Bellaterra, 11 de juny de 2024
LLUÍS TORRES|Les treballadores i treballadors del ram d’hostaleria de Barcelona van anar-hi a la vaga el dies 8, 9 de juny de 1978. Tres dels restaurants de luxe de Barcelona, Finisterre, Reno i Via Veneto, varen tancar les portes i el personal participà a les manifestacions reivindicatives per la millorar de les condicions laborals i econòmiques, aconseguint amb les seves lluites, un salari mínim de 25.000 pessetes i una assegurança de vida d’1.000.000 de pessetes, així com altres millores de condicions, com horaris, dies de descans, vacances, jubilació, etc.
“Amb la signatura del conveni els treballadors de la província de Barcelona arribaren a les condicions econòmiques més altes d’Espanya“.
La comissió negociadora del conveni col·lectiu del sector va convocar aquesta aturada, de caràcter legal, a fi de pressionar la patronal perquè acceptessin negociar les reivindicacions presentades.
Aquestes reivindicacions consisteixen en un sou mínim de 25.000 pessetes, reducció de les categories salarials d’aquella època, una assegurança individual per a cada treballador d’un milió de pessetes i reducció de l’horari laboral.
El 8 de juny es va iniciar el primer dels tres dies previstos de vaga al ram d’hostaleria a la província de Barcelona, després que de matinada les asamblees d’afiliats, que se celebraren per separat, de CCOO, UGT, SU i CNT, decidissin no acceptar la darrera proposta empresarial.
El seguiment de la vaga als bars i restaurants va estar pràcticament total, així com als grans hotels. Només van treballat els empleats de Gran Hotel Sarrià, que pertanyia a l’I. N. I. (Institut Nacional Indústria). Tot i això, a la resta de la província la convocatòria d’atur va tindre escàs ressò, fins a l’extrem que a la Costa Brava només va afectat el 35 per 100 dels treballadors, registrant-se el major índex d’atur a Sabadell, on ha arribat al 50 per 100.
INTENSA ACTIVITAT DELS PIQUETS.
De tota manera, el tret més característic d’aquella històrica vaga va estat la intensa activitat que desenvolupà els piquets a primeres hores del matí perquè tanquessin els establiments que estaven oberts, i que constituïen una gran part dels existents a la Ciutat Comtal. La novetat, però, en aquella ocasió, va estat que en la immensa majoria dels casos els piquets actuà simplement informatius i no van exercit violència física com va passar altres vegades, ja que tant CC.OO. com U. G. Т. van deixar clar que no es responsabilitzaven ni recolzarien els membres dels piquets que adoptessin una actitud violenta. Tot i això, i malgrat aquesta recomanació dels quadres dels dos més importants sindicats del país, no es va evitat que s’exercis sobre propietaris i empleats de bars i restaurants, que estaven oberts, una evident coacció verbal, cosa que va incidir de forma clara al massiu tancament destabliments.
QUATRE DETINGUTS.
L’únic incident és va produït quan un piquet compost per quatre persones estava dialogant amb els propietaris i empleats d’un bar del barri de Pedralbes i intervingue en la conversa un policia vestit de paisà, registrant-se una evident tensió verbal, que va finalitzar amb el trasllat dels membres del piquet i tancats a la Comissaria de Via Laietana.
RESSACA DESPRÉS DE LA VAGA
Els treballadors del ram d’hostaleria de Barcelona i la seva província van tornar ahir a la feina després de dos dies de vaga. Els treballadors van decidir abans d’ahir a la nit en assemblea acceptar l’última proposta de la patronal i signar el conveni col·lectiu. L’acord va ser signat per les dues centrals sindicals majoritàries al ram CCOO i UGT-, mentre que CNT i SU el van rebutjar.
El conveni signat representa un sou mínim de 25.000 pessetes per a la categoria mínima i un augment de cinc-centes pessetes sobre l’última oferta patronal per a les categories majoritàries -cambrers, telefonistes- amb la qual cosa queda en 28.000 pessetes brutes. Es desbloquegen, així mateix, els barems establerts per la patronal per a les pagues extres. Es fixa una assegurança de vida per valor de 1.000.000 pessetes per a cada treballador i es redueixen a cinc les 148 categories del ram.
Així mateix, i fins que no es formalitzi la signatura definitiva del conveni, el qual va tindre lloc el dilluns, dia 12 de juny de 1998, va quedar obert un període de negociació sobre els punts socials, com el que afecta la jubilació. No es va preveure però, que sorgeixin dificultats, sobretot si es té en compte que amb la signatura del conveni els treballadors de la província de Barcelona arribaren a les condicions econòmiques més altes d’Espanya.
Font: El Noticiero Universal, El País
BELLATERRA.CAT 