Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 20/04/2025

Bellaterra, 21 d’abril de 2025

La primera és la situació de la torre dels Llorach, on férem l’última serenata segons l’itinerari projectat. La seva façana dóna al carrer Bartomeu i sabíem que les noies dormien a la part del darrera de la casa. Si feiem la serenata des del carrer Bartomeu les noies no ens sentirien i solament molestariem els pares i per tant calia anar pel camí de la Font, que passa pel darrera de la casa”.

Publicació número 1 de la revista Sport Club Bella-Terra, 1936 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

ARTUR VIDAL I SOLÀ (6) Acabada la festa un grupet format per dos amics meus de Barcelona, en Conrado Llorens, en Vicents Cots, el meu germà Climent i jo vàrem convenir coronar la nit fent unes serenates a les noies de Bellaterra. Els dos amics acompanyants eren en Manolo Martinez, que segurament alguns veïns recordaran perquè venia sovint i sempre prenia part, anys després, en aquelles fabuloses vint-i-quatre hores de bridge; portava una ensaïmada mallorquina i ens la preníem a la matinada. L’altre és en Serramalera, avui metge de Sitges.

Les serenates foren horripilants, doncs cap de nosaltres tenia idea ni aptituds musicals. No hi havia altra cosa que pulmons i voluntat.

Vàrem recórrer les torres on hi havia noies; ens paràvem una estona fent unes estridents cantúries i quan les noies donaven senyals d’haver-nos sentit passàvem cap una altra casa.
Perquè es comprengui la tragicomèdia esmentada cal recordar dos circumstàncies coincidents i que són totalment dispars i inconnexes.

La primera és la situació de la torre dels Llorach, on férem l’última serenata segons l’itinerari projectat. La seva façana dóna al carrer Bartomeu i sabíem que les noies dormien a la part del darrera de la casa. Si feiem la serenata des del carrer Bartomeu les noies no ens sentirien i solament molestariem els pares i per tant calia anar pel camí de la Font, que passa pel darrera de la casa.

L’altra causa detonant és que havien ocorregut els fets que es recorden com del 6 d’octubre de 1936. Companys havia declarat la República Catalana. La Generalitat havia estat canonejada. Suspès l’Estatut de Catalunya de l’any
1932 i tot el govern de la Generalitat a la presó i era governador General de Catalunya un general.

Hi havia doncs en les esferes oficials i en alguns sectors de la població un ambient força anticatalanista. No us impacienteu, amics, que la relació,
és molt concreta.

Font: Pàgina del número 1 de la revista Sport Club Bellaterra, 1 juliol 1936, L’Esquirol del Vallès, Artur Vidal i Solà

Read Full Post »

Bellaterra, 20 d’abril de 2025

S’acosta el Sant Jordi 2025 i aprofitem la Setmana Santa per avançar la compra dels llibres a la llibreria Paper’s del nostre llibreter expert, en Víctor.

Llibreria Paper’s 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

LLUIS TORRES ✍️ Aquestes són les recomanacions del nostre llibreter Victor, basades en la Cambra del Llibre de Catalunya, per la Diada de Sant Jordi 2025. Paper’s és un dels comerços que ocupen la Plaça del Pi de Bellaterra (Vallès Occidental).

S’acosta Sant Jordi 2025 i aprofitem els últims dies de Setmana Santa per avançar la compra dels llibres. Un dels dies més assenyalats de l’any ve acompanyat d’una de les tradicions més encomiables: regalar un llibre a la persona que s’estima. Aquest gest tan senzill, però, pot comportar molts maldecaps a l’hora de triar el llibre.

Per això, més enllà de les llistes dels títols més venuts aquest any, el llibreter Victor ens fa les seves recomanacions personals de les novetats d’enguany perquè ens inspirem en les nostres tries. Són perles amagades que van des de la ciència-ficció, passant per llibres premiats, fins a recomanacions infantils i juvenils. N’hi ha per triar i remenar!

Llibres més venuts de ficció en català
Quan falta tres dies per la Diada del Llibre i la Rosa, d’ha situa en primera posició la darrera novel·la de Joël Dicker, La catastròfica visita al zoo, seguida de prop per Diagonal Manhhattan, de Xavier Bosch. En tercera posició, puja Cor fort, de Sílvia Soler.

Quins han estat els llibres més venuts la setmana abans de Sant Jordi?

Entre els autors més populars hi ha Joël Dicker, Xavier Bosch, Xavier Sala i Martín, Javier Cercas i Nazareth Castellanos i Albert Sánchez Piñol

* La Cambra del Llibre de Catalunya acaba de publicar la llista de llibres més venuts durant la setmana prèvia a Sant Jordi en ficció, no-ficció i llibre infantil i juvenil, en català.

Portada de la revista Bella-Terra, abril de 1924 📷 CEDIDA

Ficció en català:

(1) La catastròfica visita al zoo, de Joël Dicker (La Campana)

(2) Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)

(3) Cor fort, de Sílvia Soler (Univers)

(4) Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)

(5) Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers)

(6) Les tenebres del cor, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana)

No ficció en català:

(1) Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)

(2) L’art de ser humans, de David Bueno (Destino)

(3) La passada a l’espai, de Manel Vidal Boix (Destino)

(4) La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)

(5) La fugida, de Mayka Navarro i Francisco Marco Fernández (Columna)

(6) Crims 4. L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana)

Literatura infantil i juvenil en català

(1) Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)

(2) La llegenda de Sant Jordi, d’Emma Martínez (Estrella Polar)

(3) Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocío Bonilla (Animallibres)

(4) Em dic Goa 6. Quin drama, Goa, de Míriam Tirado (B de Block)

(5) Una casa de por, de Meritxell Martí i Xavier Salomó (Flamboyant)

(6) Aprendre a llegir a l’escola de monstres, de Sally Rippin (Montena)

* Aquestes llistes s’elaboren amb les dades extretes de Libridata, un sistema automatitzat que recull les vendes de 178 llibreries de Catalunya, i es completa amb una prospecció de la resta de llibreries que configuren el mercat català.

Font: Cambra del Llibre de Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 20 d’abril de 2025

El Restaurant DOM es presentà al públic l’any 1977 com un reducte de pau i sensibilitat gastronòmica per a l’ànima i únic de Barcelona classificat amb 5 forquilles, ja que els altres clàssic de la ciutat, com el Via Veneto, Finisterre i Reno, declarevem 2 forquilles per pagar menys impostos.

Candela i Serrat l’any 1978 📷 CEDIDA

LLUIS TORRES✍️Així recorden el dia del banquet de noces de Candela i Serrat els amics Robert Torres i Francesc Pérez, professionals que foren de l’exclusiu i luxós Restaurant Dom, (Corporación Hosteleria, S.A.), classificat amb una estrella Michelin, i situat a l’Avinguda d’Esplugues, 79, de Barcelona. El que fora un discret xalet envoltat d’abundant vegetació i aparcament propi.

La cuina estava dirigida pel xèf Joan Méndez Raja (França, 1924-Barcelona, 7 agost 2010), el Xèf de del DOM provenia de la clàssica cuina francesa. Ell també havia inaugurat com Chèf el restaurant Atalaya. Va ser el creador dels atractius bufets que els maîtres anaven presentant als clients a cada una de les taules i salons privats, i el plat estrella del moment: Patates amb Caviar Oscietre o Beluga.

Publicitat del Restaurant Dom a La Vanguardia 📷 CEDIDA

Candela i Joan es van casar en secret l’any del 1978, quan ella tenia 20 anys i ell, 34. Una diferència de 14 anys que va causar molta polèmica perquè, a més, en aquella època a Espanya la majoria d’edat era de 21. Segons se sap, el casament va ser pel civil i va tenir lloc a la localitat de Girona. El convit al Restaurant Dom de Barcelona.

El banquet de noces es va celebrar al Restaurant Dom, de l’Avinguda d’Esplugues, 79, de Barcelona, classificat amb una estrella Michelin

Tot i això, la notícia del seu matrimoni es va mantenir en secret durant un temps, fins que la revista Lecturas va publicar aquell mateix any que s’havien casat.  I si bé en un inici Serrat va negar haver contret matrimoni amb ella, al final no li va quedar altra cosa que acceptar-ho.  “És cert, m’he casat. Ho vaig fer… Què importa el dia? La veritat és que aquesta senyora i jo ja som marit i dona. El casament va tenir lloc en un jutjat i va ser fet civil”, va dir el cantant a la citada revista.

També Joan va revelar a la revista Lectures quin va ser el motiu pel qual va decidir casar-se només pel civil i no per l’església.  Una elecció que també va causar controvèrsia ja que en aquells anys no era habitual que les parelles es casessin civilment si això no anava acompanyat d’una cerimònia religiosa.

Font: Robert Torres, Lecturas,

Read Full Post »

Bellaterra, 20 d’abril de 2025

Portada de la revista Bella-Terra (Barcelona, 1923-1927), de l’abril de 1924

Lletra de “La Cançó de Bellaterra”

La cançó de Bella Terra
bé l’haureu sentit cantar
Qui la sent a la muntanya
té ganes de caminar
qui la sent en mar o platja
té ganes de navegar,
i sentida, un clar de lluna,
fa ganes de festejar

Qui la canta una vegada
ja no fa sinó cantar
Bella Terra!
Bella Terra!
mai més te podré oblidar!

Bella Terra era una reina
que brodava vora el mar,
de sentir tant les sirenes
la reina s’endormiscà,
li va caure la corona
i el mar se la va emportar
Quan la reina es dessonilla
sospira que fa penar.

Qui la sent tan sospirosa
ja no fa sinó cantar:
Bella Terra!
Bella Terra!
mai més te podré oblidar!

Fa molts anys que Bella Terra
no sap fer sinó esperar;
mariners no t’haureu vista?
d’onades no l’heu besat?
Be n’arriben cada dia
d’onades i naus del mar!
la corona que ella espera
no acaba mai d’arribar.

Qui la veu aixi tan trista
ja no fa sinó cantar:
Bella Terra!
Bella Terral mai més te podré oblidar!

Els vassalls de Bella Terra
per poder-la aconhortar,
li han fet una corona
teixida de bona mà
la ginesta és de muntanya
les pedres del fons del mar
i del camp un pom d’espigues
i roselles flamejants.

I, ballant-li una sardana,
ja no fan sinó cantar
Bella Terra!
Bella Terral
mai més te podré oblidar

Lletra: VENTURA GASSOL
Música: JULI ROMEU
Font: Revista BELLA-TERRA, abril 1924
Dibuix:Juan Mezquita Almer,1881-1956

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, Baix Camp, 1893 — Tarragona, 1980), escriptor, polític, pedagog innovador i orador hàbil.
Rep una sòlida formació humanística al Seminari Conciliar de Tarragona, que abandona poc abans d’ordenar-se capellà.  La seva poesia apareix en ple moviment noucentista, però respon més aviat a una estètica romàntica i vuitcentista.

Juan Mezquita Almer (Onda, 1881 – Castelló, 1956), natural d’Onda, va estudiar Dibuix i Pintura a l’Escola de Belles Arts de València i va ser un extraordinari dibuixant, il·lustrador editorial, aquarel·lista i ceramista.  El seu treball, que abasta la primera meitat el segle XX, es va desenvolupar a diverses ciutats com Barcelona, Madrid, València, Castelló i, per descomptat, Onda.

Font: Revista Bella-Terra (1923-1927)

Read Full Post »