Bellaterra, 17 de setembre de 2024

“L’EMD presidida per Josep Maria Riba (del partit polític Bellaterra Endavant), s’ha negat, des de 2023, fer pública la suma total pagada al mitjà local Bellaterra Diari. Tampoc ho té penjat a la web oficial de l’EMD de Bellaterra. Encara que sigui legal la contractació i pagaments, no es pot amagar al veïnat de Bellaterra, i menys no publicar-ho a la web oficial pagada per la Diputació.

Segons va denunciar Guillem Nadal, (portaveu de Gent per Bellaterra), a l’últim Ple de la Junta Veïnal, per transparència, és d’obligat compliment, apareixen públiques les despeses, però Riba no l’ha fet des de l’any 2023, quan va guanyar la presidència de l’EMD de Bellaterra.


LLUÍS TORRES| Compartim el Pla d’acció per a la democràcia del Gobierno de España per reforçar la transparència, el pluralisme i el dret a la informació, anunciat avui 17 de setembre de 2024:
…una segona mesura és l’establiment del deure de publicació anual d’inversió publicitària per part de totes les administracions públiques, una informació que avui “o no es presenta o es presenta de forma opaca”, segons ha assegurat Urtasun. Quan s’implementi la normativa, totes les institucions públiques han d’oferir aquesta informació de manera visible, clara i transparent.
Urtasun, Ministre de Cultura, ha assenyalat que, en primer lloc, cal establir els criteris que defineixen què és un mitjà de comunicació davant d’altres plataformes “la finalitat de les quals no és informar”. Per això, es crearà un registre de mitjans de comunicació en què es disposarà de la informació pública sobre la seva propietat i la inversió publicitària que reben. Aquest registre serà elaborat i tutoritzat per un organisme independent, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
El pla recull la reforma de la Llei de publicitat institucional en dos aspectes. D’una banda, com ja va anunciar el president del Govern, s’introdueixen criteris de transparència, proporcionalitat i no discriminació a l’assignació d’aquesta publicitat; aquests seran elaborats a partir del treball amb experts al sector de la comunicació i també amb els grups parlamentaris. D’altra banda, la Llei es modificarà per garantir que els sistemes de mesurament d’audiències compleixin els principis de transparència, imparcialitat, inclusivitat, proporcionalitat, no discriminació, comparabilitat i verificabilitat.
L’objectiu en tots dos casos, segons ha remarcat el ministre de Cultura, és “fer més just el sistema de repartiment de la publicitat institucional i evitar que amb diners públics s’estiguin finançant pseudomedis que promouen la intoxicació mediàtica i les ‘fake news'”.
Protecció dels periodistes
El pla pretén, igualment, impulsar una llei del secret professional dels periodistes com a garantia jurídica per a la protecció de les fonts. “Això significa regular o fer complir allò que ja preveu i reconeix l’article 20 de la Constitució Espanyola”, segons ha apuntat Urtasun. En la mateixa línia, es transposa una directiva europea per protegir els periodistes d’assetjaments externs. La norma, segons ha explicat el ministre, permet als jutges desestimar amb rapidesa demandes manifestament infundades contra periodistes o defensors dels drets humans.
A més, seguint l’acord del Govern de coalició, es reformarà la Llei de Seguretat Ciutadana per acabar amb les sancions que reben professionals de la informació per desenvolupar la seva feina quan això implica cobrir les actuacions de les Forces i els Cossos de Seguretat de l’Estat.
En aquest segon eix, Félix Bolaños ha anunciat que el Govern modificarà les lleis orgàniques que regulen el dret a l’honor i el dret a la rectificació per “garantir que els tribunals puguin donar una resposta àgil i efectiva a qualsevol difamació que es publiqui en un mitjà o pseudomedi de comunicació”. El règim actual que protegeix l’honor de les persones i que garanteix el dret a una rectificació de les informacions no veraces que es publiquen s’ha quedat obsolet davant de l’ecosistema de mitjans actual, ha recalcat.
A més, el ministre ha anticipat que es farà una reforma integral del Codi Penal per abordar els articles que puguin limitar la llibertat d’expressió, entre altres casos quan es refereixi a institucions de l’Estat i als sentiments religiosos: “L’objectiu és adequar el nostre Codi Penal al dret de la Unió Europea, la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans”.
El pla també proposa revisar el marc regulador per fer front als oligopolis mediàtics i limitar el finançament que les administracions poden dedicar als mitjans, a fi d’evitar que hi hagi mitjans impulsats directament per ells.
Font: La Moncloa