“El nom d’Iris li ve en honor de la deessa grega del valor. Els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor”
El lliri blau és una planta herbàcia que fa 40-90 cm d’altura. La tija és gruixuda i ramificada. Les fulles són de color verd, són allargades.

Aquest híbrid és natiu dels Balcans però avui dia es troba present a gairebé tota Europa, l’est d’Àsia, el nord d’Àfrica alguns estats dels Estats Units d’Amèrica i a l’Argentina.
A Catalunya és freqüentment cultivada i naturalitzada, en indrets més o menys àrids al voltant dels pobles. Probablement no hi hagi cap població autòctona d’aquest tàxon. Als Països Catalans han estat citades altres quatre espècies autòctones de lliris blaus:
Iris latifolia (un endemisme dels Pirineus i la Serralada Cantàbrica) és freqüent a tota la serralada pirinenca.
–Iris xiphium (propi del Sud-oest d’Europa i Nord d’Àfrica) ha estat citat al delta de l’Ebre, la Ribera Baixa i la Safor.
–Iris spuria es pot trobar a les terres de l’Ebre, la Ribera Baixa i la Marina Septentrional.
–Iris lutescens, el lliri menut, és un endemisme de la Mediterrània occidental que viu en diversos indrets més o menys àrids de Catalunya i el País Valencià.

És una planta cultivada que s’ha escampat i naturalitzat en molts llocs.

Lliri blau és de la família Iridàcies.
Descripció: Planta herbàcia que fa 40-90 cm d’altura.
La tija és gruixuda i ramificada.
Les fulles són de color verd, són allargades.
Floració: Floreix inici de la primavera
Les flors són grans (10 cm), de color violeta i s’agrupen a l’extrem de les tiges.
Els sèpals i els pètals estan units formant tèpals, dels quals els externs tenen una mena de pèls de color groc.
Tenen 3 estams i 1 estil.
Fruit: El fruit és una càpsula.
Reproducció: Es reprodueix per rizomes que s’escampen sota terra i donen lloc a noves plantes.
Hàbitat: Viu en terrenys rocosos i prats secs part de la terra baix i la muntanya mitjana.
Font: Wikipèdia