
Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 22 d’octubre de 1927 – 22 de desembre de 2006) va ser dibuixant i pintor, més conegut com a Cesc, pseudònim amb el qual signava. Ninotaire i pintor, fill del també dibuixant, il·lustrador i bibliòfil Joan Vila (D’Ivori), pràcticament dedicà tota la seva carrera a l’humor gràfic. Començà fent una vinyeta diària al Diario de Barcelona i aviat passà a ser un pou d’aigua fresca en el desert franquista. Les seves imatges iròniques i tendres retraten pràcticament la Catalunya des dels anys seixanta fins als noranta. Dibuixà també a El Correo Catalán, Tele/eXpres i, quan ja havia abandonat la trinxera de l’humor gràfic a la premsa per intentar dedicar-se a la pintura, retornà al poder fer l’acudit en català al nou Diari de Barcelona i més endavant a l’Avui. Fundà i dirigí la revista d’humor Tururut!, a mitjan anys cinquanta, i va col·laborar en les millors revistes del país (Por Favor, Gaceta Ilustrada, Mundo, Serra d’Or, Tele/estel, El Jueves…) i de l’estranger (Punch, Pardon, Paris-Match…). Va dibuixar per a diverses campanyes de publicitat, cartells, targetes, llibres. Edità també a importants revistes estrangeres. A banda de la vintena de llibres que recullen els seus acudits i dibuixos, ha fet llibres amb Josep Maria Espinàs, Huertas Claveria, Montserrat Roig, Ricard Giralt-Miracle…El 1975 va exposar a la Galeria Cadaqués, del municipi empordanès. En deixar l’acudit de l’Avui, el 1987, es dedicà a la pintura i al gravat. Va realitzar diverses exposicions i va ser guardonat diverses vegades. Va ser un dels grans referents de l’humor gràfic català del segle xx. Es pot trobar una antologia recent dels seus acudits als llibres Sin palabras (Astiberri, 2013), coordinat per Jordi Duró, i Cesc, la força del traç (Viena, 2007), entre altres.