RAIMON: Al meu país la pluja (1984) Si plou poc és la sequera, si plou molt és la catàstrofe
🎥https://youtu.be/d-CGwliKsqI?si=Qh3rtz9gIbWqhkZs
Des de Bellaterra.Cat volem expressar el nostre condol més profund i solidaritat amb totes les persones afectades pel temporal devastador que ha colpejat el País Valencià.
FACTA NON VERBA X VALÈNCIA
Lletra El meu país la pluja
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure.
No anirem mai més a escola. Fora de parlar amb els de la teua edat res no vares aprendre a escola. Ni el nom dels arbres del teu paisatge, ni el nom de les flors que veies, ni el nom dels ocells del teu món, ni la teua pròpia llengua.
A escola et robaven la memòria, feien mentida del present. La vida es quedava a la porta mentre entràvem cadàvers de pocs anys. Oblit del llamp, oblit del tro, de la pluja i del bon temps, oblit de món del treball i de l’estudi. “Por el Imperio hacia dios” des del carrer Blanc de Xàtiva. Qui em rescabalarà dels meus anys de desinformació i desmemòria?
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure
Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.
Alfons Durán Pich|Sempre m’ha semblat un despropòsit anomenar “fills de puta” aquells que pels seus actes considerem indignes de pertànyer al nostre marc social comú. Pretenem insultar-los, a manera de càstig emocional, però ho fem prenent com a referència a les seves mares, dones que no han de ser responsables de les conductes associats dels seus fills. El regust de l’època victoriana i el seu tuf reaccionari situen la prostituta, que ven el seu cos a desgrat seu, com una “mala dona” davant les virtuts de la dona burgesa, idealitzada pel Sistema dins d’una cultura masclista que la redueix a un paper de sotmetiment a gust de l’usuari.
L’expressió “fill de puta” es repeteix constantment als grans esdeveniments col·lectius (com són els partits de futbol), on unes masses assilvestrades descarreguen els seus instints més ruïnes contra els jugadors de l’equip contrari o contra el que se suposa que aquests representen. Faig aquest preàmbul perquè no trobo la paraula justa, l’adjectiu precís (que tant preocupava a Josep Pla) per qualificar el comportament dels polítics professionals i dels mitjans subsidiats que els acompanyen, al desastre climàtic anunciat que ha assolat ciutats i pobles del País Valencià. Tan preocupats que estan per la unitat d’Espanya (un concepte retòric buit de contingut) i no obstant reaccionen tard i malament quan es produeix una catàstrofe d’aquesta naturalesa en aquest territori. Quin sentit ha que hagin estat fonamentalment els ciutadans corrents els que hagin respost, amb les seves precàries capacitats, per assistir els danyats, cobrir les necessitats més elementals, donar un toc d’esperança a les seves vides?
Un Estat que presumeix de modern, que exporta armes a tercers països i que compta amb un exèrcit de 140.000 soldats i una força paramilitar (la Guàrdia Civil) formada per 80.000 persones, com és que no actua de manera immediata per posar ordre i aplicar solucions ja? Per què serveixen els 14.000 milions del pressupost de Defensa?
Què significa aquest degoteig ridícul de soldats a la zona afectada (que si mil, que si dos mil, etc.), quan els va faltar temps per enviar 6.000 guàrdia civils a Catalunya el 2017 i no precisament per donar un cop de mà a uns ciutadans que només volien votar, sinó per agredir-los violentament? Menys trompeteig, menys medalles i menys desfilades. Si no actuen en moments com aquest, és que no ens serveixen. Sincerament, em falten adjectius per qualificar-los.
Alfons Durán Pich és llicenciat en Sociologia per la Universitat de Deusto, llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya, Diplomat en Administració d’Empreses (SEP) per la Stanford Business School, Graduat a Periodisme per l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid. Estudis especialitzats en macro i microeconomia amb el professor Peter Navarro de la universitat d’Irvine (Califòrnia), i en mercats financers amb el professor Robert Shiller de la universitat de Yale.
Perfil docent Durant catorze anys (1976-1990) va ser professor titular de màrqueting d’ESADE. Ha estat professor convidat a les escoles ESCP de Madrid i Fundesem d’Alacant. Perfil professional Ha estat president executiu o conseller delegat d’empreses dels sectors de masses congelades, greixos i margarines, distribució, química industrial, publicitat, consultoria estratègica, responsabilitat social corporativa i d’altres. Actualment és conseller d’una corporació industrial formada per sis empreses.
Associacions És membre de la Conway Hall Ethical Society, de l’American Marketing Association, de l’Academy of Management, de la Skeptics Society, del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i del capítol espanyol d’antics alumnes de la Stanford Business School.
BELLATERRA.CAT 