Diumenge dia 5 d’octubre de 1975 a la matinada, uns desconeguts van perpetrat un atemptat contra el restaurant barceloní Vía Veneto, del Ganduxer número 12
LLUIS TORRES|Segons publicava el diari ABC el dimarts dia 7 d’octubre de 1975, cap a les sis del matí, del diumenge dia 5 d’octubre, el vigilant de nit del Via Veneto, -que feia la neteja de la cuina situada al soterrani del restaurant-, va sentir un trencament de vidres, a la qual va seguir el llançament d’un còctel Molotov. Atès que el mobiliari era de fàcil combustió, les flames van arrestar de seguida, afectant pràcticament tota la part davantera de l’establiment, que, atesos els materials artesans amb què està decorat, van causar danys estimats per Oriol Regàs, responsable del local, en uns deu milions de pessetes.
Com a únic signe identificatiu, els assaltants van deixar una inscripció amb les sigles G. A. S. -Grup d’Acció Sindicalista en una de les vitrines del local. De la mateixa manera van efectuar una «pintada> en què es podia llegir: «Intervenció estrangera, no», per la qual cosa creu saber que els agressors van patir un error respecte a la propietat de l’establiment, suposant que era italià, quan, en realitat, pertany al barceloní Oriol Regàs Pagès
Oriol Regàs al llibre de les seves memòries LOS AÑOS DIVINOS (Destino, 2010):
A finals del 1975, poc després de signar a favor de la legalització dels partits polítics, un diumenge al matí, em van trucar alarmats del Via Veneto: els bombers intentaven apagar un foc a l’entrada ia tot el menjador principal, causat pel llançament des del carrer, amb el trencament previ del vidre, d’un còctel molotov. Segons sembla, la mà executora va ser un conegut guerriller de Crist Rei anomenat Alberto Royuela que, posteriorment, s’atribuiria en públic l’autoria de l’atemptat.
“La visió del Via Veneto cremat i destrossat va ser desoladora”.
No obstant, no va estendre el pessimisme: ràpidament vam traslladar el restaurant a la part posterior dels salons que no havien patit els efectes del foc i al dia següent vam tornar a obrir les portes.
Després de l’incendi vam donar el comunicat a la companyia d’assegurances que, després d’una breu negociació i el posterior lliurament d’un pressupost detallat per a la reconstrucció del danyat, es va venir a pagar la major part. Així doncs, Xavier [Regàs], el meu germà, va tornar a ocupar-se de la decoració del Via Veneto. Vam convenir a fer-la exactament igual a com era abans del sinistre. La reforma es va dur a terme en el temps rècord de tres mesos.
Font: Oriol Regàs Pagès, ABC, Destino,
BELLATERRA.CAT 