Bellaterra, 22 d ‘Abril de 2025
Que Bellaterra fou una zona d’estiueig és sabut, però sovint els seus protagonistes són una mica més desconeguts. A través de l’il·lustrador Valentí Castanys gaudirem de l’auca Al·leluies de Bellaterra, de l’any 1959.
Valentí Castanys i l’obra “Al·leluies de Bellaterra”, fou un encàrrec de l’any 1959 de Fomento de la Vivienda Popular, promotora de la urbanització Bella-Terra, per fer propaganda
Biblioteca Nacional de Catalunya va organitzar l’any 2023 una petita mostra sota el títol Valentí Castanys. Una sàtira elegant i tranquil·la, que repassà la seva vida i obra.
També, el 31 de maig de 2023, el MAC (Museu d’Art de Cerdanyola) va reunir el comissari de la mostra, Joaquim Maria Puigvert, el periodista esportiu de El Periódico i Cadena Ser Marcos López i especialistes de la Biblioteca de Catalunya en una taula rodona, amb l’assistència de membres de la família Castanys per reivindicar aquesta figura del còmic català
Castanys fou dels dibuixants humorístics més rellevants de la primera meitat del segle XX, i que va col·laborar en la majoria dels diaris humorístics barcelonins, com ara Xut! o L’Instant. Castanys també es va dedicar a l’escriptura, amb obres com La memòria es diverteix o Xofer a Cordelles, i va ser el creador del mític Avi del Barça, la personificació del Futbol Club Barcelona.
També fou un personatge amb ombres, com ara la seva participació a la publicació franquista Flechas y Pelayos.
Amb tot, va ser un pioner del cinema amb “La Tragèdia de Cordelles“, que malauradament no ha estat localitzada, i “La bicicleta“, segurament la primera obra cinematogràfica rodada a Cerdanyola i que ha sobreviscut parcialment, recuperada pel GREC gràcies a la família de l’autor i que es projectà a Cerdanyola, en companyia dels seus familiars.
Fill d’una família benestant barcelonina, l’avi matern era un industrial tèxtil que vivia de renda, es feia les cigarretes a mà, tocava l’acordió i, malgrat no ser gaire lector, tenia a la seva llibreria la col·lecció del Cu-Cut, La Ilustració Catalana, Pèl i Ploma i un seguit de revistes que entusiasmaren el petit Valentí. Al seu pare, enginyer industrial, humanista, indulgent, li hauria agradat que el seu fill fos enginyer industrial. Va començar la carrera, però tal com diu a les seves memòries “davant un problema d’àlgebra jo feia els mateixos escarafalls que fan els andalusos davant un gripau” i es va treure el títol d’electricista per correspondència.
Castanys va establir la seva residència d’estiueig en una de les torres noucentistes de la ciutat jardí de Cordelles que va inspirar llibres, pel·lícules i, sobretot, les seves famoses estampes d’estiueig, tot reflectint amb humor i complicitat la vida quotidiana als estius de Cerdanyola.
Durant la Guerra Civil va fugir a Itàlia i a França on feu de col·laboracionista i quan Francisco Franco va guanyar la guerra es va unir al nou règim, segurament per una qüestió de supervivència. Potser per aquesta raó, el gran dibuixant Valentí Castanys va caure en l’oblit. A l’acabar la guerra va col·laborar a la revista Destino, al diari El Mundo Deportivo (fins el 1946) i a ElCorreo catalán. Als anys 40 va voler recuperar la revista satírica sobre l’esport Xut!, el seu gran èxit, però el règim el va frenar i la va rellançar reconvertida en El Once, una versió castellanitzada tan exitosa com l’original. També va publicar l’obra de teatre Ha guanyat el Barça (1945), i als seixanta es va fer molt popular amb la sèrie La família Sistacs (1965) que havia començat a Ràdio Barcelona el 1933.
Conferenciant, escriptor d’algun sainet de teatre, ninotaire, treballador metòdic que no esperava la inspiració. D’un humor amable i irònic, fins i tot un punt absurd, no dubtava a riure’s d’ell mateix. Enric Gomà, filòleg i guionista el presenta: “Per dir-ho ras i curt, Castanys és l’Andreu Buenafuente dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta”.
Font: Cerdanyola Info, MAC,
BELLATERRA.CAT 