Els canvis d’horari podrien veure el final després del 2026, en cas que la Comissió Europea i el Parlament Europeu arribin a un acord.
Bellaterra, 18 de març de 2025
LLUIS TORRES| Segons publica avui el diari Público, el canvi a l’horari d’estiu es produeix cada any el darrer diumenge del mes de març, quan els espanyols han d’avançar una hora els rellotges. Aquest canvi d‟hora es mantindrà fins al darrer diumenge d‟octubre, quan entrarà l‟horari d‟hivern.
Aquest 2025, l’horari d’estiu arribarà a la matinada del proper dissabte 29 de març al diumenge 30. Concretament, a les dues de la matinada, s’haurà d’avançar el rellotge fins a les tres, perdent una hora de son, pel que fa a les dues, seran les tres.
El canvi d’hora genera sempre un debat a la Unió Europea. Alguns països aposten per eliminar aquesta tradició definitivament pels efectes negatius que té a la vida quotidiana dels ciutadans.
L’impacte del canvi d’hora és positiu o negatiu?
L’argument de més pes al llarg dels anys a favor de mantenir l’horari d’estiu és la disponibilitat de llum natural durant més hores al dia, que es tradueix en un consum d’electricitat menor. Tot i això, la implantació de l’ús de bombetes de baix consum i l’ús d’aire condicionat a l’estiu i de calefacció a l’hivern han disminuït els aspectes positius energètics del canvi d’hora.
D’altra banda, hi ha efectes negatius sobre la salut dels ciutadans, sobretot relacionats amb els cicles de son, visibles els dies següents al canvi d’hora. L’impacte més significatiu és el problema per agafar el son, que influeix notòriament en els més petits i els més grans, ja que els seus rellotges biològics són els més sensibles davant de canvis d’horaris bruscos.
Les conseqüències solen ser temporals i perduren una setmana com a màxim, però l’existència d’un impacte negatiu en la salut dels ciutadans provoca que el canvi d’hora sigui un motiu de debat des de fa anys.
Aquestes conseqüències es poden reflectir en manca de concentració, pitjors reflexos en el dia a dia, fatiga diürna, estrès i irritabilitat, entre d’altres.
Els símptomes poden afectar més persones que pateixen ansietat o trastorns del son. En l’aspecte acadèmic o laboral, pot afectar el rendiment, la productivitat, l’aprenentatge i la presa de decisions.
A més, algunes investigacions han conclòs que els dies posteriors al canvi d’hora augmenten els accidents de trànsit i laborals, com a conseqüència de l’augment de cansament i la pèrdua de reflexos.
Què en pensa Europa?
El 2018, el 80% dels ciutadans es van posicionar a favor de l’eliminació del canvi d’hora en una enquesta proposada per la Comissió Europea. A nivell nacional, el 93% dels espanyols també es van posicionar en contra de mantenir aquesta tradició.
Tot i això, encara que s’estigui d’acord en l’eliminació del canvi d’hora, els països de la UE han d’acordar el fus horari que cal mantenir de manera comuna. Alguns països s’inclinen pel d’hivern i d’altres, pel d’estiu.
Aquests són els canvis d’hora confirmats pel BOE de moment:
Del 29 al 30 de març del 2025: canvi a l’horari d’estiu.
Del 25 al 26 d’octubre del 2025: canvi a l’horari d’hivern.
Del 28 al 29 de març del 2026: canvi a l’horari d’estiu.
Del 24 al 25 d’octubre del 2026: canvi a l’horari d’estiu.
El futur dels canvis d’horari
La Comissió Europea (CE), el 2018, va proposar eliminar els canvis d’hora que es produeixen a la Unió Europea cada any. No obstant això, cal la majoria qualificada dels Estats membres de la UE –que encara no s’ha obtingut– perquè mostrin suport a aquesta proposta de la CE.
El Parlament Europeu, per part seva, es va posicionar a favor de suprimir els dos canvis d’horari el 2021. Finalment, la CE i el Parlament han d’arribar a un consens perquè la proposta es compleixi.
Font: Público
BELLATERRA.CAT 