BELLATERRA.CAT

Bellatera, 31 d’agost de 2024

LLUÍS TORRES| Compartim el poema Bella-Terra de Mª Rosa Buïgas, publicat l’any 1973 al seu llibre de poemes El Signe del Matí de AYMA EDITORA de Barcelona.

En haver llegit el llibre…

L’autora d’aquest recull, em demana uns mots; ara que tot fa olor de primavera i els demana una dama, jo no puс ni dec negar-m’hi.

En haver llegit el llibre, penso que els poetes són uns jardiners que Déu envia a la terra per tal que tot l’any les pa- raules treguin florida.

Això em porta per la mà a dir que els versos de M. Rosa Buigas de Brillas, han estat escrits amb un aire senzill, molt femení, sense l’exigència reiterada de la mètrica i amb un vehement daler de llum i de veritat. L’amor i l’encis duen M. Rosa, sempre, pels camins de les coses belles; el mateix s’esdevé tant en les poesies com en els contes breus i en els poemes evocadors de la «Pampa» argentina.

Jo crec que el lector percebrà, si més no, en cloure aquest aplec, el perfum d’una graciosa espontaneitat que haurà d’ar- ribar-li al cor, sense massa neguit i amb la joia d’un trenc d’alba i la melangia d’un capvespre suau.
(Tomàs Roig i Llop, maig del 1973)

Bella-Terra…

Bella-Terra

SOL IXENT,

llum dolça,

estels i vent,

cants d’ocells

flaires de pins,

espígols i romanins.

Bella vista,

bon redós,

aigua pura,

ciceres d’arboç,

mel i fruites,

pomells de flors,

cel rogent

en fer-se fosc.

Bella-Terra!

Dolç repòs!

MARIA ROSA BUÏGAS I SUÁREZ, 1973

Tomàs Roig i Llop
(Barcelona, 1902 — Barcelona, 1987)
Narrador, assagista, poeta i dramaturg.

Es llicencià en dret i fou perit cal·ligràfic i director de Catalunya-Ràdio. Fundador de l’entitat FESTA (Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949) i col·laborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana, Avui, Esplai, D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya. S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics. Publicà diversos volums de contes i alguna novel·la curta: Facècies (1924), El botxí (1925), La noia de bronze (1926), la més reeixida, Marta la fatídica (1932), Lena i el seu destí (1934), Ronda d’històries (1935), El paradís perdut (1936), Pels camins de la llum (1938), Ventall de contes (1939), Records d’un pelegrí de la Verge (1954) i La represàlia (1968). Ultra la seva narrativa, escriví uns retrats literaris, Siluetes epigramàtiques (1933, 1952 i 1971), en tres volums, les memòries Del meu viatge per la vida (1975 i 1978), en tres volums, un dels quals és inèdit, i el llibre de records Girona, arca de somnis (1956). També conreà el teatre i la prosa lírica —Ombres i clarors (1946) i Petits poemes de la llar (1947)—, i el gènere biogràfic: Josep Maria Folch i Torres (1953), que signà amb el pseudònim de Miquel de Girona, i Prudenci Bertrana: l’home i l’escriptor (1959). Era el pare de l’escriptora Montserrat Roig.

Font: Enciclopèdia Catalana