BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 6 de juliol de 2024

LLUIS TORRES|Avui compartim l’entrevista publicada a la revista L’Esquirol de Bellaterra, fet l’estiu de 1997, que l’Oriol Gisbert va realitzar a l’escultor bellaterrenc en Emili Colom i Comerma (Creador dels Esquirols de Bellaterra, única escultura situada a l’espai públic del poble, i que cap administració s’ha dignat s restaurar, tot i que hi han peces trencades i és plena d’òxid). Colom i Cormena (Barcelona 1924-Bellaterra 2007), fill i net d’escultors, va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

EMILI COLOM: “Les arts plàstiques van cap per avall”

L’escultor Emili Colom no para. El creador dels esquirols de la Plaça Joan Maragall afirma que està jubilat (va néixer l’any 1924), però en el seu taller de Bellaterra ja projecte dues escultures noves per a l’església de Sant Miquel del Port i un altar per a la Col.legiata de Cardona. Tot just fa un mes que es va presentar públicament una talla seva a l’església barcelonina de Sant Pau del Camp, talla que s’afegeix al gran nombre d’escultures que d’ell es poden veure arreu de Catalunya. Durant molts anys ha treballat en el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, fent-hi rèpliques de les obres d’art religioses custodiades als museus catalans. A causa del seu domini de les tècniques escultòriques, en un llibre suís sobre el romànic català van confondre una de les seves obres amb una escultura de l’època.

La talla policromada a l’església barcelonia de St. Pau del Camp és fruit d’un encàrrec.

Se sent còmode treballant per encàrrec?

Sí, força. Però també tinc obres de creació lliure: he fet dues exposicions a Austria, tres a Ginebra. M’han comprat escultures a l’estranger… i tanbé tinc molts dibuixos en col.leccions particulars.

Perd algun grau de llibertat quan treballa per encàrrec?

No exactament. El que passa és que sovint topo amb els mals arquitectes que no tenen gens en compte el projecte escultòric: per exemple, vaig fer una estàtua del timbaler del Bruc, per a Santpedor, que s’havia de posar damunt d’un pedestal de dos metres i la van instal.lar dins d’un bassalet, a nivell d’aigua. Ara bé, de vegades passa tot el contrari: l’arquitecte de la Catalana Occident aquí a Sant Cugat, va donar moltes voltes buscant una escultura que s’adeqüés al seu edifici fins que va trobar el meu “Cavall de la llibertat” i el va instal.lar allà amb molt de compte i encara hi és.

La talla que ha fet a Sant Pau segueix una línia molt propera a les talles romàniques de fa un mil.leni; es pot considerar vigent el treball escultòric actual amb tècniques de l’antigor?

I tant! Què més voldríem que dominar totes les tècniques escultòriques del passat! Jo he treballat tots els estils d’art religiós català, des del romànic fins el neoclàssic, passant pel gòtic i el barroc. L’escultura de Sant Pau del Camp s’inspira en les talles ròmàniques de fusta policromada. El romànic català és pobret però impressionant. Sempre m’ha interessat bastant i l’he estudiat a fons.

Com prepara les escultures des que rep un encàrrec fins que les presenta en públic?

Jo tinc dues personalitats: d’una part hi ha el poeta, el creador que s’ha d’inspirar, però per altre banda tinc l’ofici que m’ajuda a estudiar les obres d’art del passat, a fer molts dibuixos i esbossos i a adaptar les escultures a l’espai on seran instal.lades. Per exemple, Sant Pau del Camp l’he analitzat de dalt a baix.

Amb quins materials se sent més còmode a l’hora de fer escultures?

Jo treballo amb tot tipus de materials. En escultura, a més a més de l’art hi ha d’haver l’ofici. Si algú vol ser escultor cal que domi- ni les diverses tècniques d’aquest ofici: bronze, marbre, fusta … però per començar, cal anar al taller d’un escultor i escombrar-lo, com he fet jo.

Font: L’Esquirol de Bellaterra