Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 28/02/2025

Bellaterra, 28 de febrer de 2025

Impulsora del projecte The Barcelonian  és la directora artística i il·lustradora, Luisa Vera. El dissenyador, Stefano Puddu i el pròleg de Judit Carrera, directora del CCCB

Portada de Miguel Gallardo

L’Ajuntament de Barcelona i la Factoría Cultural Martinez publiquen The Barcelonian, títol que narra la ciutat de Barcelona a partir de les portades dissenyades per diferents il·lustradors d’una revista imaginària que ret homenatge a la capçalera The New Yorker.

The Barcelonian és un projecte artístic que va néixer durant el confinament, sota el guiatge de la il·lustradora Luisa Vera, a través de les xarxes socials i al qual es van sumar els il·lustradors més importants de la ciutat.

El llibre és, a més, un reflex de la comunitat artística que convida a llegir-ne les imatges com un diari de la ciutat.

L’any 2021 és va presentar el llibre a l’Auditori Teresa Pàmies del Centre Civic Urgell (carrer del Comte d’Urgell, 145). Varen participar Águeda Bañón, directora de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona; Perico Pastor, artista i un dels il·lustradors del llibre; Luisa Vera, fundadora de The Barcelonian, i Inés García-Albi, directora de la Factoría Cultural Martínez i coeditora de The Barcelonian.

Portada de Perico Pastor

THE BARCELONIAN

Va arribar a les llibreries el primer volum de The Barcelonian, titol coeditat per l’Ajuntament de Barcelona i la Factoría Cultural Martínez. Es tracta d’un projecte artístic que va posar en marxa Luisa Vera (Alacant, 1962), que va visualitzar el que podria ser la capçalera The New Yorker, però en el marc de la ciutat de Barcelona, i va convidar altres artistes de la ciutat a participar en el projecte imaginant diferents portades que il·lustressin la ciutat. És a partir del mes de juny del 2020 que la portada d’aquella revista fictícia arribava setmanalment a les xarxes socials.

L’objectiu de The Barcelonian és explicar la ciutat a partir dels diferents ulls que formen la comunitat d’artistes que viuen i veuen Barcelona, posicionada com una de les grans capitals del disseny i de l’art d’àmbit internacional.

L’any 2021 arriba el web, on un desplegament de talent creatiu s’exhibeix com a aparador de la comunitat artística de barcelonina. El projecte va creixent i prenent forma, de manera que el maig del 2022 es duu a terme la primera exposició, al centre comercial L’llla Diagonal, i el setembre del 2022 les primeres 102 portades són exposades al Centre Cívic Urgell, on un recorregut per les imatges convida a passejar pels carrers de Barcelona d’una manera diferent i peculiar.

Portada de Martin Elfman

Aquestes 102 il·lustracions que representen les primeres portades són les que donen forma al llibre The Barcelonian, títol que, a més de retre homenatge a la reconeguda publicació The New Yorker, també homenatja l’enyorat Miguel Gallardo, la il·lustració del qual s’ha triat com a coberta del llibre.

Els artistes que apareixen en aquest primer volum han il·lustrat el que va representar la ciutat del confinament, una ciutat tancada, desolada, la ciutat del silenci, però, a més, també hi han representat les entranyes de la ciutat, com l’interior de les cases, els estats d’ànim, l’exercici i la capacitat d’adaptació que la societat va haver de desenvolupar per habituar-se a la nova situació.

THE BARCELONIAN

Ara bé, de mica en mica la ciutat es va obrint i arriba el color, un dels denominadors comuns de tot un desplegament de llenguatges, una ciutat impregnada de colors, amb una arquitectura que s’obre camí per mèrits propis. Però no hi falta ni la crítica ni la denúncia ni, per descomptat, el sentit de l’humor.

Portada de José Luis Merino.

Més de cent cinquanta artistes han participat en aquest projecte, que continua viu, com la ciutat, i que plasma la diversitat, la multiculturalitat, la creativitat i el talent que configura el nostre patrimoni intel·lectual. Hi ha tantes mirades sobre la ciutat com artistes que hi participen i que s’observen els racons, els habitants, els barris, els carrers i els interiors, és a dir, escenes de la vida quotidiana.

L’equip que compon The Barcelonian fa un esforç perquè aquest projecte sigui integrador, de manera que artistes reconeguts convisquin amb autors novells. També hi tenen espai totes les escoles i els diferents vessants de la il·lustració i, per descomptat, és un projecte paritari, que és l’única manera de reflectir la ciutat real, formant una comunitat.

THE BARCELONIAN

Portada de Patossa

The Barcelonian és un projecte viu, que continua traient el cap cada setmana, que continua narrant la ciutat, retratant-la, dibuixant-la, en el nostre peculiar homenatge a ella i a l’art.

THE BARCELONIAN

Portada de Luisa Vera

Luisa Vera, impulsora del projecte i directora artística, és il·lustradora i observadora d’històries des que té enteniment. Gaudeix de l’art (no tot), del ball (quasi tot) i de riure a gust (sobretot). El 1985 va fugir a Nova York per buscar-hi no sap què. El fet és que la seva carrera professional s’ha desenvolupat entre aquesta dutat i Barcelona, on viu. Amb les seves eines de treball (llapis, paper, un Mac i molt d’humor), intenta plasmar els aspectes més amables i irònics i menys aspres de la vida.

La Factoría Cultural Martínez és un laboratori d’idees amb projectes culturals propis en què col·laboren artistes, escriptors, professors, músics i professionals de diferents àmbits. És la coordinadora del projecte artístic The Barcelonian.

Per a més informació:

http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/

Laura Santaflorentina / tel.: 699 061 244/c/e: laurasantaflorentina@gmail.com

https://factoriaculturalmartinez.com

Inés García-Albi / tel.: 669 470 934/c/e: ines@factoriaculturalmartinez.com

Font: Factoria Cultural Martinez

Read Full Post »

Bellaterra, 28 de febrer de 2025

Perico Pastor (Pere Pastor i Bodmer),
La Seu d’Urgell, Alt Urgell, 29 de gener de 1953, és pintor i dibuixant.

Perico Pastor davant de la seva obra Dos pastors per a Sant Just 📷 CEDIDA

PERICO PASTOR|Estudià a Barcelona. L’any 1976 s’establí a Nova York. Resideix alternativament als EUA i a Barcelona. En aquesta darrera ciutat feu la primera exposició individual el 1985. Ha publicat il·lustracions a The New York Times, Vogue, Village Voice, Harper’s, El País, etc. A banda de Barcelona i Nova York ha exposat a Cadaqués, Lleida, Madrid, Granada, París, Hong Kong, Sevilla, Tòquio, etc. Els seus dibuixos i pintures, de traç àgil i dinàmic, i paleta càlida i brillant, transmet una lluminositat mediterrània i una visió hedonista de la vida. La seva obra ofereix una visió vitalista de la vida quotidiana. Des del 1989 es dedicà més plenament a la pintura, especialment a l’aquarel·la, aprofundint en el seu estil colorista i espontani tractant temes quotidians. El 1990 realitzà una exposició individual al Marimura Art Museum de Tòquio, i participà en l’exposició “Catalonia‘90” a Nova York. El 2007 il·lustrà la versió interconfessional de La Bíblia.

El 1993 li van atorgar la Medalla Morera de l’Ajuntament de Lleida pel conjunt de la seva obra, i el 1997, el premi especial del Comitè Olímpic Espanyol en la Biennal de l’Esport en les Belles Arts. Amb una obra inconfusible,

Dibuix de Perico Pastor per la portada de la carta del Restaurant de l’Hotel Sarrià (actual Melià Barcelona)

Perico Pastor ha trobat el punt de fusió òptim entre el dibuix i la pintura, treballant habitualment sobre paper de poc gramatge, amb unes qualitats de textura i lluminositat que ajuden a potenciar els valors gràfics de la tinta xinesa o l’aquarel·la

Font: Enciclopèdia Catalana, Wikipèdia

Read Full Post »

Bellaterra,28 de febrer de 2025

Read Full Post »

Bellaterra, 28 de febrero de 2025

Sorli Sport ja anuncia la propera obertura de les noves instal·lacions al desaparegut Club Bellaterra

SOM SORLISPORT

A SorliSport trobaràs tot el que necessites pels teus objectius de benestar. Els nostres gimnasos ofereixen la darrera tecnologia en equipament esportiu, oferint una àmplia gamma de classes i entrenaments personalitzats adaptats a les teves necessitats i nivell de condició física. Siguis què estiguis buscant perdre pes, tonificar el teu cos o millorar el teu rendiment atlètic, els nostres entrenadors certificats t’orientaran en cada pas del camí.

Però a SorliSport, el benestar va més enllà de l’entrenament físic. Els nostres serveis de nutricionistes, fisioteràpia i bellesa t’ajudaran a cuidar-te tant per dins com per fora, i seran un complement ideal al teu entrenament físic.

A més de les nostres completes instal·lacions de gimnàs i serveis de nutrició, també oferim l’oportunitat de gaudir d’un altre tipus d’activitats esportives com el pàdel o la natació, on pots entrenar de manera diferent a la habitual.

PRIMERS PASSOS CLUB BELLATERRA

ARTUR VIDAL SOLÀ|A l’any 1933, Bellaterra, creada el 1929 aproximadament, creixia lentament perjudicada per la crisi econòmica d’aquells anys. L’Hostal Sant Pancràs era el nucli central i social indiscutit.  La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. havia construït unes set o vuit torres per donar aparença de moviment i que després va vendre. La majoria dels colonitzadors, començaven per fer-se llogaters dels pisos de l’Hostal i després d’una experiència inicial compraven els seus solars i s’hi feien la casa i jardí. Els joves, i jo era un dels joves, no teniem altre esbargiment que fer un passeig per la urbanització i rodalies, anar a l’estació a veure com arribaven els trens, anar amb bicicleta i les tertúlies a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs i els dissabtes anar a les festes una mica picants que es feien a l’Hostal, els més grans.

La propaganda, enlluernant els compradors amb camps d’esports, piscina, església, etc., era pura falornia, perquè no hi havia res de res. Els carrers tenien voreres, però eren un pedregal i la il·luminació era tan minsa que de nit anaves a les palpentes, i no diguem de l’aigua, que a ple estiu es fonia i fins i tot m’havia arribat a dutxar amb un sifó.

Els propietaris de l’Hostal eren la Sra. Pepita, que segurament molts encara recorden i el seu marit, el Sr. Bartomeu. El Sr. Bartomeu, antic apotecari de Cerdanyola, era un home emprenedor, organitzador, enamorat de Bellaterra i naturalment una mica eixelebrat.
Els joves, en aquell temps, eren els qui avui són avis. Les noies Fàbregas, Maria Lluïssa i Paquita, les dues grans, doncs la Maria Rosa era un marrec; les dues noies Llorach, la Mercè i la Juanita, en Conrado Llorens Suqué, en Josep Maria Milapeix, jugador de tennis, crec de tercera, el meu germà Climentijo.       Un altre grup era format per les dues nebodes d’en Gonzalo Bosch Bierge, per la Frasquita Camps i els seus germans. De la família Grifé circulava en Ramon, el seu germà Francesc ja tenia relacions i no venia gaire i en Lluís era un altre marrec. També hi havien unes noies que es deien Bosch que no recordo altra cosa que quan la guerra civil van desaparèixer. Alguns, però formaven part dels dos grups. En aquells dies, eren també menuts la Carme i Lluís Ábalo.

Bé, un dia de l’estiu de 1934 estàvem de xerrameca a la terrassa de l’Hostal de Sant Pancràs, quan el Sr. Bartomeu ens va acusar d’apatia: ens digué que si nosaltres volíem podríem tenir una pista de tennis; ell ens facilitaria els terrenys que tenia darrera de l’Hostal, però nosaltres hauríem de cercar els diners per la construcció de la pista.
Aquesta inesperada proposta va motivar nombroses reunions dels joves: gaudir d’una pista de tennis era una fita gairebé impossible. No podíem pensar en una futura piscina, doncs per una part, econòmicament era inviable i per altre part l’esperit intransigent, ple d’efluvis morals no podia admetre un lloc tan disbauxat, on els invididus ensenyen interioritats pecaminoses.

Font: Sorli, L’Esquirol de Bellaterra

Read Full Post »