Bellaterra, 25 de febrer de 2024
La Plaça del Pi de Bellaterra té uns 1.500 m2 d’extensió. Està dedicada al pi desaparegut, situat al centre de la plaça fins 1996, any que es va remodelar totalment l’espai, això sí, sense la visió de futur de recuperar-la pels vianants.
Plaça del Pi és la major de Bellaterra, on es troba l’estació dels FGC (oberta l’any 1930), i on es troben la majoria de comerços del poble. La travessa la carreterra BV-1414. Els actuals gestors de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra han modificar l’anterior projecte de peatonalització total de la Plaça del Pi, per un de nou per unir la zona central de comerços amb la de la Farmàcia, canviant l’accés a l’Avinguda Joan Fàbregas a una nova rotonda a l’Avinguda Bertomeu, Ramón Llull i Lluís d’Ábalo, que canviaria de sentit per accedir a Joan Fàbregas.
Curiós que al dibuix de la placa de la Plaça de Pi no estigui dedicat al pi, i aparegui dibuixada la Llentiscle (Pistacia lentiscus, lentisco)
L’arbre pi pinyer (Pinus) és original de la regió mediterrània i pot arribar als 20-25 metres d’alçada, la capçada és densa i arrodonida, agafant forma de para-sol, el tronc puja recte i es divideix en branques gruixudes; l’escorça és de color marró rogenc i es va esquerdant amb el pas del temps. Les fulles tenen forma d’agulla, estan agrupades de dos en dos, són gruixudes i fan 10-15 cm de longitud. Són de color verd intens i acaben en punxa. Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors masculines són grogues, les femenines formen cons que miren cap a dalt. El fruit, la pinya, és grossa, de forma ovoide i va passant del color verd al color marró; fa entre 8 i 14 cm. Madura al tercer any; llavors cauen els pinyons, els quals són comestibles i estan protegits per una forta closca; fan 15-20 mm de longitud. Es reprodueix per llavors. Viu a la terra baixa ocupant les zones pedregoses i sorrenques; fa boscos en comarques properes al mar i és més rar en les comarques interiors. Els pinyons són molt estimats per la seva qualitat, i és molt apreciat a la Cuina Catalana, tant per receptes salades com dolces.
És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que queda allunyada del terra, la qual cosa permet que en molts casos el foc passi per sota. Les pinyes, sense pinyons, són emprades com a combustible.La fusta és utilitzada en construcció i fusteria.
Font: Gencat, xtec
BELLATERRA.CAT 