Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 16/04/2025

Bellaterra, 17 d’abril de 2025

La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. era propietari d’aquella illa, on avui hi ha el Club Bellaterra, i delimitada per la Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas, carrer Lluis Ábalo i carretera de Cerdanyola. A l’any 1934 hi havia una mica de jardí a la part que dóna a l’Hostal de Sant Pancràs i en un tros on avui hi ha el parc infantil i pista poliesportiva”.

Detall de la Plaça del Pi l’any i frontal del Club Bellaterra 1934 📷 CEDIDA

ARTUR VIDAL I SOLÀ|I encara que no té res a veure amb Bellaterra, però si a l’esperit de què us he parlat, us contare unes anècdotes.

Eren els anys immediatament posteriors a la guerra civil, quan la moralització havia arribat a uns extrems deliciosos. Una societat determinada, de una ciutat de Catalunya, per celebrar un centenari important, va prendre l’acord de fer un monument als fundadors i per encapçalar-lo varen comprar una preciosa estátua d’en Llimona. Naturalment, era una dona nua. Però, Déu meu! quan varen saber-ho les forces vives de la ciutat es reuniren per discutir la procedència de fer un monument coronat amb un tan nefast estimul sensual. Les forces vives varen decidir que era improcedent i l’estàtua va quedar empresonada, durant uns anys, en els soterranis de l’Ajuntament.

Ho sé per un dels assistents a la reunió, que no recordo, i com a colofó final acabà dient: I saps quins eren els que més àrdidament anaven contra l’estátua: aquells que els dimarts anaven a Barcelona a veure les seves amigues.

També puc recordar-vos que a l’any 1929 acabades les obres de la Plaça de Catalunya s’hi varen col-locar numeroses estàtues, algunes encara hi són i altres varen ser desterrades a un parc més allunyat. Es va armar una trifulga entre diaris i periodistes I personalitats, increpant la notòria immoralitat de les estàtues. En fi, les que van quedar, una matinada van aparèixer adornades amb sostens, les que ho necessitaven. I també us puc dir, que els anys 1940 i següents, les forces de seguretat del nostre país estàvem ocupadíssimes impedint que els banyistes passagessin per la platja sense barnussos.

Per aquest motiu, afegint-hi l’econòmic, Bellaterra va tardar tant a tenir una piscina.

Decidits a aprofitar l’oferta del Sr. Bartomeu, vàrem reunir-nos novament per a concretar les condicions. La proposta concreta era que el Sr. Bartomeu ens deixava a precari el terreny i nosaltres faríem la pista. Quan el Sr. Bartomeu l’interessés recobarlo nosaltres l’hi tornariem percibint el cost menys una amortització i nosaltres ens quedaríem sense pista,

El projecte va fracassar, però el neguit ja hi era. Varem decidir deixar de banda aquesta proposició i seguir un altre camí.

La societat Urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. era propietari d’aquella illa, on avui hi ha el Club Bellaterra, i delimitada per la Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas, carrer Lluis Ábalo i carretera de Cerdanyola. A l’any 1934 hi havia una mica de jardí a la part que dóna a l’Hostal de Sant Pancràs i en un tros on avui hi ha el parc infantil i pista poliesportiva. La resta era un terme pla i, on actualment hi ha la façana de l’edifici social, i mirant l’estació, hi havia un gran rètol de ferro de tres o quatre metres d’alçada i deu o dotze de llargada, que enunciava el “Fomento de la Vivienda Popular, S.A.”. L’espai des del rètol fins al límit de la Plaça del Pi, era una esplanada on no feia gaire s’hi havia muntat un envelat per la festa major.


Font: L’Esquirol del Valles, Arxiu Bellaterra.Cat

Read Full Post »

Bellaterra, 16 d’abril de 2025

El dimarts 29 d’abril a les 12 h, al carrer Santa Anna número 10, es farà l’acte de col·locació d’una llamborda Stolpersteine en record del cerdanyolenc Amadeu Comas Comas, deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen – Gusen

LLUIS TORRES|Mentre l’Ajuntament de Cerdanyola decideix instal·lar una Stolpersteine en memòria del cambrer Amadeu Comas Comas, que va sobreviure a l’horror de Mauthausen, on va ser internat el febrer de 1941, en Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, no aplica la moció de GxB aprovada al ple de la Junta del Veïnat de Bellaterra, que obliga la retirada del tòtem i placa del nomenclàtor dedicat l’any 1965 a José Maria Marcet, alcalde franquista de Sabadell, del 1940 a 1960.


El cambrer cerdanyolenc Amadeu Comas i Comas va néixer a Cerdanyola el dia 4 de febrer de 1921, i va morir a  Plaisance-du-Touch, Toulouse, Francia, el dia 16 d’abril de 1994

El febrer de 1941 va ser deportat i internat al Camp de concentració de Mauthausen, i lliberat el dia 5 de maig de 1945

Amadeu Comas i Comas va ser el primer cerdanyolenc deportat als camps nazis que van poder certificar els investigadors del Museu d’Història de Cerdanyola. Serà la primera Stolperstein dedicada a la memòria dels deportats de la ciutat.

El dimarts 29 d’abril a les 12 h, al carrer Santa Anna número 10, es farà l’acte de col·locació d’una llamborda Stolpersteine en record del cerdanyolenc Amadeu Comas Comas, deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen – Gusen.

Amadeu Comas, cambrer de professió, que va sobreviure a l’horror de Mauthausen, on va ser internat el febrer de 1941, va ser el primer cerdanyolenc deportat als camps nazis que van poder certificar els investigadors del Museu d’Història de Cerdanyola. Serà la primera Stolperstein dedicada a la memòria dels deportats de la ciutat.

A més de Comas tres veïns més de Cerdanyola, Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Roma, van ser deportats i van morir a Mauthausen. Des del Museu d’Història es treballa per tal que en un futur també es pugui dedicar una Stolperstein a la seva memòria.

A la col·locació de la Stolpersteine, que realitzarà l’artista alemany Gunter Demnig, creador de les llambordes, comptarà amb la presència de familiars de Comas vinguts de França i d’altres municipis de Catalunya per participar en l’homenatge.

Les Stolpersteine

Les Stolpersteine són llambordes quadrades on es graven les dades de les persones empresonades i deportades, tant de les que van morir als camps com de les que foren alliberades.  La peça es col·loca davant l’últim domicili conegut del deportat recordant que aquesta persona tenia un vincle amb la ciutat, amb el barri, amb els veïns… Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

Gunter Demnig, nascut a Berlín l’any 1947, és l’artista alemany que va crear el projecte Stolpersteine. Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín, el maig de 1996, i estaven dedicades a persones jueves víctimes del nazisme i residents al barri de Kreuzberg. Des d’aleshores, se n’han instal·lat més de 82.000, arreu del món.

En alemany Stolpersteine significa “pedra que fa ensopegar” i, el fet de situar-les a terra té un significat especial, en la mesura que sempre que algú vulgui llegir la inscripció de la Stolpersteine cal que s’hi inclini i, per tant, fa una reverència al nom de la persona deportada. Una manera més de retre homenatge a les víctimes i recordar-les.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »