Bellaterra, 1 d’abril de 2025
📷 CEDIDA
LLUIS TORRES|El nostre humil i sincer homenatge al mestre de sala Juan Royo Vinuesa, inoblidable professional de restaurants de prestigi, des del Circulo Ecuestre, Hotel La Rotonda i Hotel Oriente de Barcelona. El seu nét i amic nostre, l’estimat Charles Martínez Royo, empresari de Varsòvia, la capital de Polònia, en ha ajudat a recordar la seva trajectòria professional en prestigiosos locals de restauració de Barcelona, sobretot els seus millors anys a l’Hotel La Rotonda de Barcelona.
Juan Royo Vinuesa, va néixer el dia 27 d’octubre de 1901, en Alcalà de Xivert, municipi del País Valencià, situat a la comarca del Baix Maestrat. La seva esposa fou l’Angela Alabart Munné (Barcelona, 1908-Sant Boi de Llobregat, 1995), i les seves tres filles, Dolores, Antònia i Nuria. Varen celebrar el seu matrimoni l’any 1930, a la parròquia Santa Madrona de Barcelona.
Juan Royo va ser cambrer del Circulo Ecuestre, carrer Balmes, 169 Bis, de Barcelona. Des de la seva fundació, el 1856, aquest club privat està situat en un palauet al cor de la Diagonal de Barcelona, una joia modernista del 1910. el Circulo Ecuestre és des de fa molts anys el punt d’intersecció dels cercles empresarials, professionals i institucionals més influents de Barcelona i Catalunya.
Temps després, en Juan Royo va incorporar-se al Restaurant La Rotondita de l’Hotel La Rotonda. Es trobà ubicat al passeig Sant Gervasi, 51, cantonada amb l’Avinguda del Tibidabo i davant de l’actual plaça de John F. Kennedy). Inicialment conegut com la Torre Andreu, va ser la casa residència del Doctor Salvador Andreu, principal promotor de la urbanització de la falda de la muntanya Tibidabo, el qual va adquirir els terrenys a vessant del costat mar i va urbanitzar la muntanya manant urbanitzar una avinguda on es van construir una sèrie de cases palau unifamiliars de gran luxe.
📷 Cedida pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo finalitzà la seva trajectòria professional i de vida a l’Hotel Oriente, Rambla dels Caputxins, 45, de Barcelona, catalogat com a bé cultural d’interès local. El 1841, l’edifici fou venut a l’hostaler italià Francesco Durio, que el va reformar per a convertir-lo en una fonda, i només en conservà l’estructura de l’antic claustre i refectori, destruint la resta de dependències. Aquesta obrí les portes el 21 d’abril del 1842 amb el nom de Fonda de Oriente: «Francisco Durio, vecino de esta ciudad […] expone: Que en las Casas que ha construido sobre el terreno, que adquirió en la Calle de la Rambla y de la Union, se ciñen ó circuyen la Casa, que hace esquina á dichas Calles, ha formado una Fonda, qe ha resuelto rotular Fonda del Oriente». L’any 1882, l’edifici va ser reformat per Juli Marial i Tey segons un projecte signat l’any anterior per Eduard Fontserè i Mestre. El claustre fou convertit en el que avui es coneix com a Saló Comtal, un espai ricament ornamentat pels decoradors Eduard Alentorn, Rafael Atché i Josep Carcassó. L’any 1925 obrí les portes als baixos la Granja Oriente, un cafè decorat per Antoni Utrillo que seria definitivament destruït l’any 1986. L’any 1929, la façana fou reestructurada per mitjà de la construcció de la falsa galeria d’arcs de fusta adossats a l’entresòl i la planta baixa. Durant la Guerra Civil Espanyola l’hotel va ser col·lectivitzat i reconvertit en hospital militar i banc de sang. La darrera bomba feixista caiguda sobre Barcelona detonà damunt l’hotel, que patí greus desperfectes. El llavors propietari Josep Gaspart va fer reconstruir l’ala afectada i, havent recuperat el mobiliari (que havia estat requisat) va reobrir les portes de l’establiment.
Juan Royo treballà molt poc en aquest últim hotel, perquè ja patia la malaltia de càncer de pulmó. El metge de l’Hotel Oriente es desplacà fins el seu domicili del carrer Joaquin Costa, i administrà morfina.
Juan Royo ens va deixar a l’edat de 55 anys, al seu domicili del carrer Joaquin Costa, de Barcelona, el dia 8 de octubre de 1957. Tristement no va poguer arribar a la seva jubilació i gaudir-la amb la seva familia i amics.
Font: Charles Martínez Royo, Wikipedia
BELLATERRA.CAT 