Bellaterra, 23 de desembre de 2024
Per primera vegada comproven que les cèl·lules intestinals absorbeixen els microplàstics que alliberen les bosses de te.
en una infusió la bosseta allibera milions de microplàstics
Prendre te a granel és millor que prendre’l en bosses individuals. No només perquè les fulles de les bosses individuals no es poden desplegar en tota la seva totalitat perquè acostumen a estar trencades i o triturades, sinó perquè, a més, les bossetes alliberen milions de microplàstics durant l’ús. És la conclusió d’un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que s’ha publicat aquesta setmana i que ha observat per primera vegada la interacció amb les cèl·lules humanes.
L’estudi del Grup de Mutagènesi del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB ha observat que, mentre s’infusiona una bosseta individual de te, s’alliberen enormes quantitats de microplàstics i nanoplàstics (MNPL).
El 2019 un estudi canadenc ja apuntava a aquesta exposició als microplàstics i ara per primera vegada s’ha observat la interacció amb les cèl·lules humanes; en concret, les intestinals.
Els experiments d’interacció biològica han demostrat que les partícules de microplàstics s’absorbeixen a les cèl·lules intestinals i arriben a introduir-se, fins i tot, dins del nucli que allotja el material genètic.
En aquest sentit, els investigadors de la UAB conclouen que aquest resultat suggereix un paper clau del mucus intestinal en l’absorció d’aquestes partícules contaminants.
També subratllen la necessitat de fer més investigacions sobre els efectes que l’exposició crònica pot representar en la salut humana: “A mesura que l’ús de plàstic als envasos d’aliments continua augmentant, és vital abordar la contaminació per MNPL per garantir la seguretat alimentària i protegir la salut pública.”
Com s’ha fet la investigació
Les bossetes de te poden ser de paper porós, de seda o de niló. I habitualment contenen polipropilè, un tipus de plàstic caracteritzat per ser molt resistent a la calor.
Les que han utilitzat en l’estudi estaven fabricades amb els polímers niló-6, polipropilè i cel·lulosa.
En una infusió han constatat:
El polipropilè allibera aproximadament 1.200 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 136,7 nanòmetres.
La cel·lulosa allibera uns 135 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 244 nanòmetres.
El niló-6 allibera 8,18 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 138,4 nanòmetres.
Han fet ús de tècniques analítiques avançades, com la microscòpia electrònica d’escaneig (SEM), la microscòpia electrònica de transmissió (TEM), l’espectroscòpia infraroja (ATR-FTIR), la dispersió de llum dinàmica (DLS), la velocimetria làser per efecte Doppler (LDV) i l’anàlisi de seguiment de nanopartícules (NTA).
Segons una de les investigadores, Alba García, han aconseguit caracteritzar els contaminants de manera innovadora: “Constitueix una eina molt important per avançar en la investigació sobre els possibles impactes en la salut humana.”
Font: 3Cat, Andrea Vargas Torrentó
BELLATERRA.CAT 