Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/08/2024

Bellaterra, 6 d’agost de 2024

LLUÍS TORRES| Compartim una crònica d’Artur Vidal Solà, que fou cronista oficial de Bellaterra, sobre els inicis de les Festes Majors de Bellaterra publicada al número 10 de l’Esquirol del Vallès, l’estiu de 1986.

Dibuix d’Assupta Nebot a L’Esquirol de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

El nostre poble és molt mesurat menys quan s’espabila i fa bestieses. Tot ho tenim molt acanat: amb quatre salts arribem a casa, ens fem un set als pantalons, erem quatre gats a la reunió, arribem a quarts de quinze i també tenim festes major i menors.

Totes les nostres festes són menors, diumenges, nacionals, constitucionals, perque el graó més alt correspon a les festes majors que cada poble celebra dues vegades l’any. Aquí també tenim mesura perque hi ha la festa major gran, que generalment és a l’estiu i la petita que és a l’hivern.

Els quatre gats que estiuejaven a Bellaterra a l’any 1933 no podien admetre que només tinguéssim festes menors i per aquest motiu van organitzar la primera FESTA MAJOR DE BELLATERRA. Perque sigui com cal s’ha de bastir un envelat que és una deliciosa obra arquitectòni ca feta de velams, cordes, pals i els corresponents ele ments decoratius, muntat tot pels tres o quatre dies que duren les festes. L’envelat es va assentar en els terrenys que ara són del Club Bellaterra, en el lloc on actualment hi ha la piscina i pista de tenis. La porta d’accés estava situada a la Plaça del Pi, de cara a l’Estació. Era un envelat adient a una bona Festa Major: el terra cobert amb les classiques catifes per fer-ne una bona pista de ball, les llotjes al voltant i al fons l’escenari pels músics. Les llot- jes es llogaven per totes les sessions i el públic foraster pagava la corresponent entrada. Hi havia balls tarda i nit, i el diumenge el matí una sessió musical. Predominava el pasdoble, seguien els valsos, també alguns tangos i algún fox-trot. De tant en tant es feien alguns balls especials, con el del fanalet, de l’escombra, etc. pero els bàsics eren el ball de rams i el de la toia. La toia es subhastava i generalment se l’endúia algun senyor madur, ben dotat eco- nòmicament, que l’ofrenia a la seva dona, i la parella obria el corresponent ball.

L’any 1934 es va fer la segona Festa Major, aquest cop organitzada pel Sr. Bartomeu, ajudat econòmicament per un grupet d’estadants de l’Hostal L’Associació de Propietaris de Bellaterra va organitzar la primera. La segona Festa Major va ser molt sonada. En primer lloc va tenir la curiosa especialitat del seu emplaçament. L’envelat es va construir davant mateix de l’Hostal, ocupant el carrer i tancant el trànsit, que calia desviar-lo per el carrer Ábalo. Ultra els rituals de costum propi de totes les Festes Majors, el Sr. Bartomeu que era un home d’empenta i gran imaginació, va contractar una persona que va vestir de guàrdia urbà perque dirigís el trànsit durant aquells dies i com a gran pinyol va fer venir un heroic capità que s’enfilà cel amunt amb un globus i des de dalt de la cistella tirava uns quants conills. No va anar molt lluny però. L’odisea espacial va acabar sense incidents i amb final feliç quan el capità es presentà a l’envelat per rebre els aplaudiments dels bellaterrencs.

No recordo si correlativament es feren festes religioses. potser és defecte de la meva memòria, però també és possible que no es fessin, doncs en aquella època no teniem esglèsia i la missa es deia en un petit magatzem que hi havia a la part del darrera de l’Hostal.

Una festa que potser podriem qualificar-la de major és la de l’any 1935, com a inauguració de la pista de tenis del Sport Club Bellaterra.

El dia abans es va fer una cercavila pels carrers encapçalada pel Sr. Bosch Bierge muntat sobre un burret, seguia després el Sr. Negre i Baltet amb una tartana i darrera els nois i noies de Bellaterra amb bicicleta fent xivarri i anunciant la festa.

Després de 1939 i durant uns anys es varen celebrar cada temporada dues o tres festes, que generalment consistien en un sopar i el conseguent ball de gala. Es feien als salons de l’Hostal de Sant Pancras, els mascles anaven abillats amb americana i corbata i les femines amb vestits llargs.

Quan el Club va tenir una terrassa apropiada va canviar l’escenari de les festes. En recordo una de molt primerenca, que va consistir en una revista representada pels joves de Bellaterra i sota lletre d’en Frederic Roda. Molt més recent és la festa organitzada durant la presidència del Sr. Escapa, dins la pista de tenis amb sopar, gran orquestra i desfilada de models. Però la Festa Major, amb nom i pretensions, no s’ha reviafat fins aquests darrers anys.

Read Full Post »

Bellaterra, 6 d’agost de 2024

LLUÍS TORRES|L’any 2011, Josep Lluís Núñez (N&N) va anunciar a Xavier Trias (alcalde de Barcelona), que l’edifici modernista La Rotonda, que havia comprat, tornaria a ser Hotel de Luxe, però finalment no ho va respectar i va convertir-lo en 10.000 metres quadrats d’oficines.

Restaurant La Rotondita al primer pis de la part central de la torre de l’Hotel Residència La Rotonda 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

La plataforma veïnal Salvem La Rotonda reclama l’execució de la sentència que fa 5 anys va anul·lar la llicència d’obres i obligava a enderrocar part de la reforma de l’edifici modernista. El jutge va considerar que vulnerava el Pla especial de patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat.

Segons la sentència, la reforma no respectava la volumetria ni la forma de l’edifici original, que tenia un pati interior. I aixecava una sisena planta “que no té cobertura jurídica”, entre altres qüestions. Per tot això, el magistrat instava a la “demolició” d’aquestes reformes.

La sentència, en efecte, no és contra Núñez i Navarro, sinó contra l’Ajuntament de Barcelona i la llicència que va atorgar al seu dia.

Plataforma veïnal Salvem La Rotonda
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

El 1952, amb motiu d’una reforma, van desaparèixer gran part dels temes decoratius amb mosaics i, en la nova actuació d’entre el 2010 i el 2016, només es va conservar la façana modernista projectada per Enric Sagnier

La Rotonda es troba ubicat al Passeig Sant Gervasi cantonada amb l’Avinguda del Tibidabo (al costat de l’actual plaça de John F. Kennedy), va ser a l’origen un preciós edifici (abans de les barbaritats realitzades), conegut com la Torre  Andreu.

Va ser la casa residència del Doctor Salvador Andreu, principal promotor de la urbanització de la falda de la muntanya Tibidabo, el qual va adquirir els terrenys a vessant del costat mar i va urbanitzar la muntanya manant urbanitzar una avinguda on es van construir una sèrie de cases palau unifamiliars de gran luxe.

Per al servei de les famílies de la zona es va construir el Tramvia Blau que arribava fins a una placeta de la qual sortia un funicular que pujava al cim de la muntanya, on va crear el Parc d’Atraccions del Tibidabo.

L’antiga edificació va ser construïda per Adolfo Ruiz Casamitjana, un prolífer arquitecte.  El Dr. Andreu que, a banda de farmacèutic, era inversor i promotor, va ser qui l’any 1906 va encarregar la urbanització de la muntanya del Tibidabo.

Finalitzada la urbanització de l’Avinguda del Tibidabo, el Dr. Andreu va decidir convertir l’edifici en hotel i, després de la lògica restauració, va ser inaugurat com a Hotel Metropolitan el 1918. Fou un dels hotels més luxosos de la ciutat en aquell temps.

Publicitat Hotel Metropolitan de 1920

A la dècada de 1920, la torre va ser ampliada pel també arquitecte modernista Enric Sagnier, que va realitzar una reestructuració de les peces interiors més importants de l’edifici: el mosaic i el trencadís van ser realitzats per Lluís Bru i Salelles, ceramista i escenògraf que, entre  altres, va fer treballs per al Palau de la Música, l’Hospital de Sant Pau o la Casa Lleó Morera.

Amb l’ampliació de la Torre Andreu, l’Hotel Metropolitan va quedar amb una capacitat de 70 habitacions per a més de 350 persones i 70 habitacions.  Sagnier era en aquell moment un arquitecte de prestigi molt conegut a Barcelona.

S’accedia al Gran Saló de Banquets, amb tapissos penjats de la Casa Reial, a través del Passeig Sant Gervasi, cantonada carrer Alfons XIII

El Metropolitan es va configurar, doncs, com un edifici de dos cossos rectangulars en forma de L, amb un cos cilíndric coronat per un mirador en forma de templet-arrodonit del qual va adquirir el seu nom popular de Rotonda, en què va intervenir de manera  formidable el ceramista Lluís Bru.

Les dues façanes tenen balcons amb barana de ferro i motllures de temàtica vegetal, en què destaca al primer pis uns bustos.  L’any 1952, amb motiu de la nova construcció de l’alçat de La l’edifici, gran part dels temes decoratius amb mosaics de temes festius i esportius van desaparèixer de l’edifici.Finalment, la seva distància amb el centre de la ciutat, va ser el handicap que va tenir el Metropolitan per consolidar-se com un dels hotels preferits del món empresarial, polític i de la faràndula, per la qual cosa va acabar tancant les portes.

L’any 1960 l’edifici va tornar a ser reformat, aquesta vegada sota el projecte de l’arquitecte José M. Sagnier, fill d’Enric Sagnier, que conjuntament amb l’interiorista Jordi Galí, transformen l’antic Hotel Metropolitan al nou centre de malalts terminals Clínica Rabassa, que  també va acabar tancant.

Des de dalt s’aprecia l’alçària de la part afegida a l’edifici modernista La Rotonda que es va restaurar 📷 CEDIDA

El 1999 va ser adquirit per la immobiliària Núñez i Navarro, que va escometre l’última remodelació, que va ser realitzada per l’arquitecte Alfred Arribas entre el 2010 i el 2016.

Alfredo Arribas només va conservar la façana modernista  projectada per Enric Sagnier fent caure la resta i convertint-lo en un edifici d’oficines.  La manca de control per les autoritats municipals de l’època va destrossar novament una obra històrica impossible de recuperar.

En temps de la dictadura carregàvem les culpes a Porcioles, actualment La Rotonda demostra que seguim amb la semblança descontrola que protegir les autèntiques obres d’art.

Sense un bon equip a l’ajuntament que controli aquests desgavells, Barcelona de mica en mica s’anirà deteriorant per constructors que només mirin el seu negoci i per polítics que no en sàpiguen exercir.

Abans de l’inici de les obres, el veïnat van alertar l’Ajuntament perquè estudiés i preservés l’edifici que havia estat catalogat pels experts modernistes com una de les 115 obres de la Ruta del Modernisme al Catàleg Arquitectònic de Barcelona,

2 dels 3 salons de banquets que donaven al Restaurant Terrassa de l’avinguda del Dr. Andreu/ Tibidabo 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Tita Cervera i Lex Barker residents a a la Suite 502 de l’Hotel La Rotonda

Quan tenia 22 anys, Tita Cervera es va enamorar i es va casar amb el mateix Tarzan, l’actor Lex Barker.  Es van conèixer a un aeroport de Roma, quan ell era molt conegut.  La mare de Tita Cervera la va animar que anés a demanar-li un autògraf i així ho va fer.  Ell els ho va donar a canvi de la seva direcció.  La diferència d’edat entre ells no va suposar un problema i el 6 de març de 1965 es van casar a Ginebra (Suïssa), era el cinquè matrimoni per a ell i el primer per a Tita.  La seva història d’amor va acabar el maig del 1973, quan als 54 anys Barker va morir d’un infart al centre de la 5á Avinguda de Nova York.

Des de finals dels anys 60, Tita Cervera i Lex Barker varen ocupar la Suite 502 de La Rotonda. Rod Hudson, George Chakiris, Fernando Coll, president de la Fàbrica Damm de Barcelona, van residir en aquest prestigiós hotel durant llargues temporades.

Es recorda al tenor Alfredo Kraus i el seu pianista José Tordesillas ensajant de bon matí, en un saló de banquets, just davant del servei telefònic de Room Service, fent gaudir al personal d’aquesta inoblidable sessió musical mentres preparaven en carrets d’esmorzars per pujar a les habitacions.

Read Full Post »