d’un verd tendre i lluent. Acabat, aquests troms, que poèticament anamenem fulles, són els que, en combinació amb el sol, fan aquell joc tan alegre de pampellugues en les cares dels que hi passen per sota, i aquell inquiet clapejat d’ombres en la terra.
Al camp, la verdur de l’almil presents setanta set canviants. Des del fosquejant com engurbinada fins a l’ingenu com una cope-rança infantil, el verd, en meravellosa competència de tonalitats, ho exmalta tot. Sembla que hauria de tadigar els ulls i és la cosa més distrets d’imaginar.
Aquesta apotensi de verdor, no podent-se introduir d’altra manera en les persones, els encomana el ses equivalent uns juia fresca, un dalit esponjat, una nova claror a la mirada, una skrivada de jovenesa al cor. Per això les dones, que tenen el secret de la gentilesa, corres ponen dignament a la generositat de l’abril, pount-se a lluir el prodigi temptador de la maca i la gracia prenedors dels braços.
Cap altre mes, com l’abril, pot tenir-se pel més de la joventut. Per disfrutar de tan alta categoria, l’abril, ultra la seva pròpia influen cis, compta amb l’adjutori de les disdes de més escaient patronatge per al jovent
Joventut vol dir ardidem, lluita, ambició de gloria. I, no volen dis sixů mateix el diumenge de ramu i la setmana sunta i el dissabte de Pasqua? Quin millur compendi podreu trobar d’una vida de jove que la fadigant pajada una montanya, ni quia millor estimul que una vibració de palmes i llorers i Tembolcall d’un núvol de victoria?
Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriha també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses.
Pel jovent català que el volem brau i generis i triumfador tots els mesos haurien de ser el mes d’abril.
Font: Revista Bella-Terra (1923-1927)
BELLATERRA.CAT 