Bellaterra, 11 de novembre de 2024
LLUÍS TORRES|Segons publica L’Institut Català del Suro, des de la seva creació l’any 1991, ha estat un instrument dinamitzador de la indústria surera amb l’objectiu de desenvolupar i promocionar un sector molt arrelat a les comarques gironines, basant-se en el foment de la qualitat i el control, la formació i la innovació, i que l’han consolidat al llarg dels mercats vitivinícoles nacionals i internacionals més importants.El sector surer mundial es troba en un moment àlgid, afavorit per les noves tendències globals com la bioeconomia, l’economia circular, la substitució de plàstics, el desenvolupament econòmic basat en la natura, entre d’altres.
A Catalunya, la indústria surera té un paper destacat a nivell internacional. Els boscos d’alzina surera ocupen unes 124.000 hectàrees a Catalunya, entre masses pures i mixtes. Es troben principalment al nord de Catalunya, al massís de l’Albera, les Gavarres, les Guilleries, el Montseny i el Montnegre-Corredor mentre que la indústria es concentra principalment al Gironès i al Baix Empordà. Pel que fa a la producció, a casa nostra es fabriquen anualment uns 2.000 milions de taps de suro que van a parar a tots els racons del món. Al voltant del 50% de la producció de taps de suro (per a vins tranquils i per a vins escumosos) es destina a l’exportació, principalment a França, Itàlia, Estats Units i Alemanya.
L’Institut Català del Suro engega una prova pilot a Palafrugell i a Cassà de la Selva per valorar quina seria la via més efectiva per recollir aquest residu, que es podria fer servir com a paviment en parcs infantils i substituir els de cautxú
Tot i que la majoria de gent els llença com si fossin rebuig, el cert és que els taps de suro s’haurien de reciclar. Un cop aclarit això, sorgeix la pregunta habitual: on van els taps de suro? Doncs al contenidor marró, el dels residus orgànics.
Des de l’Institut Català del Suro
–ICSuro– expliquen que no es poden tenir dades dels quilos que es recullen cada any a Catalunya perquè el suro –ara per ara– no es recicla per separat. Tot i això, els consta que el seu reciclatge és mínim i volen revertir la situació.
Pla pilot a Palafrugell i a Cassà de la Selva
El fet de no disposar de dades sobre el reciclatge del suro és una de les raons que ha impulsat l’ICSuro a engegar un pla pilot de recollida de taps en aquests dos municipis gironins.
S’han posat una cinquantena de punts de recollida en supermercats, comerços i hotels per poder determinar quins són els millors llocs per concentrar la recollida de taps de suro. Maria Verdum és la coordinadora del projecte:
“Actualment el suro no es gestiona i estem posant un residu al nostre sistema que podria tenir una sortida. Aquest pla pilot ens donarà xifres de què podem recollir realment i on ho podem recollir.”
Els punts de recollida es mantindran fixos durant tot un any per comprovar a quins hi va més gent. Un cop tinguin aquesta informació, miraran quina pot ser la manera més efectiva perquè els ciutadans reciclem aquests taps.
Un precedent en la recollida de suro
Que el reciclatge dels taps de suro és residual ho confirmen des d’una empresa dedicada a la recollida selectiva de residus urbans. Es diuen Blipvert, són de Granollers, i des del 2007 tenen repartides al voltant de 500 minideixalleries per tot Catalunya.
Segons dades d’aquesta empresa, les dues minideixalleries que tenen a Cassà de la Selva –territori surer–, han recollit fins a aquest mes d’octubre més de mil quilos de residus, dels quals només 2 quilos i mig van ser taps de suro.
Les minideixalleries són contenidors que els ajuntaments lloguen per col·locar-los en carrers cèntrics. Tenen diverses bústies per poder llençar objectes petits, com ara piles, bombetes, mòbils, cables i en alguns casos també taps de suro, com explica un responsable d’aquesta empresa:
“La recollida de taps de suro és mínima. De fet, hem eliminat les bústies dedicades a aquest residu perquè no es feien servir.”
Expliquen que ara mateix, només les minideixalleries de Figueres, Cassà de la Selva, Sant Celoni i Mollet mantenen la bústia dedicada a recollir aquest tipus de taps.
Què es pot fer reciclant suro?
Des de l’Institut Català del Suro defensen que aquest material natural pot tenir diverses aplicacions urbanístiques. A Alemanya, per exemple, ja fa anys que el reutilitzen com a aïllant a la construcció. I aquí, l’Institut fa aquesta proposta: als parcs infantils es podrien substituir els paviments de cautxú per d’altres fets de suro.
Expliquen que alguns paviments de cautxú es deterioren quan els toca el sol i per l’abrasió a què estan exposats: “S’ha vist i han sortit directives europees que diuen que aquests tipus de paviments poden ser perjudicials.” En canvi, asseguren que el suro és un material hipoal·lergogen, sense cap contraindicació.
De fet, els responsables de l’ICSuro afegeixen que “encara s’ha d’estudiar més, però s’està veient que el suro és un bon bioabsorbent, això vol dir que pot absorbir materials nocius, com ara hidrocarburs, pesticides i metalls pesants”.
El pla pilot que ha engegat l’Institut Català del Suro a Palafrugell i a Cassà de la Selva és pioner a Catalunya i a l’Estat i es finança amb fons europeus.
Font: 3Cat
BELLATERRA.CAT 