Bellaterra, 27 de juliol de 2024
“En general, segons la majoria de reglaments municipals per a una zona residencial com és el cas de Bellaterra (sense normativa pròpia aprovada per l’EMD), des de les 8 fins a les 22h no es poden superar els 35 decibels, mentre que des de les 22 fins a les 8h el límit és de 30. Incomplir aquesta normativa pot suposar multes de fins a tres mil euros”.
LLUÍS TORRES|El soroll és actualment una de les principals causes de preocupació ciutadana a Bellaterra, ja que incideix en la qualitat de vida de les persones i, a més, pot provocar efectes nocius en la salut i en el comportament, tant individuals com socials.
En aquest sentit, el soroll es considera arreu com un agent contaminant més, des que així es va reconèixer oficialment per primera vegada en la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà, reunida a Estocolm l’any 1972.
En l’àmbit de la Unió Europea, la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, ha obligat a un procés de transposició de les seves normes al Dret intern dels estats membres.
Els articles 43 i 45 de la Constitució estableixen el manament de tots els poders públics de protegir la salut i el medi ambient, en la qual s’inclou la protecció davant la contaminació acústica. Així, a escala estatal s’han promulgat la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, el Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i el Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, que la desplega pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.
A Catalunya, els articles 27 1 46 de l’Estatut d’Autonomia estableixen el dret de totes les persones a la protecció davant les diferents formes de contaminació i que les polítiques ambientals dels poders públics han de dirigir, entre d’altres finalitats, a la reducció de les diferents formes de contaminació, mitjançant l’adopció de les corresponents polítiques públiques.
En aquest marc s’insereixen la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos.
Finalment, pel que fa a l’Administració local, l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya garanteix als ens locals competències pròpies en la formulació i gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient, i aquesta atribució també es fa als articles 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local i 66 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Per la seva banda, la contaminació odorífera s’està constituint, al llarg dels últims anys, com un dels tipus de contaminació de major impacte envers la ciutadania. Donada la manca de desenvolupament normatiu a nivell legislatiu al voltant d’aquesta branca, correspon als ens locals, de conformitat amb les competències anteriorment esmentades, la regulació d’aquesta problemàtica.
L’ordenança que hauria d’aprovar l’EMD de Bellaterra ha de concretar els instruments jurídics, i també tècnics, necessaris perquè es pugui donar una resposta adequada a les inquietuds del veïnat vers la contaminació acústica, millorant la seva qualitat de vida, en un procés d’una creixent conscienciació ambiental.
FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
BELLATERRA.CAT 