Bellaterra, 29 de juliol de 2024
LLUIS TORRES| El dia 27 de juliol el Tot Sant Cugat publicava un article d’opinió d’en Jordi Casas, resident a Sant Cugat des de l’edat de un any. Les seves dues grans passions intel.lectuals són la política i la història, la qual cosa explica el seu currículum. 6 anys presidint el comitè d’empresa de CCOO i ex regidor (sempre a l’oposició) del PSUC i ICV a l’Ajuntament de Sant Cugat, etc., etc., Tot fa veure que Casas té la mateixa opinió que la família Roda, amb la circumstància que algú d’aquests han canviat de PSUC a ICV i després a JUNTS, segons els propis interessos del moment, i seguint el camí de Toni Morral, ex alcalde de Cerdanyola.
Sempre és d’agrair les opinions personals en llibertat i transparència per saber el què pensa la ciutadania, però mai es pot generalitzar, ja que políticament, Bellaterra i Sant Cugat, es donen majoritàriament la mà per seguir un mateix camí social.

Bellaterra, no. Gràcies!
‘Davant d’una opció que fa un tuf classista que tira d’esquena, el meu no és rotund. No vull un Sant Cugat més elitista’
El 19 de maig de 1956, la Junta de l’Associació de propietaris acordà sol·licitar una Entitat Local Menor per a Valldoreix, amb l’argument que el nucli no nasqué com una extensió de Sant Cugat, sinó «como villa satélite de Barcelona, bajo las directivas urbanísticas que inspiran los conceptos de Ciudad-Jardín». El 30 de setembre de 1958 el BOE publicà l’autorització del Ministeri de Governació.
Ja se sap que en el franquisme valien més els contactes que el compliment de la legalitat, que era clara al respecte. Des d’aleshores hem superat algunes vel·leïtats independentistes. Valldoreix, si deixem al marge alguna urbanització amb ferma voluntat elitista, ha esdevingut el districte amb més glamur de Sant Cugat. La història es repeteix, però al revés. Bellaterra truca a la porta per ser santcugatenca, sigui en forma d’EMD, de districte o de barri; sembla que això és secundari, l’important és ser santcugatenc.
Tot plegat, un cop impossibilitada l’opció de ser un municipi independent. Sembla que la cosa només depèn del que digui l’Ajuntament de Sant Cugat, un cop la majoria de bellaterrencs s’han pronunciat a favor de ser un apèndix nostre. Dono per descomptat que els santcugatencs no serem consultats al respecte. És per això que potser val la pena que ja ens hi anem pronunciant. Davant d’una opció que fa un tuf classista que tira d’esquena, el meu no és rotund. No vull un Sant Cugat més elitista. Ja tenim fama de ser uns pijos, només faltaria afegir-hi Bellaterra!
Qui és en Jordi Casas?
Té 57,va néixer a Barcelona però viu a Sant Cugat des que tenia un any, encara que per alguns segueix essent un nouvingut. Les seves dues grans passions intel.lectuals són la política i la història, la qual cosa explica el seu currículum.
És doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra, i doctor amb una tesi sobre la hisenda local catalana del segle XIX, un totxo de vuit-centes pàgines que té l’esperança que no s’hagi llegit ningú, exceptuant el tribunal i encara. No ha exercit mai d’historiador, però té quelcom publicat, tot i que no justifica aquest títol. És un lector a voltes voraç, l’agrada tot el que fa referència a les ciències socials. Acaba de llegir Els Castellans, de Jordi Puntí.
Ha treballat durant 41 anys en una empresa important del sector de l’automoció, l’acaben de prejubilar i, naturalment, no em queixa. Ha estat president del seu Comitè de treballadors durant sis anys, en representació de CCOO. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Sant Cugat durant deu anys, sempre a l’oposició: 1981-1983 (PSUC), 1987-1991 (ICV) i 1991-1995 (ICV) i conseller comarcal del Vallès Occidental (1991-1995). Ha participat activament en la vida política, sindical, veïnal i cultural de Sant Cugat: Grup de Jovent de la Unió Santcugatenca (mitjans anys setanta), Associació de Veïns del Sector del Monestir (segona meitat dels anys setanta), Ateneu d’Esquerres de Sant Cugat (segona meitat del anys vuitanta), Grup d’Estudis Locals, Fundació Sant Cugat, Fundació Universitat Internacional de la Pau i, des de fa uns anys, és membre del Consell Municipal de Cultura i de la Comissió de la Festa de Tardor. Col.labora setmanalment amb la premsa local, com molt bé saben els que pateixen les seves columnes.
Font: Tot Sant Cugat