Bellaterra, 20 d’abril de 2025

Lletra de “La Cançó de Bellaterra”
La cançó de Bella Terra
bé l’haureu sentit cantar
Qui la sent a la muntanya
té ganes de caminar
qui la sent en mar o platja
té ganes de navegar,
i sentida, un clar de lluna,
fa ganes de festejar
Qui la canta una vegada
ja no fa sinó cantar
Bella Terra!
Bella Terra!
mai més te podré oblidar!
Bella Terra era una reina
que brodava vora el mar,
de sentir tant les sirenes
la reina s’endormiscà,
li va caure la corona
i el mar se la va emportar
Quan la reina es dessonilla
sospira que fa penar.
Qui la sent tan sospirosa
ja no fa sinó cantar:
Bella Terra!
Bella Terra!
mai més te podré oblidar!
Fa molts anys que Bella Terra
no sap fer sinó esperar;
mariners no t’haureu vista?
d’onades no l’heu besat?
Be n’arriben cada dia
d’onades i naus del mar!
la corona que ella espera
no acaba mai d’arribar.
Qui la veu aixi tan trista
ja no fa sinó cantar:
Bella Terra!
Bella Terral mai més te podré oblidar!
Els vassalls de Bella Terra
per poder-la aconhortar,
li han fet una corona
teixida de bona mà
la ginesta és de muntanya
les pedres del fons del mar
i del camp un pom d’espigues
i roselles flamejants.
I, ballant-li una sardana,
ja no fan sinó cantar
Bella Terra!
Bella Terral
mai més te podré oblidar

Lletra: VENTURA GASSOL
Música: JULI ROMEU
Font: Revista BELLA-TERRA, abril 1924
Dibuix:Juan Mezquita Almer,1881-1956
Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, Baix Camp, 1893 — Tarragona, 1980), escriptor, polític, pedagog innovador i orador hàbil.
Rep una sòlida formació humanística al Seminari Conciliar de Tarragona, que abandona poc abans d’ordenar-se capellà. La seva poesia apareix en ple moviment noucentista, però respon més aviat a una estètica romàntica i vuitcentista.
Juan Mezquita Almer (Onda, 1881 – Castelló, 1956), natural d’Onda, va estudiar Dibuix i Pintura a l’Escola de Belles Arts de València i va ser un extraordinari dibuixant, il·lustrador editorial, aquarel·lista i ceramista. El seu treball, que abasta la primera meitat el segle XX, es va desenvolupar a diverses ciutats com Barcelona, Madrid, València, Castelló i, per descomptat, Onda.
Font: Revista Bella-Terra (1923-1927)