Bellaterra, 30 de novembre de 2024
LIBERTÉ (Paul Eluard)
Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin) Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)
✍️ Sur les sentiers éveillés
Sur les routes déployées
Sur les places qui débordent
J’écris ton nom
Sur la lampe qui s’allume
Sur la lampe qui s’éteint
Sur mes maisons réunies
J’écris ton nom
Sur le fruit coupé en deux
Du miroir et de ma chambre
Sur mon lit coquille vide
J’écris ton nom
Sur mon chien gourmand et tendre
Sur ses oreilles dressées
Sur sa patte maladroite
J’écris ton nom
Sur le tremplin de ma porte
Sur les objets familiers
Sur le flot du feu béni
J’écris ton nom
Sur toute chair accordée
Sur le front de mes amis
Sur chaque main qui se tend
J’écris ton nom
Sur la vitre des surprises
Sur les lèvres attentives
Bien au-dessus du silence
J’écris ton nom
Sur mes refuges détruits
Sur mes phares écroulés
Sur les murs de mon ennui
J’écris ton nom
Sur l’absence sans désir
Sur la solitude nue
Sur les marches de la mort
J’écris ton nom
Sur la santé revenue
Sur le risque disparu
Sur l’espoir sans souvenir
J’écris ton nom
Et par le pouvoir d’un mot
Je recommence ma vie
Je suis né pour te connaître
Pour te nommer
Liberté (Paul Eluard)
Poésie et vérité 1942 (recueil clandestin)
Au rendez-vous allemand (1945, Les Editions de Minuit)
Eugène Émile Paul Grindel, conegut com Paul Éluard, va néixer a Saint-Denis el 14 de desembre de 1895. La seva mare era modista. El seu pare és el director d’una agència immobiliària.
El 1908, la seva família es va traslladar a París. Becari a l’escola superior de Colbert, Paul Éluard va obtenir el seu diploma l’any 1912. La seva escolaritat es va veure interrompuda per la mala salut. Patia una malaltia pulmonar que el va portar a passar diverses estades en sanatoris suïssos. Va ser als 17 anys, durant una d’aquestes estades, que es va enamorar de la jove russa Helena Diakonova, sobrenomenada Gala, la seva primera dona i la seva musa inspiradora.
El 1914 va ser mobilitzat i va anar com a infermer militar al front de Somme. Després d’una bronquitis, va ser enviat de tornada a París. La guerra i les trinxeres el marcaran per sempre.
El 1917 es va casar amb Gala i va ser pare l’any següent. A París es va unir primer al moviment dadà, després va participar en el moviment surrealista.
sie (1929).
El 1928 Gala el va deixar pel pintor Salvador Dalì. No obstant això, els llaços d’afecte romandran intactes i ell romandrà a prop d’ells tota la vida.
El 1929, Éluard va conèixer Maria Bentz, sobrenomenada Nusch, una artista escènica. Es torna a enamorar. Es van casar l’any 1934. Nusch va ser alhora esposa i còmplice d’Éluard i model i musa dels pintors surrealistes.
Exclòs del Partit Comunista l’any 1933 com la resta de surrealistes, va continuar la seva lluita a favor de les revolucions. Viatja per Europa sotmès a règims feixistes. A Espanya es va rebel·lar al costat de Pablo Picasso contra el franquisme.
Mobilitzat el setembre de 1939 al comissariat, el juny de 1940 s’instal·là amb Nusch a París. Durant el període d’ocupació alemanya, Paul Éluard va formar part de la resistència. Participa en literatura clandestina al capdavant del Comitè Nacional d’Escriptors de la Zona Nord. Va continuar publicant fins a l’alliberament el 1945. El seu poema “Freedom” va ser llançat en milers d’exemplars sobre la França ocupada per avions anglesos en forma de fulletons.
Un cop acabada la guerra, Paul Eluard i Nusch van augmentar el nombre de gires i conferències a Europa sobre el signe de la pau. El 28 de novembre de 1946, Nusch va morir d’una hemorràgia cerebral. Paule Éluard està vençuda pel dolor.
El 1948, amb Picasso, va ser convidat a participar al Congrés d’Intel·lectuals per la Pau a Wroclaw, Polònia. L’any següent al Congrés de Pau de Mèxic va conèixer la seva tercera esposa Dominique, amb qui es va casar el 1951.
Va morir d’infart el 18 de novembre de 1952. El 22 de novembre va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise de París.
Paul Éluard és un poeta humanista. Lluita amb els seus versos contra les injustícies, l’odi, l’horror de la guerra. Defensa l’amor, la llibertat i la fraternitat.
Font: La Grande Librairi, Wikipèdia, Fundació Salvador Dalí
BELLATERRA.CAT 